Joan-Lluís Lluís

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan-Lluís Lluís
Joan-Lluís Lluís 2012-04-13 B.jpg
Joan-Lluís Lluís (2012)
Dades biogràfiques
Naixement 29 de juny de 1963 (1963-06-29) (54 anys)
Perpinyà, Rosselló
Llengua materna francès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ciutadania França
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Obra
Obres destacades El dia de l'ós, Les cròniques del déu coix
Premis i reconeixements

Twitter: Joanlluislluis
Modifica dades a Wikidata

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny de 1963) és un escriptor i columnista català, que ha rebut diversos premis literaris, essencialment a obra publicada. Escriu cròniques d'opinió al diari digital Vilaweb i a la revista digital Esguard, i manté una crònica titulada «A cremallengües» a la revista Presència, (suplement del Punt Avui). Antigament havia treballat al diari El Punt Catalunya Nord i va tenir a L'Avenç, la crònica «Traient la pols» sobre literatura catalana popular dels inicis del segle xx. També va col·laborar a L'Avenç i a Enderrock i s'autodefineix com a "col·laborador regular, des del número 2, de la revista La Bugadera", que surt una vegada cada segle.

Ha escrit textos de cançons, sobretot pel grup Blues de Picolat però també pel Casellas Sextet Folk, Sol i Serena i Joanjo Bosk.

És coautor, juntament amb Pascal Comelade i Aleix Renyé del Manifest revulsista nord-català.[1] El 2014 va ser un dels principals impulsors del Manifest d'escriptors per la independència, que va reunir més de set-centes signatures de gent de lletres de tots els Països Catalans en favor de la independència de Catalunya. En una entrevista a Vilaweb afirmava: "Sóc un obrer més al servei de la independència de Catalunya".[2]

Com a escriptor ha aconseguit trencar amb una mena de complex d'inferioritat que afectava una gran part dels autors d'expressió catalana del seu territori d'origen. És, per exemple, l'únic escriptor de la Catalunya Nord que ha construït la seva carrera editorial al Principat des dels inicis, sense haver passat prèviament per una etapa d'edicions locals. És també un militant de la llengua catalana i a través d'escrits i xerrades ha denunciat el lingüicidi comès històricament per l'Estat francès.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Perpinyà al si d'una família modesta originària de Catalunya però amb propensió, del costat de la línia paterna i des de diverses generacions, a viure al nord o al sud de la frontera en funció dels esdeveniments històrics o de les necessitats econòmiques. El seu pare havia nascut a Morellàs (Vallespir) en una família que més tard va tornar a Llagostera (Gironès). La seva mare era originària de Cassà de la Selva (Gironès). Va créixer al Voló (Rosselló) i després d'estudis secundaris a Ceret (Vallespir) i a Perpinyà, es va llicenciar en història de l'art a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller.

En una entrevista a Ràdio Arrels (desembre de 2014) va explicar que tot i que a casa seva hi havia molt pocs llibres, va voler ser escriptor a partir dels 13 anys:  «A l'escola, tot d'una, i sense saber com ho feia, vaig adonar-me que escrivia més bé que la majoria dels altres alumnes. És clar, en francès, ja que el català estava en aquells anys totalment exclòs del sistema escolar. Em va semblar meravellós saber fer una cosa més bé que els altres, no m'havia passat mai. I justament era una cosa que entroncava amb la lectura, que era allò que més m'agradava». A partir dels 16 anys va conjuminar aquesta vocació amb la voluntat de recuperar i desenvolupar la seva identitat catalana: «Fins als 20 anys només parlava català amb el meu pare, i era un català molt rudimentari, molt empobrit, literalment d'estar per casa. Per mi, el català era una llengua a l'encop pròpia i llunyana, no tenia ni idea que tingués regles gramaticals, diccionaris o que disposés d'un corpus literari».

El 1987, va viure un any a Prats de Molló com a objector de consciència al servei militar, fet que li va servir més tard d'inspiració per la novel·la El dia de l'ós. Tot seguit, va integrar la redacció del setmanari El Punt Catalunya Nord, creat dos anys abans. Continuarà a col·laborar a El Punt com a corresponsal per la Catalunya Nord i França després de la desaparició del setmanari, el 1994. El 2005 va integrar la Casa de la Generalitat a Perpinyà com a responsable del servei de Llengua i Cultura. 

