Josep Maria de Casacuberta i Roger

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria de Casacuberta i Roger Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Dades biogràfiques
Naixement 4 d'octubre de 1897
Barcelona
Mort 1985
Barcelona
Sepultura Cementiri del Poblenou (Barcelona) : Dep. I, illa 1, nínxol preferent 109, corresponent a "Cayetano Roger y Aymerich"
Es coneix per Fundador d'Editorial Barcino
Activitat professional
Ocupació Filòleg i editor.
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria de Casacuberta i Roger (Barcelona 1897 - íd. 1985 ) fou un filòleg i editor català.

Biografia[modifica]

Va néixer el 4 d'octubre de 1897 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se posteriorment en la literatura catalana. Es va casar l'any 1928 amb Dolors Hostalrich Fa, bibliotecària i traductora.

Des de la seva joventut, es va vincular a cercles catalanistes i excursionistes, on es va relacionar amb Pompeu Fabra i Lluís Nicolau d'Olwer fins a l'exili d'ambdós, en acabar la Guerra Civil. Solia fer excursions també amb Joan Coromines i Teresa Rovira, entre altres.[1]

Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1981 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural i amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

Obra literària[modifica]

L'any 1922 va esdevenir director de l'Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, càrrec que ocupà fins al 1925. En col·laboració amb Joan Coromines va realitzar diversos estudis sobre el Català nord-occidental, centrant-se especialment en el ribagorçà, el pallarès i el parlar fragatí, i de forma individual realitzà valuoses investigacions sobre la Renaixença catalana.

Com a editor l'any 1924 fundà l'Editorial Barcino, amb la qual va publicar "Lo somni", de Bernat Metge, inciant així la col·lecció "Els Nostres Clàssics", col·lecció especialitzada en textos medievals. En la seva tasca editorial, va ser cabdal la col·laboració de la seva dona, Dolors Hostalrich Fa.[2]

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté documentació generada i rebuda per Josep Maria Casacuberta i Roger, principalment relacionada amb la seva activitat professional com a filòleg i editor. Destaca especialment la correspondència, el material de treball, les publicacions periòdiques, els fullets, els opuscles i els reculls de premsa. El fons també inclou una col·lecció de monografies de temàtica cultural i altres publicacions aplegades pel productor del fons.[3]

Referències[modifica]

  1. Manent, Albert. «Josep Maria de Casacuberta i l'Editorial Barcino». A: Homenatge a Josep Maria de Casacuberta. Badalona: Abadia de Montserrat, 1980, p. 13. 
  2. Duarte i Montserrat, Carles «L'Editorial Barcino: un projecte editorial, una idea de país». Estudis Romànics (Institut d'Estudis Catalans), 2009, p. 343-349.
  3. «JM Casacuberta». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica]

  • AA.DD.. Abadia de Montserrat. Homenatge a Josep Maria de Casacuberta, 1980. ISBN 8472024105. 
  • Duarte i Montserrat, Carles «L'Editorial Barcino: un projecte editorial, una idea de país». Estudis Romànics [Barcelona], 31, 2009, pàg. 343-349.
  • AA.DD.. Institut d'Estudis Catalans. Josep M. de Casacuberta i Roger : sessió en memòria, Sala Pere i Joan Coromines, 25 de gener de 2011, 2011. ISBN 9788499650951. 

Enllaços externs[modifica]