Institució de les Lletres Catalanes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióInstitució de les Lletres Catalanes
(ca) Institució de les Lletres Catalanes
Dades bàsiques
Nom curt ILC
Tipus institut
Forma jurídica
Creació 13 setembre 1937
Fundador Joan Oliver i Sallarès, Francesc Trabal i Benessat i Armand Obiols
Organització i govern
Seu 
Gerent/director Oriol Ponsatí-Murlà (2019–)
Format per
Part de Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Altres dades
Número de telèfon +34-933-16-27-45

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: lletres
Modifica les dades a Wikidata

La Institució de les Lletres Catalanes és una entitat de la Generalitat de Catalunya que promou la literatura catalana dins i fora de l’àmbit lingüístic català, ofereix ajuts a la creació i a la investigació literàries i incentiva la traducció a altres llengües d’obres de creació literària originals en llengua catalana i, també, les traduccions d’obres literàries estrangeres al català. Fomenta, a més, els intercanvis i encontres entre el món de les lletres catalanes i els d’altres àmbits lingüístics.[1] Des de març de 2019, n'és director Oriol Ponsatí-Murlà.[2]

Fundada l'any 1937, aplegava durant la Guerra civil els intel·lectuals catalans fidels a la República. La van concebre i crear Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols.[3]

En època democràtica, l'han dirigida Oriol Pi de Cabanyes (1988-1996), Magdalena Oliver (1996-1998), Francesc Parcerisas (1998-2004), Jaume Subirana (2004-2006), Oriol Izquierdo (2007-2013), Laura Borràs (2013-2018),[4] Joan Elies Adell i Pitarch (2018-2019)[5] i Oriol Ponsatí-Murlà. N'han estat degans Jordi Sarsanedas (1988-1999), Feliu Formosa (1999-2001), Maria Antònia Oliver (2001-2004), Josep Maria Benet i Jornet (2004-2006), Josep Maria Castellet (2006-2010), Francesc Parcerisas (2010-2016), Isabel-Clara Simó (2016-2019)[6] i, des del març del 2019, ho és Margarida Aritzeta.[7]

Història[modifica]

Època republicana[modifica]

Imatge del primer logotip de la Institució de les Lletres Catalanes d'època republicana
Dofí de la Institució d'època republicana

El seu antecedent immediat va ser l'Agrupació d'Escriptors Catalans fundada el 1936. Es va crear per Decret del Consell de la Generalitat el dia 13 de setembre de 1937[8] amb la missió de fomentar i vetllar per la continuïtat, millora i expansió de la literatura catalana i d'actuar d'òrgan assessor del Departament de Cultura en les qüestions d'ordre literari. Si bé en un primer moment va rebre el nom d'Institut de les Lletres Catalanes, ben aviat es va canviar pel d'Institució de les Lletres Catalanes (17 d'octubre de 1937). Formada per membres-titulars (un màxim de vint) i membres-adjunts, Josep Pous i Pagès ocupà el càrrec de president, Antoni Rovira i Virgili el de tresorer i Carles Riba el de secretari provisional, fins al 30 d'octubre de 1937, quan Francesc Trabal assumí el càrrec de secretari. D'altra banda, el 16 de maig de 1938 es creà el càrrec de vicepresident, que fou confiat a Carles Riba. Altres intel·lectuals destacats que formaren part de la Institució de les Lletres Catalanes varen ser Jaume Serra i Húnter, Pompeu Fabra, Jordi Rubió i Balaguer, Ferran Soldevila, Lluís Nicolau d'Olwer, Ernest Martínez Ferrando, Pere Coromines, Joan Oliver, Cèsar August Jordana, Joaquim Ruyra i Josep M. Capdevila.

El president de la Institució durant l'època republicana fou Josep Pous i Pagès, el vicepresident Carles Riba, i el secretari, Francesc Trabal. Formaven part del secretariat de la Institució Anna Murià i Mercè Rodoreda. Les seves activitats fins al final de la guerra van comprendre l'organització de premis literaris, d'emissions de ràdio, de serveis de biblioteques al front i de publicacions com la Revista de Catalunya o com una col·lecció amb obres de Carles Riba, Mercè Rodoreda i Ferran Soldevila entre altres.[9]

La Institució estava estructurada en les quatre seccions de treball següents, en les quals s'enquadraven els diversos membres.

