Palau Moja

Infotaula d'edifici Palau Moja
Epònim	marquesat de Moja
Dades
Tipus	Palau i monument
Arquitecte	Josep Mas i Dordal
Construcció	1784
Construcció	segle xviii
Característiques
Estil arquitectònic	neoclassicisme
Material	pedra
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Barcelona i El Gòtic (Barcelonès)
Localització	C. de la Portaferrissa, 1
41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 19″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	50-MH-EN
Codi BIC	RI-51-0003801
Id. IPAC	54
Id. Barcelona	3040
Activitat
Propietat de	Generalitat de Catalunya

El Palau Moja és una casa senyorial d'estil neoclàssic que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de Barcelona, cantonada amb Rambla dels Estudis de Barcelona.

Descripció

El Palau Moja és un edifici neoclàssic, caracteritzat per la sobrietat de línies, el predomini de les rectes, els volums geomètrics i l'absència de decoració, especialment a les façanes, on els elements verticals compensen el volum arquitectònic del palau, d'alçada reduïda i tendència apaisada.

En planta, el palau es caracteritza per la seva irregularitat. Un primer cos, el de la façana principal, que dona al carrer de la Portaferrissa, conté el portal, amb reminiscències barroques en la decoració, i l'escala principal, que fou reformada al segle xix (1875). Passat el vestíbul s'entra al pati, amb funcions més aviat de celobert.

Un segon cos, articulat entorn del gran volum del saló central, amb sales i alcoves a banda i banda, forma la façana lateral de la Rambla. Una tercera façana, al costat nord, donava al desaparegut jardí, situat a nivell de la primera planta, i al fons del qual l'arquitecte Rovira i Trias construí una loggia amb columnes corínties i decoració de terra cuita (1856). Les tres façanes foren decorades pel Vigatà, tot i que la de la Rambla ha estat atribuïda tradicionalment a J. Flaugier. Avui només se'n conserva la traça de la de la façana principal.

L'element més notable del palau és, sens dubte, el gran saló, de planta quadrada i dos pisos d'alçada, i que fou una innovació total a la Barcelona del xviii. El que li donà, però, una magnificència més gran foren les pintures murals que el decoren, obra de Francesc Pla, dit "el Vigatà" (1743-1805), i que daten del 1791. Les pintures, dotades d'una gran capacitat de concentrar l'expressió dels personatges en unes pinzellades, fan al·lusió a escenes històriques i llegendàries de la família Cartellà, propietaris de la casa. En un costat del saló hi ha una petita capella, decorada també pel Vigatà. Altres sales de la casa tenen pintures, algunes ja del segle xix. D'altra banda, Pere Pau Muntanya (1749-1803) va pintar els arrambadors de sis salons.

Història

Pre-edifici

L'espai que ocupa el Palau Moja es troba, en època romana, fora de la muralla de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Fins al moment no s'han documentat restes de possibles villae de producció agrícola. Les primeres referències històriques les trobem durant el segle xiii, quan es planteja la construcció d'una nova muralla, que protegís els nous barris que havien nascut fora del nucli originari de la ciutat. És durant el 1260, sota regnat de Jaume I, que es comença a construir l'esmentada muralla, el recorregut total va ser de 5.100 metres i tancava una àrea de gairebé 1,5 km². Es van obrir un total de 8 portes perimetrals: la de Sant Daniel, la de Campderà, (futur portal nou), la de Jonqueres, la dels Orbs (després de l'Àngel), la de Santa Anna, també coneguda com del Ferro o dels Bergants, la de la Boqueria, la de Trentaclaus, o dels Ollers i la de la Portaferrissa, en aquesta porta es va fixar una barra de ferro que servia per contrastar una de les mesures longitudinals.

Urbanització de la Rambla

Detall de la façana que dona a la Rambla

L'any 1772 es va urbanitzar la Rambla, els enginyers militars van fer una alineació rectilínia des de l'església de Betlem fins a les Drassanes, evitant el traçat irregular de les muralles i es converteix en un passeig urbà vorejat de palaus i edificis representatius. Abans d'aquesta urbanització ja existien cases adossades a la muralla. En el plànol fet l'any 1772 per l'arquitecte Francesc Renart i Closes es veu l'estat d'indefinició urbanística on no se sap si es tracta d'un glacis o un carrer.

