Enric Casasses i Figueres

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Enric Casassas».
Infotaula de personaEnric Casasses
Casassas.jpg
Enric Casasses, durant una actuació
Nom original Enric Casasses i Figueres
Dades biogràfiques
Naixement 1951
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Poeta i traductor
Gènere Poesia
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951)[1] és un poeta i traductor català. També destaca en altres gèneres com l'assaig, assaig poètic, el periodisme, el drama i la narrativa. El seu nom de ploma és simplement Enric Casasses, tot i que de vegades també firma amb un pseudònim o un altre.

Dades biogràfiques[modifica | modifica el codi]

Fill del químic i poeta Enric Casassas i Simó i de la també química Pepita Figueras i Cros, germà de la traductora Anna Casasses i de la dissenyadora gràfica Maria Casasses, nét del pedagog Enric Casassas i Cantó, es va criar principalment entre Barcelona i l'Escala, d'on prové la mare.

Ha portat una vida molt nòmada: ha viscut a Barcelona, l'Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaçanes, Berlín i finalment, el 1997, tornà a Barcelona.

Obra[modifica | modifica el codi]

Enric Casasses i Figueres

Els seus primers llibres daten de principis dels 70, i amb el temps ha anat assolint reconeixement dins el panorama poètic català. A la pàgina de la Biblioteca Virtual de Joan Lluís Vives, se'n fa aquesta valoració: "és un dels més interessants innovadors de la creació poètica dels últims anys. Compta amb una producció molt heterogènia i extensa, en la qual ha sabut adaptar a les seues necessitats expressives, de manera original, influències literàries tan dispars com la poesia medieval i el vers lliure. Actualment es troba experimentant amb formes inventades."

La seva obra es pot considerar transgressora, mentre que els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.

Mostra influències molt heterogènies; de la poesia medieval al surrealisme, passant pel renaixement i el barroc; el crític Manuel Guerrero el considera hereu "del verb poderós d'autors com Salvat-Papasseit, Foix, Joan Brossa i Cuervo, Vinyoli o Ferrater". El mateix Casasses s'ha confessat tributari i admirador d'autors com Víctor Català, Mercè Rodoreda o Fages de Climent.

El seu primer llibre, titulat La bragueta encallada, el publica el 1973. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins al 1991 que publica la seva segona obra, titulada La cosa aquella, que rep el premi Crítica Serra d'Or. El 1993, l'obra No hi érem rep el Premi de la Crítica de poesia catalana. És aleshores quan comença a assolir més fama.

Cal tenir en compte, també, obres escrites en prosa, que són reculls de col·laboracions en diaris o altres publicacions, encara que també s'hi incorporen textos inèdits. És el cas de "El poble del costat". La força dels textos, tant pel que s'hi diu com per com es diu, colpeix el lector.

Algunes de les publicacions on col·labora o ha col·laborat són les revistes artesanals[2] Foragitats. Art i poesia] (del col·lectiu foragitats per dintre) i[3] Pèl capell, exili interior] (Calonge de Mallorca i Barcelona), entre d'altres.

L'any 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya.[4]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Relació no exhaustiva i en constant creixement

Poesia[modifica | modifica el codi]

Antologat com a poeta a[modifica | modifica el codi]

  • Treći Trg. Časopis za Književnost. Katalanska Književnost - núm. especial de la revista sèrbia, antologia de literatura catalana en serbi, amb CD de la poesia recitada i acompanyada de música (Belgrad: Treći Trg, No. 13-14 en col·laboració amb Institut Ramon Llull i Tarragona 2016, 2009), venut a Catalunya amb la revista literària Pèl capell, exili interior, No. 12, "Literatura sèrbia", 2009
  • Каталонська поезія: Естер Шарґай, Енрік Казасес, Бланка Ллюм Відал, Карлес Ак Мор / Poesia catalana: Ester Xargay, Enric Casasses, Blanca Llum Vidal, Carles Hac Mor, antologia bilingüe ucraïnès-català publicada en ocasió de la gira poètica d'aquests escriptors per Ucraïna el 2009. Traduccions d'Andríi Antonovskyi i Catalina Girona. (Lviv: Halyna Pytuliak, Ternópill: Krok Edicions i Institut Ramon Llull, 2010
  • etc.

Narrativa / Assaig[modifica | modifica el codi]

Narrativa infantil[modifica | modifica el codi]

Dramatúrgia[modifica | modifica el codi]

