Mirmanda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mirmanda és el nom d'una ciutat imaginària que la tradició situa al terme del municipi rossellonès de Terrats Se li atribueix una antiguitat superior a Barcelona, i moltes llegendes, especialment d'encantaments i de fades, en parlen.

« (parla la goja de Mirmanda:)

Quant Barcelona era un prat
ja Mirmanda era ciutat,
forts gegants l'han aixecada,
que de pedra ab glavi tosch
quant los veyan dintre'l bosch,
fins los roures tremolavan.

La aixecaren, fent ensalms,
ab reblums de quatre palms,
ab palets de quatre canes,
entre'l secá y l'ayguamoll,
com la vila de Ripoll
entremitj de dues aygues.

Allí tinch lo meu casal,
tancadeta ab un penyal
sota'l casal hi há una balma;
de joyells d'argent y d'or
allí guardo mon tresor,
com sos bonichs una garça.
»
— Jacint Verdaguer, Canigó

Segons la tradició, la ciutat hauria estat domini de fades (les Encantades) i hauria estat destruïda per una brutal remuntada de l'aigua del mar. Invisible a ulls humans, la ciutat només podria ser vista per uns pocs pagesos, alguns dels quals haurien guanyat el favor de les fades, que els haurien fets molt rics. El lloc físic de Mirmanda se situaria a la riba dreta, torrent de la Cantarana amunt, després de les gorges; per la zona hi ha restes de monuments megalítics (com a la resta de la Catalunya del Nord [1]) cosa que, juntament amb els penya-segats d'argila roja ("xemeneies de les fades"), haurien inspirat la idea de la ciutat desapareguda.

Mossèn Cinto evocà Mirmanda al cèlebre poema èpic Canigó, i Pere Vidal en (re)conta la llegenda de la ciutat a "Le Guide historique et pittoresque du département des Pyrénées Orientales" (1899).

Mirmanda és també el títol d'una revista bilingüe de cultura de la Catalunya del Nord, que es publica des del 2006 i el nom d'un grup de pensament actiu amb gent del Nord i altres indrets del país (Grup Mirmanda).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Mirmanda a Viquitexts, la biblioteca lliure.