Construcció

El Palau que edificà en Josep de Copons i d'Oms, marquès de Moja i la seva esposa, Maria Lluïsa Descatllar, es construí sobre la torre i muralla de la Portaferrissa. Va ser edificat per l'arquitecte Josep Mas i Dordal, que també va edificar l'església de la Mercè, Sant Vicenç de Sarrià i el palau episcopal de Barcelona. Les obres es van iniciar l'any 1774, i va ser inaugurat deu anys després amb motiu de la festa de compromís de la filla gran dels marquesos de Moja.

Decoració interior

Josepa de Sarriera i de Copons, últim membre dels Moja i Cartellà, va morir l'any 1865 sense deixar descendència. El palau va ser llogat al Fomento Nacional del Trabajo, des del palau es va fer la campanya a favor del proteccionisme de l'any 1869.

Antonio López

L'any 1870, Antonio López y López, nascut a Comillas, Cantabria, va fer una gran fortuna a Cuba i va comprar el Palau Moja de Barcelona, cinc anys més tard, el 1875 va passar a ser la seva residència personal, fent obres importants de reformes i decoració. L'antiga residència noble va passar a ser una residència de nou ric. En 1878 va ser nomenat Marqués de Comillas passant a ser noble i senador. L'entrada de la família Comillas-Güell al Palau de les Rambles, es va traduir en un canvi ornamental barroc per noves tendències franceses que proposaven tornar al classicisme i recuperar la sobrietat de línies a la planta noble, fent-se els salons rosa, blau i verd.

El marqués de Comillas estava molt vinculat a la monarquia, i especialment a Alfons XII, que, després de la Restauració, fins i tot va dormir al saló blau de la mansió. L'any 1891, el marqués de Comillas va instal·lar en el segon pis del Palau les oficines de la ‘Compañía Trasatlántica’ de la que era fundador i president, tenint l'exclusiva de la ruta entre Espanya i Les Antilles. El marquès va ser mecenes i protector de Jacint Verdaguer, el qual li dedicà L'Atlàntida. Mossèn Cinto va passar a residir a la segona planta del Palau Comillas entre els anys 1876 i 1891. Celebrava missa per a la família a la capella annexa al saló principal. També hi han fet estada visitants il·lustres com Sant Joan Bosco, Alfons XII o Joan Carles I, quan era príncep. Part dels seus jardins van ser usats per construir els magatzems SEPU.

Bust d'Antonio López, marquès de Comillas, dins el palau

El primer marquès de Comillas, va tenir quatre fills: Antonio, Claudio, MªLuisa i Isabel casada amb Eusebi Güell (comte de Güell). A partir d'aquest moment s'uneixen les famílies Comillas i Güell. Un cop mort el segon marqués de Comillas (Claudio), el seu cunyat, comte de Güell, mecenes de Gaudí, va passar a residir al Palau. Però va ser el fill d'aquest, Juan Antonio Güell i López que va ser alcalde de Barcelona entre els anys 1930 i 1931, el que va fer col·locar uns porxos a la vorera de les Rambles per facilitar l'accés dels vianants. Juan Antonio Güell i López, tercer marquès de Comillas i segon comte de Güell, va tenir dos fills, el més gran va tenir el títol de comte de Ruiseñada. El Palau passa a ser residència de tres nobleses, Marquès de Comillas, Comte de Güell i Comte de Ruiseñada.

Guerra civil i postguerra

Durant la Guerra Civil Espanyola, el Palau passa a ser seu de la CNT. L'any 1940, poc després de finalitzar la guerra i mentre es restaura l'edifici de la Duana de Barcelona, les oficines, passen al segon pis del palau. Posteriorment van ser les oficines de la ‘Compañía Transatlántica’ (per segona vegada), fins al seu trasllat definitiu a la Plaça del Duc de Medinaceli. La segona planta de l'edifici es va convertir en la seu del Banco Atlántico, ja que el marquès de Comillas va ser un dels seus fundadors. A la mort del tercer Marquès de Comillas l'any 1959, el Palau va entrar en decadència. L'any 1969 es va declarar monument d'interès històric i artístic i un any més tard va patir un greu incendi que el va afectar molt.

L'any 1981 la Generalitat de Catalunya va comprar l'edifici i va començar la seva restauració. En l'actualitat és la seu de la Direcció General de Patrimoni Cultural.

Generalitat

Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i en els seus baixos hi havia una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del mes de desembre de 2010 s'anomenà Sala Max Cahner en honor del primer Conseller de Cultura de l'etapa Pujol. La sala tanca el 2013.

