Maria Barbal i Farré

De Viquipèdia
Infotaula de personaMaria Barbal i Farré
Maria Barbal Lesung 2008 Langenau.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Tremp (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautora, escriptora, novel·lista, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1984063 Modifica el valor a Wikidata

Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949) és una destacada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional.[1][2][3] Conrea principalment la novel·la, però també la narrativa breu, el teatre, la literatura infantil i juvenil, la prosa de no-ficció, l'assaig i la col·laboració amb la premsa. Les seves obres més conegudes son Pedra de tartera (1985) i el Cicle de Pallars, Camins de quietud (2001), País íntim, En la pell de l'altre (2014) i Tàndem (2021).

D'acord amb la biografia de l'AELC, toca els temes de «la maduresa personal en el temps a través de l'experiència provocada pels canvis o migracions (camp-ciutat); la complexitat de les relacions humanes (de parella, pares-fills i d'amistat), i els matisos dels sentiments.»[4]

Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2001.

Començaments i estudis[modifica]

La Maria Barbal va néixer a la petita ciutat de Tremp, al Pallars Jussà, i passà estius a pagès, a casa de la padrina (àvia) a la Vall d'Àssua, al Pirineu del Pallars Sobirà. Estudià dels tres als catorze anys al Colegio de María Inmaculada, de monges claretianes, a la seva ciutat natal.[5]

Es traslladà a Barcelona el 1964, quan tenia 14 anys, per acabar el batxillerat, un canvi que va viure com una mena de «migració cultural».[4][6][7] Allí també faria la carrera universitària i s'acabaria assentant. Estudià filologia romànica hispànica a la Universitat de Barcelona, des d'on es llicencià el 1971[1] i exercí la docència a l'ensenyament secundari.[8]

Va estudiar exclusivament en castellà, per falta d'alternativa degut als temps que corrien, però després de la universitat va aprendre a escriure el català de manera autodidacta.[5]

Descripció de l'obra i trajectòria[modifica]

Tot i que viu a Barcelona des del 1964,[1] el món literari dels primers treballs de l'autora se centra en el Pallars de la infantesa i l'adolescència, un entorn rural vist, però, amb perspectiva crítica.[9][10] La seva primera novel·la, Pedra de tartera (1985), de ple en aquest cosmos i escrit des del punt de vista d'una dona, va rebre una molt bona acollida de públic i lectors, i va guanyar els premis Joaquim Ruyra (1984) i Joan Crexells (1985).

Pedra de tartera (1985) i les següents novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992, premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de literatura 1993), junt amb el recull de narracions breus La mort de Teresa (1986), s'han passat a anomenar el Cicle del Pallars,[11] on es retrata el cicle anual i la duresa de la vida a pagès, el patriarcat, la crisi de la societat tradicional de muntanya i la ràpida transformació econòmica que empeny la migració cap a les ciutats, és a dir, el drama del despoblament i l'èxode rural, amb temes com el desarrelament, la memòria sobre la guerra del 1936 a 39 i la repressió com a rerefons.[1][4][2][9][12][7][10] A aquestes obres s'hi poden afegir també les novel·les País íntim (2005, premi Prudenci Bertrana), que torna al cicle,[13] i A l'amic escocès (2019), que el clou (ara per ara, a 2021).[14]

Pels volts del 1999, la seva obra comença també a recollir paisatges més urbans, on toca temes com ara l'emigració, a Carrer Bolívia (1999, premi Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa 2020), la bellesa i la lletjor, la malaltia i la mort, la joventut i la vellesa o el pas del temps, a Bella edat (2003) i Emma (2008), per exemple.[9][13][10] Emma elabora una història entorn d'un fet real, la crema d'una indigent en un caixer. A la novel·la En la pell de l'altre (2014), ambientat en un Poblenou obrer, parla de la mentida i dibuixa un entramat de relacions amb el context polític i social dels anys 80 i 90, inclòs l'assassinat de la periodista Politkòvskaia, com a rerefons. La seva última novel·la, Tàndem (Premi Josep Pla 2021), ambientada a Sants, reflexiona sobre la felicitat i la capacitat dels protagonistes de carpe diem o aprofitar el dia.[14][15]

També és autora de narracions breus, com ara La mort de Teresa (1986), Pampallugues (1991, per a públic juvenil i adult),[4][13] Ulleres de sol (1994), Bari (1998), La pressa del temps (2010) o Cada dia penso en tu (2011), novel·les breus com ara Escrivia cartes al cel (1996), dues novel·les per a infants, Des de la gàbia (1992) i Espaguetti Miu (1995), una obra de teatre, L'helicòpter (2000), que està reescrivint,[16] i prosa de no-ficció. Ha col·laborat en diversos mitjans de premsa, com ara, en format regular amb L'Avui (1993), El País (1996), Público (2010-11), i L'Ara (2011), a més de col·laboracions esporàdiques. També ha publicat articles i contes a revistes com ara Serra d'Or, el Catalan Review (North American Catalan Society) o Els Marges, entre altres.[5]

El 2001, va sortir a la llum el seu projecte personal i reflexiu de 53 proses de no ficció de caràcter patrimonial Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu.[7][13] La Biblioteca de Catalunya conserva els manuscrits de l'obra literària en el Fons Maria Barbal.[17]

L'any 2008 es va inaugurar la Biblioteca Pública Maria Barbal, a Tremp, el seu poble natal. El 2022 s'ha itinerat l'exposició "Maria Barbal, de Tremp al Món" organitzada per Òmnium Cultural.

