Maria Barbal i Farré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Barbal i Farré
Maria Barbal Lesung 2008 Langenau.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Tremp (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautora, escriptora, novel·lista, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1984063 Modifica el valor a Wikidata

Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949) és una escriptora catalana.[1]

Estudià filologia Hispànica a la Universitat Central i exercí la docència a l'ensenyament secundari.[2]

Tot i que viu a Barcelona des dels anys seixanta del segle xx, el món literari dels primers treballs de l'autora se centra en el Pallars de la infantesa i l'adolescència, un entorn rural vist, però, amb perspectiva crítica. Una primera novel·la seva, Pedra de tartera, de ple en aquest cosmos, va rebre una molt bona acollida de públic i lectors. Obres posteriors recullen paisatges més urbans. També és autora de narracions breus, novel·les per a joves i d'una obra de teatre.

La seva obra ha estat traduïda a llengües com l'alemany, l'aranès, l'asturià, el castellà, l'italià, el francès, i el portuguès, entre d'altres. La seva tasca literària ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural.

La Biblioteca de Catalunya conserva els manuscrits de l'obra literària en el Fons Maria Barbal.

Obra[modifica]

Maria Barbal parla sobre Tísner (2012)

Novel·la[modifica]

  • 1985Pedra de tartera[3]
  • 1990Mel i metzines
  • 1992Càmfora
  • 1996Escrivia cartes al cel
  • 1999Carrer Bolívia
  • 2002Cicle de Pallars
  • 2003Bella edat
  • 2005País íntim
  • 2008Emma
  • 2014En la pell de l'altre[4] (Columna)
  • 2015Pedra de tartera (Columna).[5] Reedició commemorativa dels 30 anys de l'obra acompanyada del llibre Pedres a la tartera: 50 veus commemoren el 30è aniversari de la novel·la de Maria Barbal
  • 2019A l'amic escocès (Columna)
  • 2021Tàndem[6] (Destino)

Prosa[modifica]

  • 2001 Camins de quietud: Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu

Narrativa breu[modifica]

Narrativa infantil i juvenil[modifica]

Teatre[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Maria Barbal i Farré». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ricardo Trigo, Xulio. «Maria Barbal». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  3. Nopca, Jordi. «El triomf d’una novel·la sobre la derrota», 17-11-2015. [Consulta: 11 febrer 2021].
  4. Nopca, Jordi. «Maria Barbal persegueix les arrels d’una mentida», 02-09-2014. [Consulta: 30 gener 2021].
  5. Nopca, Jordi «L'autor preferit dels vostres escriptors de capçalera». Diari Ara, 12-08-2014 [Consulta: 12 agost 2014].
  6. Nopca, Jordi. «Maria Barbal: "Reivindico el dret a viure plenament a l'edat que sigui"», 12-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
  7. Nopca, Jordi. «Maria Barbal: "Els animals són molt fidels i receptius"», 23-11-2011. [Consulta: 30 gener 2021].
  8. Nopca, Jordi. «Les dones valentes de Maria Barbal i Najat El Hachmi guanyen els premis Pla i Nadal», 06-01-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  9. «Najat el Hachmi guanya el Premi Nadal de novel·la, i Maria Barbal, el Josep Pla de prosa». CCMA, 06-01-2021 [Consulta: 6 gener 2021].
  10. «Maria Barbal guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes». Nació Digital, 10-03-2021. [Consulta: 10 març 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Barbal i Farré