Porxo amb l'antiga Llibreria de la Generalitat

El juliol de 2014 el Departament va anunciar que obrirà un espai de promoció del patrimoni cultural català on el visitant podrà rebre informació del conjunt del patrimoni i adquirir productes o entrades per als serveis relacionats amb els monuments, jaciments o museus. L'Espai presentarà la informació sobre el patrimoni cultural posant en relleu la seva qualitat i diversitat i oferirà productes, entrades i paquets de serveis relacionats amb el patrimoni del país. Per presentar el conjunt patrimonial de Catalunya, comptarà amb continguts audiovisuals, interactius, i activitats on els mateixos visitants podran participar, a banda d'un espai de degustació de productes representatius del patrimoni enològic i gastronòmic de Catalunya, preferentment els productes tradicionals i protegits, i d'un tercer espai on es podran adquirir productes de gastronomia, enologia i marxandatge representatius del patrimoni català. El nou espai oferirà informació sobre el patrimoni tant per al visitant turístic, com per al públic local. Així, d'una banda, s'oferirà informació general, de caràcter promocional sobre el patrimoni català adreçada al turisme que ve a passar uns dies a Catalunya per incrementar-ne el seu coneixement del patrimoni. D'altra banda, l'espai divulgarà informació més específica destinada a les persones que tinguin més temps o al públic de Catalunya, per tal de fer créixer tant el coneixement com les visites al conjunt del patrimoni català. En aquest sentit, s'ha fixat un relat històric artístic, que articula el patrimoni del país i que va des dels orígens a la contemporaneïtat.

Catalan Heritage House

Imatge de la nova instal·lació a Palau Moja. The Catalan Heritage House

El maig de 2016 es va inaugurar Palau Moja. The Catalan Heritage House, als baixos de l'edifici. Es tracta d'un espai de promoció del patrimoni cultural, material i immaterial de Catalunya. El projecte, desenvolupat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i l'empresa guanyadora del concurs públic d'explotació de l'espai, Advanced Leisure Services, té com a objectiu mostrar i explicar el patrimoni cultural de Catalunya en un entorn atractiu per al visitant, aprofitant la seva ubicació privilegiada al cor de la Rambla. La informació que ofereix sobre el patrimoni té dues vessants. Una més general, de caràcter promocional, adreçada al turisme que passa uns dies a Catalunya, i que vol incrementar el coneixement que aquest públic té sobre el país. L'altra, ofereix una informació més específica adreçada al visitant català per tal de fer créixer el seu coneixement vers el patrimoni i de les possibilitats de visita que ofereix.

En aquest sentit, es va elaborar un relat històric i artístic que articula el patrimoni del país des dels orígens fins a la contemporaneïtat, a través d'11 icones representatives i set “joies dels museus catalans” que mostren la riquesa patrimonial del país i que han estat seleccionades segons la seva significació històrica, el seu potencial turístic i la diversitat territorial. La instal·lació s'organitza en 3 espais que es complementen i interaccionen entre ells sota una mateixa concepció comunicativa i expositiva.

L'espai principal és el de promoció i compra de productes patrimonials on s'il·lustra tot aquest relat de la història de Catalunya. Cadascun dels períodes històrics està presidit per la seva icona d'identificació i un mapa de Catalunya on es destaquen altres espais patrimonials. Mitjançant les noves tecnologies, qualsevol visitant pot accedir a un coneixement molt més aprofundit i més detallat d'aquests espais patrimonials i comprar productes vinculats als períodes històrics: artesania, gastronomia, literatura, música, vins i licors, dolços, objectes de disseny i marxandatge. El segon espai és de degustació gastronòmica i el tercer espai és una oficina de turisme especialitzada en patrimoni cultural.

Galeria d'imatges

• 

  Entrada principal

• 

  Escala interior

• 

  Lluerna del celobert

• 

  Façana del pati

• 

  Entrada al Palau amb cartell de l'exposició sobre Joan Maragall

Bibliografia

• S. Alcolea. El palau Moja. Una contribució destacada a l ́arquitectura catalana del segle XVIII. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona,1987.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Moja

• «Palau Moja». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
• Museu d'Història de Catalunya: Palau Moja Arxivat 2013-01-30 a Wayback Machine.
• Direcció General del Patrimoni Cultural, ubicada al Palau Moja Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
• Sala d'Exposicions Max Cahner, al Palau Moja Arxivat 2011-05-11 a Wayback Machine.
• Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau Moja o del Marquès de Comillas - Departament de Cultura de la Generalitat