Obra traduïda a altres idiomes[modifica]

Les obres de Maria Barbal han estat traduïdes a llengües com ara l'alemany, l'aranès (occità), l'asturià, el castellà, l'eslové, el francès, l'hebreu, l'hongarès, l'italià, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el serbi, el suec i el turc, entre d'altres. La més traduïda és Pedra de tartera, però també hi ha un seguit d'altres novel·les que s'han traduït, com ara Mel i metzines, Càmfora, Emma, Bella Edat, País íntim, Carrer Bolívia i Tàndem. A 2021, el castellà és l'idioma en què més s'ha traduït la seva obra, seguit de l'alemany.[13][18][15]

Bibliografia de l'autora[modifica]

Maria Barbal parla sobre Tísner (2012)

A continuació, un llistat bibliogràfic de les obres de l'autora.[5][4][13]

Novel·la[modifica]

  • 1985Pedra de tartera[19] (Barcelona: Laia; Editorial Empúries; Edicions de la Magrana; Grans Èxits S.L.; Editorial Columna, 2015, edició revisada - vegeu més avall; col·lecció La Butxaca d’Edicions 62).
  • 1990Mel i metzines (Barcelona: La Magrana).
  • 1992Càmfora (Barcelona: La Magrana).
  • 1996Escrivia cartes al cel (Barcelona: La Magrana) - novel·la breu.
  • 1999Carrer Bolívia (Barcelona: Edicions 62).
  • 2002Cicle de Pallars (Barcelona: La Magrana) - inclou Pedra de tartera, Mel i metzines i Càmfora.
  • 2003Bella edat (Barcelona: Edicions 62).
  • 2005País íntim (Barcelona: Columna).
  • 2008Emma (Barcelona: Columna).
  • 2014En la pell de l'altre [20] (Barcelona: Columna).
  • 2015Pedra de tartera[21] (Barcelona: Columna), edició revisada per l'autora i commemorativa dels 30 anys de l'obra, acompanyada del llibre Pedres a la tartera: 50 veus commemoren el 30è aniversari de la novel·la de Maria Barbal.
  • 2019A l'amic escocès (Barcelona: Columna).
  • 2021Tàndem[22] (Barcelona: Destino).
  • 2022 - Al llac [23](Barcelona: Columna)

Prosa[modifica]

  • 2001 Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu (Barcelona: Edicions 62).

Narrativa breu juvenil i adulta[modifica]

  • 1986 La mort de Teresa (Barcelona: Empúries, 1986).
  • 1991 Pampallugues (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat).
  • 1994 Ulleres de sol (Barcelona: La Magrana, 1994; Edicions 62, 1995) - recull de cinc petites novel·les, tènuement entrellaçades.[24]
  • 1998 Bari (Barcelona: La Magrana, 1998).
  • 2010 La pressa del temps (Barcelona, Columna, 2010).
  • 2011 Cada dia penso en tu[25]

Narrativa infantil[modifica]

  • 1992 Des de la gàbia (Barcelona: Edelvives, 1992) - novel·la.
  • 1995 Espaguetti Miu (Barcelona: La Magrana, 1995; Barcanova, 2008) - novel·la.

Teatre[modifica]

  • 2000 L'helicòpter (Barcelona: Edicions 62).

Adaptacions, obres derivades[modifica]

De la novel·la Pedra de tartera de la Maria Barbal, se n'han fet dues adaptacions com a obres de teatre, una de les quals també ha estat traduïda i representada en alemany.[5]

Premis i guardons[modifica]

A part dels nombrosos premis per a obres individuals, la seva tasca literària ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi el 2001, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el 2009, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català el 2010, el Premi Culturàlia de la ciutat de Tàrrega el 2019, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit el 2021 per Òmnium Cultural pels seus 35 anys d'ofici i que l'autora recull a Tremp, «pel seu exprés desig».[26][7][5] També va rebre la menció d'Escriptor català de l'any per la North American Catalan Society el 2009[10] i ser escollida com a «Escriptor català de l'any» el 2015, de resultes del qual va anar de gira pels Estats Units.[27][28]

Aquí una llista:

Per obres individuals[4][1]
Per la seva trajectòria[1][4]

Bibliografia sobre Barbal i la seva obra[modifica]

