Maria Barbal i Farré
 |
Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1949 (71 anys) Tremp (Pallars Jussà) |
| Activitat | |
| Ocupació | Autora, novel·lista, escriptora i escriptora de literatura infantil |
| Participà en | |
| 31 març 2016 | Manifest Koiné |
Premis
| |
 | |
Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949) és una escriptora catalana.[1]
Estudià filologia Hispànica a la Universitat Central i exercí la docència a l'ensenyament secundari.[2]
Tot i que viu a Barcelona des dels anys seixanta del segle xx, el món literari dels primers treballs de l'autora se centra en el Pallars de la infantesa i l'adolescència, un entorn rural vist, però, amb perspectiva crítica. Una primera novel·la seva, Pedra de tartera, de ple en aquest cosmos, va rebre una molt bona acollida de públic i lectors. Obres posteriors recullen paisatges més urbans. També és autora de narracions breus, novel·les per a joves i d'una obra de teatre.
La seva obra ha estat traduïda a llengües com l'alemany, l'aranès, l'asturià, el castellà, l'italià, el francès, i el portuguès, entre d'altres. La seva tasca literària ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural.
La Biblioteca de Catalunya conserva els manuscrits de l'obra literària en el Fons Maria Barbal.
Obra[modifica]
Novel·la[modifica]
- 1985 — Pedra de tartera[3]
- 1990 — Mel i metzines
- 1992 — Càmfora
- 1996 — Escrivia cartes al cel
- 1999 — Carrer Bolívia
- 2002 — Cicle de Pallars
- 2003 — Bella edat
- 2005 — País íntim
- 2008 — Emma
- 2014 — En la pell de l'altre[4] (Columna)
- 2015 — Pedra de tartera (Columna).[5] Reedició commemorativa dels 30 anys de l'obra acompanyada del llibre Pedres a la tartera: 50 veus commemoren el 30è aniversari de la novel·la de Maria Barbal
- 2019 — A l'amic escocès (Columna)
- 2021 – Tàndem[6] (Columna)
Prosa[modifica]
- 2001 Camins de quietud: Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu
Narrativa breu[modifica]
- 1986 La mort de Teresa
- 1994 Ulleres de sol
- 1998 Bari
- 2010 La pressa del temps
- 2011 Cada dia penso en tu[7]
Narrativa infantil i juvenil[modifica]
Teatre[modifica]
- 2000 L'helicòpter
Premis[modifica]
- 1984 Joaquim Ruyra per Pedra de tartera
- 1985 Joan Crexells per Pedra de tartera
- 1986 Premi Literatura Catalana de la Generalitat, creació per a públic jove per Pedra de tartera
- 1992 Premi de la Crítica de narrativa catalana per Càmfora
- 1993 Premi Nacional de Literatura Catalana de narrativa per Càmfora
- 1993 Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la Càmfora
- 2000 Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa per Carrer Bolívia
- 2005 Prudenci Bertrana per País íntim
- 2009 Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana
- 2010 Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català
- 2021 Premi Josep Pla de narrativa per Tàndem [8][9]
- 2021 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Maria Barbal i Farré». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ricardo Trigo, Xulio. «Maria Barbal». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ Nopca, Jordi. «El triomf d’una novel·la sobre la derrota» (en català), 17-11-2015. [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ Nopca, Jordi. «Maria Barbal persegueix les arrels d’una mentida» (en català), 02-09-2014. [Consulta: 30 gener 2021].
- ↑ Nopca, Jordi «L'autor preferit dels vostres escriptors de capçalera». Diari Ara, 12-08-2014 [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ Nopca, Jordi. «Maria Barbal: "Reivindico el dret a viure plenament a l'edat que sigui"» (en català), 12-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ Nopca, Jordi. «Maria Barbal: "Els animals són molt fidels i receptius"» (en català), 23-11-2011. [Consulta: 30 gener 2021].
- ↑ Nopca, Jordi. «Les dones valentes de Maria Barbal i Najat El Hachmi guanyen els premis Pla i Nadal» (en català), 06-01-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ «Najat el Hachmi guanya el Premi Nadal de novel·la, i Maria Barbal, el Josep Pla de prosa». CCMA, 06-01-2021 [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «Maria Barbal guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes» (en català). Nació Digital, 10-03-2021. [Consulta: 10 març 2021].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Barbal i Farré |
- Biblioteca de Catalunya - Fons i col·leccions: Barbal, Maria
- LletrA. «Maria Barbal i Farré». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- «Maria Barbal i Farré». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- Maria Barbal i Farré al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- Maria Barbal a VISAT
- Universitat de Barcelona - Ressenya sobre Càmfora (1992)
.svg)