Àlvar Valls i Oliva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaÀlvar Valls i Oliva
Dades biogràfiques
Naixement 25 d'abril de 1947 (1947-04-25) (70 anys)[1]
Barcelona
Residència Barcelona
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Poeta, escriptor, traductor i activista polític
Modifica dades a Wikidata

Àlvar Valls i Oliva (Barcelona, 1947) és un poeta, escriptor, traductor i activista polític català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Barcelona l'any 1947, desenvolupà la seva faceta periodística com a col·laborador en diferents revistes, com per exemple al setmanari Tele-Estel (1966-1970). Fou secretari de la revista Serra d'Or (1970-1976).[2] L'any 1968 fou guardonat amb el Premi Amadeu Oller de poesia per la seva obra El carro de la brossa. Poc després ingressà al Front Nacional de Catalunya, essent membre de l'escamot que realitzà una de les accions amb més ressò de l'organització. L'11 de setembre de 1971, en ocasió de la diada nacional de Catalunya, col·locaren uns altaveus a l'hotel Duval de Barcelona per on s'escoltaren proclames del Front. L'any 1974, fou un dels autors de l'anomenat "Llibre groc", una nova declaració de principis i d'acció política del FNC. El juliol de 1977 fou detingut i acusat per la policia espanyola de formar part de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i participar de la mort de l'industrial Josep Maria Bultó el 9 de maig de 1977. Fou amnistiat el 15 d'octubre d'aquell mateix any, però la decisió del governador civil de Barcelona de revocar la sentència, el va fer emprendre el camí de l'exili a París. A la capital francesa visqué amb la família de Manuel Viusà, company de lluita al FNC. L'any 1979 traslladà llur residència a Andorra, indret on resta fins a l'actualitat. Ha estat director de les publicacions mensuals Actual (1996-1997) i La Revista d'Andorra i Pirineu (1997-1998), i del diari Més Andorra, així com cap de redacció del Diari d'Andorra (1991-1993). Fou columnista i director d'El Periòdic d'Andorra (1997-2005). Fou corresponsal a Andorra del setmanari El Temps (1997-2003), i guanyà el Premi Piriene de Periodisme Interpirinenc el 1997. També forma part del Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra. El recull de poesia Crit, publicat l'any 1980, comptà amb la col·laboració de Manuel de Pedrolo en la redacció del seu pròleg i de Manuel Viusà en el disseny gràfic de la seva portada.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Narració juvenil[modifica | modifica el codi]

  • 1979: El missatge del cavaller de l'àliga rampant
  • 1981: Negretxo. Memòries d'un gos
  • 1981: Les pel·liculoses trifulques de l'Helena i en Galdric

Altres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Àlvar Valls i Oliva». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Àlvar Valls i Oliva» (en català). enciclopèdia.cat, 2015. [Consulta: 29 setembre 2015].
  3. Dalmau i Juvillà, pàg. 156

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Surroca, Robert. Memòries del Front Nacional de Catalunya. Cavalcant damunt l'estel. 1a ed.. Barcelona: edicions Arrels, 2006 (col. La Flama). ISBN 84-96044-70-X. 
  • Dalmau, Ferran; Juvillà, Pau. EPOCA, l'exèrcit a l'ombra. 1a ed.. Lleida: edicions El Jonc, 2010 (col. Muixeganga, 11). ISBN 978-84-933721-8-8. 
  • Falguera, Oriol. L'Exèrcit Popular Català (1969-1979). La Casa. 1a ed.. Rafael Dalmau editor, 2014 (col. Al guió del temps, 22). ISBN 978-84-232-0789-3. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]