Josefa Contijoch

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgJosefa Contijoch i Pratdesaba
Dades biogràfiques
Naixement 20 de gener de 1940 (1940-01-20) (77 anys)
Manlleu (Osona)
Activitat professional
Ocupació Escriptora
Gènere Poesia i novel·la
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Josefa Contijoch i Pratdesaba (Manlleu, 20 de gener de 1940) és una escriptora catalana.[1] Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudia comerç i idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudia filologia a la Universitat de Barcelona. Entre 1963 i 1967 va formar part del grup literari Cau Faluga de Manlleu, format per Josep Gallardo, Joan Josep Guillén, Elies Mas, Jacint Sala, Josep Serra, Joan i Josefa Contijoch.[2] Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del col·lectiu Quark Poesia de la UAB.

Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà, serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de poesia de Comissions Obreres el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000) i Congesta (2007). També conrea la narrativa. Així ha escrit novel·les com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès.

El 2013 va guanyar el premi Crexells de narrativa atorgat per l'Ateneu Barcelonès.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

En castellà
En català
  • La corda de l'arpa i el coll de l'artista, premi Marisa Picó d'Alcoi, 1972. Romangué inèdit fins a la seva recreació / refundició i publicació al volum Ales intactes, del 1996.
  • Orient/Express, accèssit al premi Ciutat de Tarragona, 1980. Romangué inèdit fins a la seva recreació / refundició i publicació al volum Ales intactes, del 1996.
  • Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (Barcelona: Amarantos, 1983)
  • Tractat de somnis, accèssit al premi de poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, 1989. Romangué inèdit fins a la seva recreació / refundició i publicació al volum Ales intactes, del 1996.
  • Ales intactes (Barcelona: Columna, 1996)
  • Les lentes il·lusions (Barcelona: Edicions 62, 2001, Premi Màrius Torres)
  • Congesta (Barcelona: Edicions 62, 2007)
  • Ganiveta. Antologia poètica 1964-2011 (Palma: Lleonard Muntaner, 2012)

Antologada com a poeta a[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

Narrativa infantil i juvenil[modifica | modifica el codi]

  • La marieta i el pi (Barcelona: Combel, col·lecció El cavall volador, sèrie Pas, 2002)
  • La marieta i la neu (Barcelona: Combel, col·lecció El cavall volador, sèrie Pas, 2002)
  • La marieta i la festa major (Barcelona: Combel, col·lecció El cavall volador, sèrie Pas, 2002)
  • La marieta i la nit (Barcelona: Combel, col·lecció El cavall volador, sèrie Pas, 2002)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Contaminació, lectura dramatitzada a l'SGAE el 2009

Crítica literària / assaig / edicions a cura de l'autora[modifica | modifica el codi]

  • Homenatge a Maria-Mercè Marçal, diversos autors (Barcelona: Empúries, 1998)
  • "Virgina Woolf - Vita Sackville-West: Fascinacions transferides", conferència dramatitzada del cicle "Cartografies del desig - 15 escriptors i el seu món", Casa Elizalde, Barcelona, 1997; dins del llibre col·lectiu Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món (Barcelona: Proa, La Mirada, 1997)
  • "Contra l'oblit. Montserrat Roig - Anne Frank", 2n cicle "Cartografies del desig", Casa Elizalde, Barcelona, 1998; dins el llibre Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món (Barcelona: Proa, La Mirada, 1999)
  • "La claror (La paraula en Maria-Mercè Marçal)", dins Llengua abolida. Primer encontre de creadors (Lleida: Ajuntament de Lleida, 2000)
  • Les vacants. Antologia de textos de dones del segle XX (Barcelona: March Editor, 2005)
  • "Màscares sota la lluna - Víctor Català - Grazia Deledda", 3r cicle "Cartografies del desig", 2001. Teatre l'Espai, Barcelona. Comitato Nazionale Minoranze Etnico-Linguistiche in Italia, 2006.
  • Història de can Contijoch de Manlleu (homenatge i record) (Novembre 2008)

Receptes, consells i més[modifica | modifica el codi]

  • Receptes per estimar. Tots els plats de sempre per viure millor. Consells terapèutics, receptes detallades, amb Enriqueta Mercadé (Barcelona: Ara Llibres, 2003)
  • Més receptes per estimar, amb Enriqueta Mercadé (Barcelona: Ara Llibres, 2007)

Traduccions fetes per l'autora[modifica | modifica el codi]

del francès:

  • Bernard Pozier i Serge Patrice Thibodeau: Una finestra gebrada, junt amb altres traductors i escriptors, Seminari de Traducció Poètica de Farrera VII (Institució de les Lletres Catalanes / Emboscall, 2004)
  • Sarah Kofman: Carrer Ordener, carrer Labat, traducció amb Yael Langella (Palma: Lleonard Muntaner, 2005)
  • Postfaci "Encuentro con Djuna Barnes", entrevista de Michèle Causse a Djuna Barnes dins El almanaque de las mujeres, de Djuna Barnes. Edició d'Isabel Franc (Barcelona-Madrid: Egales, 2008)
  • Lydia Flem: Com vaig buidar la casa dels meus pares (Palma: Lleonard Muntaner, 2009)

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nascuda a l'"any de l'aiguat" segons les seves pròpies paraules
  2. «Quatre dels seus membres recorden, en públic, el grup literari Cau Faluga». El Ter, Núm.127, oct. 2006, p. 33.
  3. «Sense alè de Josefa Contijoch guanya el XLII Premi Crexells». www.ateneubcn.org, 22-06-2013. [Consulta: 21 octubre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]