Ferran Mascarell i Canalda

(S'ha redirigit des de: Ferran Mascarell)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFerran Mascarell i Canalda
Ferran Mascarell.jpg
Ferran Mascarell (2012)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid 

juny 2018 -
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid 

2016 - 27 octubre 2017
Josep Maria Bosch i Bessa
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg 14è Conseller de Cultura 

29 desembre 2010 - 14 gener 2016
Joan Manuel Tresserras i Gaju - Santi Vila i Vicente

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 novembre 2006 - 1 març 2007 - Rosa Maria Ferrer Valls
Circumscripció: Barcelona


Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg 12è Conseller de Cultura 

20 abril 2006 - 29 novembre 2006
Caterina Mieras i Barceló - Joan Manuel Tresserras i Gaju

Escut de Barcelona.svg  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 

1999 - 20 abril 2006
Dades biogràfiques
Naixement 1951 (66/67 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític, professor, historiador i editor
Ocupador Universitat Pompeu Fabra
Altres dades
Partit polític independent (2010–)
Partit dels Socialistes de Catalunya (–2010)
Modifica dades a Wikidata

Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) és un historiador i polític català. Ha sigut conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en dues ocasions, i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. El 2016 va ser nomenat delegat del Govern de la Generalitat a Madrid.[1] Va ser cessat el 27 d'octubre de 2017, després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.[2][3]

Trajectòria professional[modifica]

Va néixer a Sant Just Desvern i el 1976 es va llicenciar en història a la Universitat de Barcelona. Vinculat com a professional o polític electe, a la gestió cultural. Fou editor i director de la revista d'història L'Avenç entre 1977 i 1984 i coeditor i director de la revista Saber entre 1980 i 1983.

El 1983 va ser promotor i primer president de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana.[4] El 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona.

Va desenvolupar el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i entre el 1987 i 1991 va ser coordinador de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ser delegat general a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i director gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona entre 1996 i 1999. Des d'aquesta institució va impulsar i promoure iniciatives culturals com la Festa de Santa Eulàlia, la Festa Major de Barcelona, el Festival Grec, el Festival Internacional de Poesia, i va proposar remodelacions al Palau de la Virreina i a l'Espai Miserachs, entre d'altres. Entre el 2007 i el 2011, va ser vicepresident primer de l'Ateneu Barcelonès.

En el vessant docent, des de 1998 dirigeix cursos de postgrau en gestió de plataformes culturals de la IDEC-Universitat Pompeu Fabra.[5] També col·labora habitualment amb la premsa. Està casat amb la gestora cultural Elisenda Figueras.

Trajectòria política[modifica]

El 1999 va ser nomenat regidor de Cultura i regidor del districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquesta responsabilitat municipal va promoure i implementar el Pla de Biblioteques i el Pla d'Equipaments Culturals de la ciutat. També ha estat representant o membre del patronat de múltiples institucions i fundacions com Barcelona TV, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Fundació Mies Van der Rohe, Fundació de la Ciutat del Teatre, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre d'altres.

Al setembre de 2001 va ser el representant de l'Ajuntament de Barcelona al consell d'administració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, primer com a conseller delegat, després de la dimissió sobtada de Josep Caminal, i posteriorment com a vicepresident.

A la primera remodelació del govern Maragall feta el 20 d'abril de 2006, fou nomenat conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en substitució de Caterina Mieras. Ocupà el càrrec fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, en què fou escollit diputat. A principis del 2007 abandonà el seu escó per a incorporar-se com a productor audiovisual i conseller delegat de RBA Audiovisual,[6] del sector privat, bo i sentint-se "desaprofitat" políticament. Durant el 2010 presenta dues plataformes culturals, el Cercle de Cultura, amb Pere Vicens i Xavier Bru de Sala, i BCN 10.0.[7]

El 27 de desembre de 2010 accepta l'oferta del nou president de la Generalitat, Artur Mas, de tornar a ser conseller de Cultura, però aquesta vegada sota el govern de CiU.[8] Finalment, fou nomenat conseller de Cultura i prengué possessió el 29 de desembre de 2010.

El gener de 2016 va deixar la conselleria de Cultura, i poc després fou nomenat delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, substituint a Josep Maria Bosch, qui havia dimitit després de la ruptura entre Convergència i Unió.[9]

El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[10]

Llibres publicats[modifica]

També ha col·laborat en l'edició d'estudis o llibres com El temps de la Imaginació. El contracte de Barcelona amb l'Europa de la cultura, La cultura en el món que veu i El llibre blanc de la cultura a Catalunya (1999).[11]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]