Noel Clarasó i Serrat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaNoel Clarasó i Serrat
Dades biogràfiques
Naixement 3 de desembre de 1899
Barcelona
Mort 18 de gener de 1985
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escriptor, Humorista
Període en actiu S. XX
Nom de ploma Jorge Dearán
León Daudí
Modifica dades a Wikidata

Noel Clarasó i Serrat (Barcelona, 3 de desembre de 1899 - 18 de gener de 1985)[1] fou un escriptor català, d'expressió catalana i castellana, de diversos registres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de l'escultor Enric Clarasó i Daudí, l'any 1938 va guanyar el premi Crexells amb la novel·la Francis de Cer, que ha restat inèdita.[2]

Va escriure llibres de jardineria, novel·la psicològica, novel·la policíaca i de terror. Deu la seva fama a l'humorisme, que va cultivar extensament, i a les innombrables citacions literàries que es poden trobar a tots els diccionaris de frases cèlebres. Al llarg de la seva vida literària, utilitzà altres pseudònims literaris com Jorge Dearán i León Daudí.[3] Amb aquest últim –palíndrom del seu propi nom– publicà un recull d'aforismes i citacions, Prontuario de citas célebres (1964), i manuals de la llengua castellana com Prontuario del lenguaje y estilo (1963) i Prontuario de poesía castellana (1965).

El tercer tom de l'Antologia de contes de terror, a càrrec de Rafael Llopis (Alianza Editorial, 1982), recull el seu conte "El jardín del Montarto".

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Mi barrio feo. Novela de la vida posible (1949)
  • El gep (1956)
  • Un benestar semblant (1957)
  • Un poca-solta (1957)
  • L'altra ciutat (1968)
  • El camping (Ed. Miguel Arimany, 1956)
  • Diccionario humorístico (Sintes, 1966)
  • Plantas de adorno (Edicions Cedel, 1976)
  • Multiplicación de las plantas de jardín (Ed. Gustavo Gili, 1980)
  • Sabe usted comportarse bien? (Acervo, 1980)
  • Clarasó (Nuevo Arte Thor, 1982)
  • Un camí (Club Editor 1984, 1984)
  • Antología de maravillas, curiosidades, rarezas y misterios (Acervo, 1990)
  • Antología de textos y citas (Acervo, 1992)
  • El tren que no llegó a su destino (Juventud, 1994)
  • Antología de anécdotas (Acervo, 1995)
  • Crónica de varios males crónicos
  • Enrique Segundo el Indeciso
  • Treinta años y un día
  • La gran aventura de un hombre pequeño
  • El Asesino de la Luna
  • Miedo
  • El libro de los tontos. (Janés Editor, 1952)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ayer falleció en Barcelona el conocido escritor y humorista Noel Clarasó». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 19-01-1985. [Consulta: 13 gener 2013].
  2. «Noel Clarasó i Serrat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 gener 2013].
  3. Clarasó, Noel. «Seudónimos». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 24-05-1982. [Consulta: 13 gener 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Noel Clarasó i Serrat