Per saber-ne més sobre l'autora i la seva obra:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Maria Barbal i Farré». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Recorreguts literaris: Maria Barbal», Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la DiBa. [Consulta: 18-10-2021].
  3. «MARIA BARBAL, Tremp-Barcelona-Frankfurt, Joan Alcaraz, A la brasa i al caliu, 10-09-2009. [Consulta: 18-10-2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Maria Barbal i Farré». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 21-10-2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Maria Barbal. 53a Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Tremp, Espai cultural La Lira», llibret de l'acte, Òmnium Cultural i l'Ajuntament de Tremp, juny del 2021, 88 pàgines. [Consulta: 22-10-2021].
  6. «Noms propis: Maria Barbal. Qui sóc i per què escric...», LletrA. Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull. [Consulta: 21-10-2021].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Maria Barbal, amb l’honor de totes les lletres. L'escriptora rep avui vespre a Tremp la màxima distinció literària del país», Sebastià Bennasar, Vilaweb, 10-06-2021. [Consulta: 21-10-2021].
  8. Ricardo Trigo, Xulio. «Maria Barbal». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  9. 9,0 9,1 9,2 «Maria Barbal guanya el 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes», Òmnium Cultural, 10 de març de 2021. [Consulta: 21-10-2021].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Gatell Pérez, Montse. El «Cicle del Pallars» de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural, Tesi Doctoral UAB, Departament De Filologia Catalana, Doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis teatrals, 2018, p. 11.
  11. «Cicle de Pallars». Maria Barbal. AELC. [Consulta: 24 abril 2022].
  12. «Lliurament del 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l'escriptora Maria Barbal a Tremp», Òmnium Cultural. [Consulta: 21-10-2021].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 «Maria Barbal», Carme Arenas, Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català núm. 7, abril 2009, PEN Català. [Consulta: 21-10-2021].
  14. 14,0 14,1 «"Tàndem", de Maria Barbal, es traduirà a l'italià, l'alemany i l'eslovè. L'última novel·la de l'escriptora pallaresa enceta la setena edició en català i la segona en castellà», la redacció, Pallars Digital, NacióDigital, 18 setembre 2021. [Consulta: 21-10-2021].
  15. 15,0 15,1 «Maria Barbal contra l’opressió del ruralisme. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes premia enguany una carrera sòlida que ha hagut de lluitar contra els prejudicis que simplificaven les seves obres amb l'etiqueta de "novel·les rurals"»., Àlex Milian, El Temps, 22 març 2021. [Consulta: 21-10-2021].
  16. Una mar de paraules:«Maria Barbal: entre la novel·la social i el relat», Josep Maria Corretger i Olivart, Lo Càntich. Revista digital de literatura, art i cultura, núm. 34, maig - agost 2017. DL: B.42943-2011, 34 ISSN 2014-3036 34, EAN: 9772014303002 34. [Consulta: 21-10-2021].
  17. Fons i col·leccions: Barbal, Maria, Biblioteca Nacional de Catalunya. [Consulta: 18-10-2021].
  18. Maria Barbal a la base de dades de Traduccions del català a altres llengües (TRAC), Institut Ramon Llull. [Consulta: 21-10-2021].
  19. Nopca, Jordi. «El triomf d'una novel·la sobre la derrota», 17-11-2015. [Consulta: 11 febrer 2021].
  20. Nopca, Jordi. «Maria Barbal persegueix les arrels d’una mentida», 02-09-2014. [Consulta: 30 gener 2021].
  21. Nopca, Jordi «L'autor preferit dels vostres escriptors de capçalera». Diari Ara, 12-08-2014 [Consulta: 12 agost 2014].
  22. Nopca, Jordi. «Maria Barbal: "Reivindico el dret a viure plenament a l'edat que sigui"», 12-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
  23. «Les pròximes novetats del Grup 62: «Al llac» de Maria Barbal i «La mentida més bonica» de Francesc Serés» (en català). Regió 7, 07-07-2022. [Consulta: 17 agost 2022].
  24. Reracoberta de l'edició en la col·lecció Escriptores del segle XX, d'Edicions 62.
  25. Nopca, Jordi. «Maria Barbal: "Els animals són molt fidels i receptius"», 23-11-2011. [Consulta: 30 gener 2021].
  26. 26,0 26,1 «Maria Barbal guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes». Nació Digital, 10-03-2021. [Consulta: 10 març 2021].
  27. 27,0 27,1 «Com es viu sent ‘escriptor català de l’any’?», Maria Barbal, l'Ara, 6 de juny 2015. [Consulta: 22-10-2021].
  28. «L'escriptora Maria Barbal se’n va de gira pels Estats Units», L'Ara, 31-03-2015. [Consulta: 22-10-2021].
  29. Nopca, Jordi. «Les dones valentes de Maria Barbal i Najat El Hachmi guanyen els premis Pla i Nadal», 06-01-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  30. «Najat el Hachmi guanya el Premi Nadal de novel·la, i Maria Barbal, el Josep Pla de prosa». CCMA, 06-01-2021 [Consulta: 6 gener 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Barbal i Farré