Carles Solà i Ferrando

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles Solà i Ferrando
Carles Solà i Ferrando.JPG
 Conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
2003 – 2006
Dades biogràfiques
Naixement 28 de novembre de 1945 (1945-11-28) (71 anys)
Xàtiva, La Costera, País Valencià
Residència Sant Cugat del Vallès
Ideologia Independentisme català
Alma mater Universitat de València
Tesi Oxidació catalítica del butà a anhídrid maleic (1971)
Director de tesi Agustí Escardino
Activitat professional
Ocupació Enginyeria química
Organització Universitat Autònoma de Barcelona
Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles
Generalitat de Catalunya
Altres dades personals
Partit polític Partit Socialista del País Valencià
Solidaritat per la Independència
Notes
Modifica dades a Wikidata

Carles Solà i Ferrando (Xàtiva, la Costera, 28 de novembre de 1945)[1][2] és un enginyer químic, professor universitari i polític valencià que ha format part de diverses institucions governamentals, culturals i docents en l'àmbit català i valencià, espanyol, europeu i internacional. Destaquen les seves etapes com a rector a la UAB durant 8 anys en dues candidatures consecutives i, posteriorment, a la conselleria del DURSI del govern de la Generalitat de Catalunya de Pasqual Maragall durant tres anys.[1]

Trajectòria docent[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Carles Solà va estudiar química a la Universitat de València entre finals de la dècada dels 60 i principi dels 70, universitat on també va exercir com a professor adjunt i agregat de química tècnica, i on es va doctorar de la mateixa matèria l'any 1971 amb la presentació d'una tesi dirigida per Agustí Escardino sobre l'oxidació catalítica de l'n-butà a anhídrid maleic sobre llits fluïditzats, reconeguda com un dels primers estudis sobre la cinètica d'un procés.[1][3] En aquesta etapa com a estudiant universitari va coincidir amb Antoni Llidó, de qui ell mateix es considera deixeble.[4]

Gestió i càtedra a la Universitat Autònoma de Barcelona[modifica | modifica el codi]

L'any 1977 va començar a impartir classes com a catedràtic de química tècnica a la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 1983, moment en el qual aquesta disciplina va passar a anomenar-se enginyeria química i de la qual va ser precursor del departament d'aquest mateix nom.[1] Entre els anys 1986 i 1988 va ser designat vicerrector d'investigació de la universitat[5][6] i, anys més tard, també començaria la seva tasca com a catedràtic al grau de biotecnologia, del qual va impulsar-ne la creació el 1999[7] i en va ser professor fins a la seva jubilació l'any 2016, moment en què va passar a ser-ne emèrit.[8]

En paral·lel a l'àmbit educatiu, va ser designat rector de la mateixa universitat el 1994 quan, gràcies als vots d'un sector dels estudiants i del PAS (personal administratiu i de serveis), i en contra del que es preveia, va guanyar les eleccions i va privar a l'anterior rector Josep Maria Vallès i Casadevall —que disposava del suport majoritari del professorat— de repetir legislatura.[5] Aquell mateix any se li va atribuir la primera polèmica: en l'obertura del curs universitari, en què va ser convidat el llavors President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, va decidir unilateralment exhibir només la bandera catalana i ometre'n l'espanyola de l'acte.[9] Va ocupar aquesta funció durant 8 anys en dues legislatures consecutives (la segona, el 1998 per ser l'únic candidat presentat a les eleccions)[10] fins al 2002.[3] Aquell últim any en el càrrec, Solà va rebre una moció de confiança del claustre universitari que significaria finalment, i rere un gir sobtat de la posició de l'ens de poder (ja que la universitat s'havia negat a aplicar-la el desembre anterior), poder dur a terme el procés d'elecció del nou rector segons la Llei Orgànica d'Universitats (LOU). Aquest fet venia precedit per un rebuig frontal dels estudiants, els quals havien interromput el claustre dies abans per a protestar contra la seva aplicació.[11]