Viu entre Terrats (el Rosselló) i Girona.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Com a traductor i adaptador[modifica | modifica el codi]

  • Comte de Mirabeau: La cortina aixecada o l'educació de Laure, edicions de la Magrana, col·lecció La Marrana, nº34, Barcelona, 1996. Traduït del francès. Títol original: Le rideau levé ou l'éducation de Laure.
  • Els Shadoks, dibuix animat de Jacques Rouxel, cinquanta episodis. France 3 Sud, Tolosa, 1999. Traduït del francès. Títol original: Les Shadoks.
  • Titeuf, dibuix animat de Zep, vint-i-cinc episodis. France 3 Sud, Tolosa, 2003. Traduït del francès. Títol original: Titeuf.
  • Félix Fénéon, Notícies de tres ratlles, L'Avenç, Barcelona, 2012. Traduït del francès. Títol original: Nouvelles en trois lignes.
  • Joanot Martorell i Joan de Montpalau: Lletres de batalla, editorial Barcino, col·lecció Tast de Clàssics, Barcelona, 2014. Adaptat del català medieval al català modern.
  • Joan Bodon: El llibre dels finals, Club Editor, Barcelona, 2015. Traduït de l'occità. Títol original: Lo libre dels Grands Jorns.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 2003: Premi Joan Coromines, atorgat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) per l'assaig pamfletari Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos.[5] En ell explica les manipulacions històriques, rentats de cervell, matances, colonitzacions, lingüicidis... duts a terme per França, alhora que es vol fer creure que aquest és el millor país del món.
  • 2004: Premi Crexells, per la novel·la El dia de l'ós,[6] en què la protagonista, sortint de la Barcelona actual, torna a un Prats de Molló cada cop més irreal, amb tropes d'ocupació franceses allotjades a les cases de la població civil. La trama gira al voltant d'una llegenda real, però amplificada i transformada: el dia que l'ós torni a la muntanya, baixarà al poble, se n'endurà una verge i els vilatans s'alliberaran dels francesos. Històricament, Prats de Molló va ser un dels últims reductes de resistència a la incorporació a França, i durant molts anys hi hagué tropes allotjades a les cases de la gent.
  • 2009: Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Aiguafang, una novel·la ambientada en una Barcelona sotmesa a una pluja constant d'aiguafang i en què els paràmetres morals, però també lingüístics, han patit mutacions notables.
  • 2010: Premi Nacional President Lluís Companys, "pel seu compromís social i literari en defensa de la personalitat, la llengua i els drets del nostre país".
  • 2014: Premi Lletra d'Or al millor llibre en llengua catalana per Les cròniques del déu coix, "perquè representa una obra molt original en la trajectòria literària d'un autor que no para de sorprendre per la seva gran capacitat inventiva, perquè Les cròniques del déu coix manifesta un gran domini del llenguatge, de la fluïdesa literària i de les el·lipsis temporals en un procés narratiu que equilibra la faula amb la mitologia i la reflexió al voltant de les bases culturals d'Occident. Joan-Lluís Lluís ha conreat, sempre amb un insubornable estil personal, els més diversos gèneres i és un dels exponents literaris més brillants del present".
  • 2016: Elecció com a Millor Novel·la de l'Any 2016 de El navegant per El Periódico.
  • 2017: Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per El navegant[4].

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Manifest revulsista nord-català
  2. Cassany, Roger «Joan-Lluís Lluís: 'Si hi ha una guerra nuclear em refugiaré en una llibreria'». VilaWeb.cat, 15-10-2013.
  3. «Joan-Lluís Lluís a Wikitongues».
  4. 4,0 4,1 Plantada, Esteve «Joan-Lluís Lluís, premi Crítica Serra d'Or a millor novel·la per «El navegant»» (en 3-5-2017). NacióDigital.
  5. Joan-Lluís Lluís. Premi Joan Coromines (2003) a l'actuació personal de l'any en favor de la llengua i la cultura catalanes
  6. Tots els guanyadors del Premi Crexells

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan-Lluís Lluís Modifica l'enllaç a Wikidata