Traduccions[modifica | modifica el codi]

llista incompleta

  • El presoner de Zenda, de Anthony Hope Hawkins. Col·lecció El Grill (València: 3i4 / Eliseu Climent Editor, 1992)
  • Pascal Comelade i la seva orquestra d'instruments de joguina, catàleg de l'exposició, algunes parts traduïdes per l'ECF (Barcelona: KRTU, ACTAR, GenCat, 2003)
  • PROPOSTA 2003. festival internacional de poesies + polipoesies, catàleg del festival, traduccions de l'ECF i d'altres (Barcelona: Projectes poètics sense títol - propost.org: 2003)
  • Milton, un poema, de William Blake, edició bilingüe (Barcelona: Quaderns Crema, 2004)
  • Enric de Kleist. Sobre el teatre de marionetes (Über das Marionettentheater), un relat que va aparèixer del 12 al 15 de desembre del 1810 al diari Berliner Abendblätter. Traduït per MSdM (Mireia Soler), ECF (Enric Casasses Figueres) i StH (Stella Hagemann). Dibuixat per Stella Hagemann. (Roure Edicions 2010). Edició limitada. És un amè relat en forma d'una conversa entre 2 desconeguts, un d'ells marionetista, sobre el ballar de les marionetes i qüestions tan transcendentals com el seu deslliurament de les forces de la gravetat i la seva superioritat al moviment humà.
  • El gobelet dels daus (Le cornet à dés, 1917), poesia de Max Jacob (Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2010)

Edicions literàries[modifica | modifica el codi]

Edicions a cura de l'autor:

Poesia musicada i dita (CD, DVD)[modifica | modifica el codi]

  • El pa de navegar, poemes, CD (i llibret) amb música de Manel Pagès, llibreta amb dibuixos de la Stella Hagemann (Zanfonia / Grup 62, 1999)
  • La tonalitat de l'infinit, CD (i llibret) amb música de Feliu Gasull i lletra d'Enric Casasses, cantada per una coral de nens (Barcelona: Star Music, 2001)
  • Canaris fosforescents / <MR.X>_ _ _</MR.X>, una mini òpera multimèdia. CD 1: l'Enric Casasses recita els seus Canaris fosforescents (v. el llibre); CD 2 (i llibret) de les obres interpretades / representades al Festival d'Òpera de Butxaca el 2002 al CCCB de Barcelona - text dels Canaris fosforescents. Música, idea i direcció: Jakob Draminsky Højmark (Copenhagen, 1959); contratenor i actor: Xavier Sabata Corominas; violoncel: Michael Babinchak; text: Enric Casasses; vídeo escenografia i imatges: Jeanette Schou; i teclat, control de l'ordinador i manipulació en viu del sò (max/msp): Jakob Draminsky Højmark. Masteritzat per Marc Sardà; imatges del llibret extretes del vídeo documental realitzat per Josep M. Jordana; disseny i il·lustracions de Xavi Casadesús (Barcelona: G3G Records / eTEA i Enric Casasses, i Dinamarca: Multisounds, 2003)[5]
  • La manera més salvatge, CD (i llibret) amb Pascal Comelade i els seus músics (Barcelona: Discmedi, 2006)
  • Fem fems. Sebastià Roure, CD de poemes del poeta i pintor Sebastià Roure musicats (Roure Records 2009), un ‘disc d'amistat' que recull ‘poemes que el roure volia gravar musicats i que han estat obligadament fets sense la seva presència'. Hi participen Julius Name, Marc Valls, Àlex Miró, Agnès Prats, Stella Hagemann i Enric Casasses. Presentat a "La Papa", Poble Sec, Barcelona. Precedit per un cabaret del mateix tema al "Bar Elèctric" de Gràcia, Barcelona, el 2007, amb la participació dels a dalt esmentats més Elisenda Serrano. Vegeu el cartell a la web sense nom.
  • N'ix, amb Pascal Comelade i diversos músics, CD i DVD (i llibret) amb el concert de Sabadell, un documental i "diverses miniatures" per la televisió francesa (Barcelona: Discmedi Blau, 2011). Hi participen els músics: Ivan Telefunkez, Oriol Luna, Roger Fortea, Pep Pascual, Roger Aixut, Ivan Martínez, Roger Aforte, Laia Torrents, Olivier Marqués, Banda "Els Companys", de Ceret (el Vallespir), Gerard Meloux, Eddie Sonar i la Bel Canto Orquestra.
  • Tira-li l'alè, amb música del grup de rock instrumental Triulet,[6] CD (Barcelona: Discmedi Blau, 2012). Hi participen els músics Miquel Ferrés, Gerard Rosich i Nicolas Bernard.
  • Casassades d'en Porter. Boris i l'altra banda. Poemes d'Enric Casasses musicats per Boris Porter, amb la participació d'instrumentistes com Eduard Altaba, Diego Burlán, Ivan Lagarto, Sergi Porter i Boris Porter.[7]
  • Sense pistola. Sobre poemes de Bes Nagana, d'Enric Casasses. Amb Arturo Gaya, Laia Oliveras, Kike Pellicer i Paco Prieto. Melodies: Arturo Gaya. Arranjaments: Kike Pellicer i Paco Prieto. Discmedi 2015.[8]

Antologat en CD / DVD (com a poeta i/o rapsode)[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Col·laboracions - Accions[modifica | modifica el codi]

L'Enric Casasses ha col·laborat en innombrables accions, recitals i projectes culturals, entre d'altres:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Casasses i Figueres Modifica l'enllaç a Wikidata

. Articles de fons i una selecció d'enllaços comentada. Destaca especialment l'apartat Multimèdia, on es recullen vídeos de les performances poètiques de Casasses.