Secció d'edicions Secció de revistes Secció de relacions interiors Secció de relacions exteriors
Josep Carner Antoni Rovira i Virgili Josep Pous i Pagès Pompeu Fabra
Carles Riba Jaume Serra i Húnter Jordi Rubió Lluís Nicolau d'Olwer
Ernest Martínez Ferrando Ferran Soldevila Pere Coromines Francesc Trabal
Joan Oliver Armand Obiols Joaquim Ruyra Gabriel Alomar
Cèsar August Jordana Josep M. Capdevila

En el moment de la creació s'hi integraren l'anterior Comissió de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques del Front, la direcció del qual fou assumida per la secció de Relacions Interiors. Publicà els 12 números de la Revista de Catalunya corresponents a l'any 1938.

En passar a l'exili la major part dels seus membres, la Institució es va dissoldre després d'una darrera junta de govern al Mas Perxés (Agullana) i va deixar de funcionar.[10] Ben aviat, la Fundació Ramon Llull, creada a l'exili el març de 1939, n'assumí les funcions.

Època democràtica[modifica]

Gràcies a l'impuls de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català, el 12 de novembre de 1987 el Parlament de Catalunya va aprovar per llei la creació d'una entitat autònoma vinculada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que, amb el mateix nom d'Institució de les Lletres Catalanes, té per objectiu vetllar per la promoció de les obres dels autors catalans i difondre el patrimoni literari propi.[11]

L'any 2011 el Parlament de Catalunya va aprovar una modificació d'aquesta llei de creació amb l'objectiu d'adaptar la ILC al context polític, cultural i de l'administració de l'actualitat, englobada dins la Llei Òmnibus.[12] En els seus orígens, l'any 1987, es van donar a la ILC atribucions que, més tard, han estat cedides a organismes de creació posterior, com l'Institut Ramon Llull o l'Institut Català de les Empreses Culturals.

75è aniversari[modifica]

Mostra de les activitats que es van organitzar per celebrar el 75è aniversari de la Institució de les Lletres Catalanes

El 2012 va celebrar el seu 75è aniversari amb una exposició retrospectiva al Palau Moja de Barcelona. L'exposició portava el títol Un país de lletres i es va poder veure entre el 21 de març i el 13 de maig de 2012.[13]


Referències[modifica]

  1. «Govern.cat - Generalitat de Catalunya». [Consulta: 27 març 2019].
  2. «Oriol Ponsatí-Murlà, nou director de la Institució de les Lletres Catalanes» (en ca-es), 19-03-2019. [Consulta: 27 març 2019].
  3. Murià, Anna «La tríada escantellada». El 9 Nou. Edició especial: Pere Quart, Joan Oliver, 21-06-1996, pàg. 8 [Consulta: 10 març 2016].
  4. «Laura Borràs serà la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes». Ara, 09-01-2013 [Consulta: 20 gener 2013].
  5. «Resultats i fitxa» (en ca-es). [Consulta: 28 juny 2018].
  6. «Isabel-Clara Simó, nova degana de la Institució de les Lletres Catalanes». Ara.cat.
  7. admin. «L'escriptora Margarida Aritzeta, nova degana de la Institució de les Lletres Catalanes» (en ca), 15-03-2019. [Consulta: 27 març 2019].
  8. (DOGC núm. 259, de 16 de setembre de 1937)
  9. CAMPILLO, Maria, La Institució de les Lletres Catalanes 1937-1939 (ILC,1999)
  10. "La ruta de l'exili. Dia a dia 70 anys després"
  11. «LLEI 20/1987, de 12 de novembre, de creació de l'Entitat Autònoma Institució de les Lletres Catalanes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2012].
  12. «LLEI 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa.». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2012].
  13. Nopca, Jordi «La Institució de les Lletres Catalanes fa 75 anys». Diari Ara [Barcelona], 21-03-2012, p.26. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica]