Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guardó del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, obra de l'escultor Ernest Altés

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual atorgat per Òmnium Cultural des de l'any 1969. Segons les bases, "el premi és atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans".[1]

El 1968 Josep Benet proposà a la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural la creació del Gran Premi de les Lletres Catalanes. Maria Aurèlia Capmany, membre d'aquest òrgan consultiu, va suggerir el nom de Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Després d’un debat, fou proposat el projecte a la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, que el va acceptar, el va dotar amb 500.000 pessetes i va encarregar al mateix Benet d’escriure’n les bases. Des de 1969 Òmnium ha atorgat el guardó anualment, i de forma ininterrompuda, a 48 personalitats.[2]

El premi, que actualment té una dotació de 20.000 euros, no pot ser repartit entre diferents persones ni pot declarar-se desert. El jurat està format per nou persones d'àmplia representativitat intel·lectual i es renova per terços cada dos anys a proposta de la junta directiva d'Òmnium Cultural.

El lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes té lloc el mes de juny, en el transcurs d'un acte solemne al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb presència de persones de l'àmbit cultural, polític i social del país.

El guardó[modifica | modifica el codi]

A banda de la dotació econòmica, les persones reconegudes amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes reben un guardó personalitzat.[3] El 1994, Òmnium Cultural va encarregar a l'escultor Ernest Altés la realització d'un guardó i, en un acte solemne al Palau de la Generalitat, es van lliurar amb caràcter retroactiu els vint-i-cinc guardons als premiats anteriors, o bé als seus hereus. Fins a l'any 2005 el guardó era cada any igual: estava fet de ferro i basalt. Però el 2006, i d’acord amb la renovació de la imatge de l'entitat, es va decidir fer un nou model, tot mantenint l'esperit de l'anterior. A partir d'aquell any el guardó té una estructura fixa de ferro, basada en les quatre barres, a la que s'hi adjunta el còdol d'algun riu dels territoris de parla catalana: el 2006 va ser del riu Segre, el 2007 del Ter, el 2008 del Llobregat i el 2009 del Francolí. Des del 2010 el còdol té relació amb la persona que rep el premi: el 2010, coincidint amb el guardó a Jaume Cabré, el còdol va ser del riu Pamano, el 2011 (Albert Manent) de la riera de la Mussara, el 2012 (Josep Massot) de la badia de Palma, el 2013 (Josep M. Benet i Jornet) de la platja de la Barceloneta, el 2014 (Raimon) del riu Alboi (afluent del Xúquer) i el 2015 (Joan Veny) de la cala de Ses Coves (Sa Ràpita, Mallorca).

Llista de persones guardonades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]