Durant els seus anys de mandat com a rector es va inaugurar la Plaça Cívica del campus universitari (1996) i es van aixecar el setembre de 1999 les quatre columnes, símbol de la UAB i ubicades a l'entrada del campus universitari per l'autopista B-30. Són obra de l'escultor Andreu Alfaro.[12]

També es va donar en aquest període l'esfondrament d'una passarel·la del campus el maig de 1999, que feia 6 anys que s'havia construït i en què van resultar 9 persones ferides lleus (2 de les quals van ser hospitalitzades) i 12 contusionades.[13] Per aquest fet, Solà va obrir una investigació interna i es va dur el cas a judici —on la UAB apuntà al disseny de la pasarel·la, mentre que el bufet d'arquitectes acusat va justificar els fets al·legant a defectes en la soldadura de l'estructura—.[14][15][16]

Per altra banda, amb ell al capdavant de la universitat va ser quan, arran d'una visita el gener de 1999 del llavors president espanyol José María Aznar al Centre Nacional de Microelectrònica (situat dins el campus com després confirmà el mateix Solà),[17] es va produir una batalla campal entre la Policia Nacional i uns 200 manifestants que protestaven contra la seva presència. Les forces policials van carregar durant dues hores contra els manifestants amb el llançament de pilotes de goma, en què van resultar ferits 14 estudiants i 5 agents. Carles Solà va condemnar durament aquests fets al·legant que "les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat han violat l'exercici del dret democràtic d'expressió pacífica" i va denunciar els incidents succeïts.[18][19] A més a més, va posar el seu càrrec a disposició del claustre, el qual dies després en una reunió extraordinària el va ratificar amb una àmplia majoria i va declarar a Aznar persona non grata, així com a la llavors delegada del govern a Catalunya Julia García Valdecasas i al Cos Nacional de Policia. En una anàlisi posterior dels fets, Solà va admetre haver passat por per l'extrema gravetat dels fets.[17] Finalment, aquesta denúncia va ser arxivada pel Jutjat de Cerdanyola del Vallès.[20]

Investigacions i guardons[modifica | modifica el codi]

La seva recerca en el camp de l'enginyeria bioquímica i l'enginyeria de bioprocessos ha derivat entorn de 130 publicacions, 22 tesis doctorals dirigides i la direcció de diversos projectes d'investigació.[2][3][6] Molts d'aquests estudis es basen en la caracterització d'enzims, el disseny d'estratègies per a processos de fermentació alcohòlica amb llevats immobilitzats per a produir vins i caves, l'obtenció d'èsters òpticament actius per síntesi enzimàtica, la producció d'etanol cel·lulòsic i la consecució d'anticossos monoclonals mitjançant cultius d'hibridomes en bioreactors.[1][21]

També va participar en investigacions sobre cèl·lules mare en qualitat de becari,[22] i en relació amb aquest fet, va arribar a manifestar públicament l'any 2002 la seva crítica cap al govern espanyol per les restriccions i prohibicions amb aquesta línia d'investigacions mentre promovia les investigacions militars. Ho va ratificar signant un manifest d'objecció científica conjuntament amb uns mil científics més, entre els quals destacaven Xavier Rubert de Ventós, Federico Mayor Zaragoza o Josep Egozcue.[23]

En Carles Solà ha rebut les següents distincions i guardons al llarg de la seva carrera científica:

Etapa política i conselleria al Govern de la Generalitat[modifica | modifica el codi]

Carles Solà a l'acte d'inauguració del curs 2004 a la Universitat de Barcelona en la seva etapa com a conseller.

