Joanot Martorell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quill and ink transparent.svg
Joanot Martorell
Naixement 1413
Gandia
Mort 1468
València
Ocupació Escriptor
Obra
Obres notables Tirant lo Blanc
Fills Cap
Modifica dades a Wikidata
Il·lustració del Tirant lo Blanc

Joanot Martorell (València, aprox 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Vida[modifica | modifica el codi]

La seva naixença se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València, segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.

De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada.

Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia, com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.

Joanot Martorell era un cavaller bregós i un molt bon escriptor. El 1433, Martorell surt per primera vegada documentat en una lletra de batalla. Joanot Martorell provocava molts enfrontaments. N'hi ha quatre de molt famosos.

  1. L'any 1437 contra Joan de Monpalau, el seu cosí; era una qüestió d'honor, ja que aquest havia promès el seu casament amb la seva germana Damiata i no el va complir. En aquest desafiament, Joanot Martorell va aconseguir que el rei d'Anglaterra fes de jutge, però el contrincant no va acudir; finalment, s'arribà a un acord quan Joan de Montpalau va pagar una quantitat de diners a Damiata.[1] El conjunt d'aquestes lletres de batalla han estat publicades, en una versió modernitzada per Joan-Lluís Lluís, per l'editorial Barcino.[2]
  2. L'any 1442 contra Jaume Ripoll.[3]
  3. L'any 1442 contra Felip Boil, a causa d'un testimoni gràfic.[4]
  4. Des de l'any 1442 fins al 1450, contra Gonzalo de Híjar.[5]

Cap dels quatre enfrontaments va comportar combats. Darrere d'aquest personatge tan bregós, també hi havia un amant de la literatura. Martorell escrivia sovint lletres de batalla contra els seus rivals. Cal destacar que Joanot Martorell va viatjar molt, sobretot a Anglaterra, on va conèixer la vida cortesana i molts cavallers de l'època. També va conèixer molts llibres que més endavant seran la seva font d'inspiració. També anà a Portugal, on va conèixer l'infant Ferran, germà del rei de Portugal, al qual li dedica la seva novel·la Tirant lo Blanc. L'any 1454 viatjà a Nàpols per ajudar Alfons el Magnànim. El 2 de gener de 1460 va començar a escriure Tirant lo Blanc; morí el 1465 a València, sense descendència, deixant la novel·la enllestida ("per mi sols sia estada ventilada").

Només va escriure aquesta obra, rica i complexa, insòlita i diferent, i és per això que el seu nom està entre els millors autors de la literatura catalana i universal.

L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines, en què s'explica la història d'un cavaller anomenat Tirant. El manuscrit de l'obra va ser empenyorat per l'autor a Martí Joan de Galba a canvi de diners, deute que Martorell no va poder saldar. 25 anys després Galba la féu imprimir per treure'n algun benefici, però va morir sis mesos abans de la publicació de l'obra, l'any 1490.

La seva obra[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que parla d'un donzell de Bretanya, instruït en les arts de la cavalleria per l'ermità Guillem de Varoïc. Tirant és armat cavaller en el casament del rei d'Anglaterra i venç en els enfrontaments de les festes nupcials. Després de viure l'ambient de la cort reial anglesa, va al Mediterrani acompanyat per Felip, el fill petit del rei de França, i, juntament amb el rei de Sicília surten en defensa de l'illa de Rodes assetjada pels turcs. Trenquen el setge i repel·leixen els invasors. Tirant va forjant-se un nom com a cavaller valent i hàbil. L'infant Felip s'enamora de Ricomana, princesa de Sicília, i aquesta s'hi acaba casant gràcies a la destresa de Tirant per dissimular les patotxades de l'infant francès. Quan els turcs amenacen Constantinoble Tirant hi acudeix i és armat capità de l'exèrcit bizantí, aspecte que s'ha relacionat amb Roger de Flor al capdavant dels almogàvers. Tirant, a Constantinoble, s'enamora de Carmesina, la filla de l'emperador, i es viuen diverses escenes amoroses d'elevat erotisme. Diafebus s'allita amb Estefania i l'emperadriu posa banyes a l'emperador fent-s'ho amb el jove Hipòlit que li recorda el seu fill mort en batalla, mentre Tirant fa el que pot amb Carmesina tot i respectant la seva castedat. Aquesta relació prova de desbaratar-la la Viuda reposada, que ordeix argúcies per separar-los, ja que ella està enamorada de Tirant. Els enganys de la Vídua fan creure a Tirant que Carmesina li és infidel i, despitat, es fa a la mar, naufraga i fa cap al nord d'Àfrica. Gràcies a les seues destreses, Tirant capitaneja un exèrcit nord-africà i converteix al cristianisme tot el Magrib. Al final de la novel·la, Tirant torna a Constantinoble i allibera els grecs del setge turc que s'ha fet més estret en la seua absència. Es casa amb Carmesina i és proclamat hereu de l'imperi bizantí. Tornant victoriós d'una campanya, es troba malament, fa testament i mor. Carmesina, de dolor, també mor i també son pare, l'emperador. El jove Hipòlit el succeeix i es casa amb l'emperadriu, que en poc temps també morirà, i llavors Hipòlit s'esposa amb la filla del rei d'Anglaterra i així uneixen els territoris d'orient i occident en un gran imperi cristià. Un final estrany perquè, després de trencar les expectatives del lector enviant a l'altre barri el victoriós protagonista, Martorell s'empesca un final feliç on projecta en la ficció el desig d'aconseguir allò que s'ha perdut per sempre, car els turcs havien ocupat Constantinoble el 1453 i ja no s'hi mourien més.

Tirant lo Blanc va ser editat l'any 1490 a València per primer cop i el 1497 es fa una segona edició a Barcelona. D'aquestes dues primeres edicions, se’n conserven quatre exemplars. Tres són de la primera edició valenciana, impresa per Nicolau Spindeler: un està a la Universitat de València i els altres, un a la British Library de Londres i l'altre a la Hispanic Society de Nova York; un exemplar fragmentari es conserva a la Biblioteca de Catalunya. També se’n conserva un de la segona edició barcelonina.

A la primera meitat del segle XVI, fou traduït al castellà i a l'italià i més tard a l'anglès i al francès. Enlloc no figurava, però, el nom de l'autor ni la llengua original en què es va escriure l'obra. Així va poder ser conegut per Ariosto, Cervantes i Shakespeare. Modernament se n'han publicat moltes edicions i s'ha traduït a moltes altres llengües, s'han fet adaptacions escolars, per a titelles, per al teatre, per al cinema, etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sanahuja i Torres, Dolors; Bengoechea, Soledad. Les dones i la història al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. vol.1, p.65. ISBN 8484153614. 
  2. Joanot Martorell i Joan de Montpalau, Lletres de batalla, ed. Barcino, col. Tast de Clàssics, Barcelona, 2014. A cura de Joan-Lluís Lluís. ISBN 978-84-7226-787-9
  3. de Riquer, Martí. Història de la literatura catalana: Part antiga. vol.3. 5a ed.. Ariel, 1993, p. 325. ISBN 8434476037. 
  4. de Riquer, Martí. Història de la literatura catalana: Part antiga. vol.3. 5a ed.. Ariel, 1993, p. 269. ISBN 8434476037. 
  5. Gran enciclopedia Larousse en veinte volúmenes. vol.13 (en castellà). Larousse, 1967, p. 13. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Joanot Martorell a Viquitexts, la biblioteca lliure.