Ucronia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Gulliver exhibit als gegants de Brobdingnag, oli de Richard Redgrave

La ucronia (neologisme que vol dir "en cap temps", "mai", seguint el model d'utopia) és un terme encunyat pel filòsof positivista francès del segle XIX, Charles Renouvier, que la definia com "la utopia en el temps". La ucronia presenta una història alternativa amb trames que transcorren en un món amb una història passada diferent de la real a partir d'un esdeveniment determinat (per exemple, els guanyadors d'una guerra ara apareixen com a perdedors, o un personatge històric clau ara té una vida diferent, etc.) que podríem denominar com "moment de divergència". A la història resultant, tot i ser coherent, se substitueixen fets o personatges històrics per altres d'hipotèticament possibles.

La ucronia en la literatura[modifica]

D'aquest gènere literari, considerat com a subgènere de la ciència-ficció, ha sorgit un corrent historiogràfic que es pot designar amb el mateix nom d'història alternativa o història contrafactual que s'ocupa d'analitzar escenaris històrics canviant una variable existent per altres possibles, per mirar d'explicar els canvis i les causes de determinats esdeveniments. Sovint les ucronies es fan servir com a recurs didàctic per reflexionar sobre la història i fer-ne divulgació, per exemple al programa El nas de Cleòpatra[1] de Catalunya Ràdio o en una secció fixa de la revista Sàpiens.

També hi ha qui considera ucronies les narracions que tenen lloc a un temps indeterminat, sense cap relació amb un fet històric precís, però que plantegen universos socials, morals, culturals o lògics, diferents dels existents, més enllà de la simple circumstància personal. Un bon exemple d'ucronies en aquest sentit són Els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift, La muralla xinesa de Franz Kafka, El joc de les granisses de Hermann Hesse, La cantant calba d'Eugène Ionesco, o Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. I, amb reserves, pel·lícules com Metropolis de Fritz Lang o Blade Runner de Ridley Scott.

Les reserves són perquè hi ha qui no considera ucronies les històries situades en el futur de l'època que han estat escrites, com per exemple, la novel·la 1984 d'Orwell, escrita el 1948, o Globàlia de Ruffin, ambientada en un futur indeterminat. Tanmateix, excepte el cas de 1984, cap d'aquestes obres porta dates i se'ls ha atribuït el "futurisme" d'una manera una mica fàcil i automàtica. El cas de Metropolis és força il·lustratiu. Cal únicament recordar l'escena on uns avions biplans, els de l'època de la seva filmació, solquen el cel de la ciutat.

A diferència de la utopia com a gènere, des del seu encunyament per Thomas More, la ucronia no és necessàriament idíl·lica ni tan sols positiva, ans al contrari. Amb molta freqüència representa una situació indesitjable, amb un cert contingut de malson, i amb elements poc o molt notables de metàfora i de crítica a la realitat viscuda. També s'han utilitzat, en aquest sentit, els termes de distopia o de cacotopia. Hi ha, també, qui l'ha volgut confondre amb el concepte d'antiutopia, emprat sovint, de manera equívoca, com aquella perspectiva que resulta més aviat repulsiva, esgarrifosa.

De vegades, les trames es compliquen amb viatges en el temps de personatges que intenten desfer o refer moments crítics de la història, o amb l'aparició d'elements anacrònics abans o després del que seria esperable a la nostra història. Ara bé, l'element definitori del gènere és que la realitat descrita, tot i ser diferent de la nostra, manté la seva coherència interna i amb la història anterior fins al moment de divergència.

També sovint hi apareixen fets o personatges reals distorsionats d'una manera hipotèticament possible per crear efectes irònics o crítics amb la realitat històrica (per exemple un Hitler que és un pintor d'aquarel·les de segona categoria, o una Catalunya integrada tota a la República Francesa on el català ja ha desaparegut). A cada país han aparegut temes recurrents per a aquest tipus d'històries, reescrivint fets històrics considerats crítics amb resultats diferents segons les opinions dels autors. Per exemple, a Espanya han aparegut tot d'històries sobre diferents resultats de la Guerra Civil espanyola, a Itàlia amb una evolució diferent del feixisme i la Segona Guerra Mundial, als Estats Units amb els confederats guanyant la Guerra de Secessió, etc.

Exemples d'ucronies[modifica]

Alguns exemples notables o nostrats en són:

en literatura
al cinema

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ucronia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. El nas de Cleòpatra al web de Catalunya Ràdio