Aphra Behn
 Retrat d'Aphra Behn atribuït a Peter Lely  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Aphra Johnson 10 juliol 1640 Kent (Anglaterra) |
| Mort | 16 abril 1689 (48 anys) Londres |
| Sepultura | abadia de Westminster |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | dramaturga, escriptora, novel·lista, poeta, traductora, activista pels drets de les dones |
| Gènere | Novel·la sentimental |
| Nom de ploma | Astrea |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parella | William Scott |
 | |
Aphra Behn (Kent, 14 de desembre de 1640 - Londres, 16 d'abril de 1689) va ser una dramaturga, escriptora i traductora anglesa de l'època de la restauració. Va trencar barreres culturals per ser una de les primeres dones al seu país a guanyar-se la vida amb la ploma i va servir de model per a moltes generacions de dones escriptores.
Biografia[modifica]
Els seus orígens són força obscurs, ja que durant la seva joventut va ser espia a Anvers a sou de Carles II d'Anglaterra i va inventar-se un origen aristocràtic. La realitat és que va néixer el 1640 i era filla d'un barber i una dida.[1]
Hi ha indicis sòlids que indiquen que l'any 1663 Aphra va viatjar a Surinam, Amèrica del Sud, en una missió encarregada pel governador de la colònia, Lord Willoughby.[1] Allà va visitar les plantacions de canya de sucre i va parlar amb els esclaus, cosa que faria que, el 1688, publiqués la novel·la Oroonoko, basada en una història d'amor real entre esclaus, i fou de les primeres persones a escriure mostrant els esclaus negres com a persones que podien ser protagonistes d'una història d'amor, contràriament a la percepció de l'època, en què es considerava les persones negres com animals.[2] Per influència de Thomas Tyron, a través dels seus llibres del segle xvii en defensa del vegeterianisme, va deixar de menjar carn.[3]
L'any 1664 es va casar amb John Behn, un traficant d'esclaus, que va morir a l'any següent. El 1667 va ser enviada en una altra missió d'espionatge a Holanda per fer la valoració del contingut d'unes informacions que un agent doble holandès volia vendre a la corona britànica.[1] Després de possiblement passar un temps a la presó, va tornar a Londres, on va començar a escriure sota el pseudònim d'Astrea, dins d'un destacat cercle de poetes llibertins de l'època, com John Wilmot. L'any 1670 va publicar la seva primera obra de teatre, que va resultar un èxit immediat, The forced marriage.[1]
Durant l'època de la crisi de l'exclusió, va tenir problemes legals pels seus escrits, motiu pel qual va centrar-se en les traduccions i la prosa. Malgrat això, va destacar pel seu suport a la dinastia Stuart i va negar-se a escriure un poema al rei Guillem III.[4]
Cultura popular[modifica]
És famosa la referència que en va fer Virginia Woolf en l'obra Una cambra pròpia, en què diu que totes les dones haurien d'anar a deixar flors a la seva tomba a l'abadia de Westminster.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lapierre, Alexandra. Grandes aventureras 1850-1950 (en castellà). 1a ed. Barcelona: Art Blume, 2008, p. 15-17. ISBN 978-84-9801-162-3.
- ↑ Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia. (en castellà). Penguin Random House, 1/3/2017, p. 163,164. ISBN 9788499927022.
- ↑ Adams, C. J. (2016). La Política Sexual de la Carne. Madrid: ochodoscuatro ediciones
- ↑ Janet Todd, "Behn, Aphra (1640?–1689)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004
- ↑ Woolf, Virginia. A Room of One's Own. Nova York: Harcourt Brace, 1929, p. 69. OCLC 326933.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aphra Behn |