Maria Barbal i Farré
 Maria Barbal (2008) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
17 de setembre de 1949 Tremp, Pallars Jussà |
| Nacionalitat |
 Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora |
| Influències | Antònia Vicens[1] |
| Obra | |
| Primeres obres |
Pedra de tartera (1985) La mort de Teresa (1986) |
| Obres destacables | Pedra de tartera, Càmfora i País íntim |
| Premis | |
|
Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1984) Premi Joan Crexells de narrativa (1985) Premi de la Crítica de narrativa catalana (1992) Premi Nacional de Literatura Catalana (1993) Premi Prudenci Bertrana de novel·la (2005) | |
|
| |
 | |
 | |
Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949) és una escriptora catalana.[2]
Contingut
Biografia[modifica]
Estudià filologia Hispànica a la Univestitat Central i exercí la docència a l'esenyament secundari (Escriptors.cat).[3]
Tot i que viu a Barcelona des dels anys seixanta, el món literari dels primers treballs de l'autora se centra en el Pallars de la infantesa i l'adolescència, un entorn rural vist, però, amb perspectiva crítica. La seva primera novel·la, Pedra de tartera, de ple en aquest cosmos, va rebre una molt bona acollida de públic i lectors. Obres posteriors recullen paisatges més urbans. També és autora de narracions breus, novel·les per a joves i d'una obra de teatre.
La seva obra ha estat traduïda a llengües com l'alemany, l'aranès, l'asturià, el castellà, l'italià, el francès, i el portuguès, entre d'altres. La seva tasca literària ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.[4]
La Biblioteca de Catalunya conserva els manuscrits de l'obra literària en el Fons Maria Barbal.
Obra[modifica]
Novel·la[modifica]
- 1985 — Pedra de tartera
- 1990 — Mel i metzines
- 1992 — Càmfora
- 1996 — Escrivia cartes al cel
- 1999 — Carrer Bolívia
- 2002 — Cicle de Pallars
- 2003 — Bella edat
- 2005 — País íntim
- 2008 — Emma
- 2014 — En la pell de l'altre (Columna)
- 2015 - Pedra de Tartera (Columna).[1] Reedició comemorativa dels 30 anys de l'obra acompanyada del llibre Pedres a la tartera: 50 veus commemoren el 30è aniversari de la novel·la de Maria Barbal
- 2019 - ’’L’amic escocès‘’
Prosa[modifica]
- 2001 Camins de quietud: Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu
Narrativa breu[modifica]
- 1986 La mort de Teresa
- 1994 Ulleres de sol
- 1998 Bari
- 2010 La pressa del temps
- 2011 Cada dia penso en tu
Narrativa infantil i juvenil[modifica]
Teatre[modifica]
- 2000 L'helicòpter
Premis[modifica]
- 1984 Joaquim Ruyra per Pedra de tartera
- 1985 Joan Crexells per Pedra de tartera
- 1986 Premi Literatura Catalana de la Generalitat, creació per a públic jove per Pedra de tartera
- 1992 Premi de la Crítica de narrativa catalana per Càmfora
- 1993 Premi Nacional de Literatura Catalana de narrativa per Càmfora
- 1993 Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la Càmfora
- 2000 Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa per Carrer Bolívia
- 2005 Prudenci Bertrana per País íntim
- 2009 Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana
- 2010 Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Nopca, Jordi «L'autor preferit dels vostres escriptors de capçalera». Diari Ara, 12-08-2014 [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ «Maria Barbal i Farré». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «escriptors».
- ↑ «Maria Barbal: "Els animals són molt fidels i receptius"». Ara.cat, 23-11-2011. [Consulta: 24 novembre 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Barbal i Farré |
- Biblioteca de Catalunya - Fons i col·leccions: Barbal, Maria
- LletrA. «Maria Barbal i Farré». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- «Maria Barbal i Farré». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- Maria Barbal i Farré al Qui és Qui de les Lletres Catalanes.
- Maria Barbal a VISAT.
- Fitxa biogràfica a l'Enciclopèdia Catalana.
- Universitat de Barcelona - Ressenya sobre Càmfora (1992).
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Julià de Jòdar i Muñoz L'home que va estimar Natàlia Vidal |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2005 |
Succeït per: Alfred Bosch i Pascual Inquisitio |
.svg)