Independent políticament[2] i exmilitant del desaparegut Partit Socialista del País Valencià (integrat dins la plataforma Socialistes Valencians Independents),[5] quan va abandonar el càrrec de rector de la UAB va ser nomenat —a proposta de Josep-Lluís Carod-Rovira des d'ERC[2]— conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de Catalunya. Va exercir la conselleria durant el govern tripartit de Pasqual Maragall en l'etapa compresa del 20 de desembre de 2003 al 20 d'abril de 2006, moment en què fou substituït per Manuel Balcells en una reestructuració del govern.[25][26][27] En aquest període va destacar el seu intent i reivindicació d'adquirir competències pròpies catalanes en matèria d'educació i investigació,[28] així com de mantenir un model universitari multilingüe amb el català com a llengua vehicular principal i favorable als estàndards europeus. Durant aquella època va mostrar-se com a ferm partidari d'establir el Pla Bolonya,[22] malgrat que anys després i un cop aquest ja estava en funcionament a les universitats de tot el territori, se n'acabaria desdint públicament per les condicions finals d'aplicació, a parer seu, decebedores.[29]

A propòsit de l'econòmica i senzilla predisposició per a la concessió de crèdits, va ser remarcable la carta que Solà va enviar l'any 2005 a cadascuna de les universitats catalanes, en la qual se les instava a demanar préstecs i crèdits per a finançar-se. Hi afirmava que la Generalitat cobriria aquestes despeses, fet que va conduir a un endeutament de les institucions en la construcció de parcs científics i de recerca. No obstant, aquest compromís no es va contemplar en pressupostos posteriors i un cop destituït del càrrec, els consellers que el van succeir es van negar a sufragar aquestes partides econòmiques, la qual cosa, a data de 2012, va derivar en un deute inassumible a curt termini dels parcs científics catalans xifrat en uns 300 milions d'euros.[30]

Va assentar les bases del PRI (Pla de Recerca i Innovació) 2005-2008, al qual s'hi havien de destinar 124 milions d'euros i en què els tres objectius principals eren arribar a un nivell d'inversió del 2% del PIB en R+D (partint de l'1,38% del 2003), la implicació administrativa en la promoció de la transferència del coneixement i en la connectivitat del sistema de recerca i innovació (a través de l'afavoriment d'un vincle més estret entre universitats, empreses i esfera pública) i, en tercer lloc, la implementació de mecanismes d'avaluació i seguiment del mateix pla.[31][32]

Va liderar el desenvolupament d'un nou model de telecomunicacions i de les TIC (amb un cost d'uns 850 milions d'euros) que havia de garantir l'accés en català als projectes vinculats, una cohesió en l'oferiment de serveis i continguts entre plataformes informàtica —a fi d'equilibrar la qualitat entre els serveis presencials i digitals—, i també l'arribada de la xarxa d'internet al 65% de les llars i al 100% de les escoles amb vista el 2008, entre altres característiques.[32][33][34]

El març de 2004 va pactar amb el suport de la consellera de salut Marina Geli la creació d'un centre d'investigació sobre cèl·lules mare al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, pressupostat en 3,5 milions d'euros i que va ser possible gràcies a un canvi de la legislació espanyola.[35] Un any després, el març de 2005, acordaria el traspàs de la seu de la Federació Europea de Biotecnologia de Delft a Barcelona, així com la celebració del congrés biannual de la mateixa institució a la ciutat a partir del 2007.[36][37] Sant Feliu de Guíxols, per la seva part, passaria a acollir el Congrés Anual de Biomedicina.[37]

Posicionat favorablement a l'independentisme català i després d'haver format part de l'entorn d'Esquerra Republicana de Catalunya, el setembre de 2010 es va anunciar que Carles Solà tancaria les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència a la circumscripció de Barcelona. En aquest acte, Solà va afirmar que "Catalunya necessita tenir una estructura d'estat".[38][39]

Altres càrrecs i afiliacions[modifica | modifica el codi]

Solà fou president de la Xarxa Vives d'Universitats l'any 1998.

Altres associacions o entitats de les quals ha estat membre o afiliat són les següents:[3][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Salvador Alegret i Sanromà. «Secció de Ciències Biològiques». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari IEC 1992-1993 (en català). primera, octubre 1994, p. 187. ISBN 8472832643. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Carles Solà i Ferrando». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 març 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Dr Carles Solà» (en català). Fòrum de la Recerca 2006. Universitat Autònoma de Barcelona, 2006. [Consulta: 19 febrer 2015].
  4. Martí Ferrándiz, José J. «Taula rodona sobre el tema Testimoni d'una acció: Antoni Llidó a l'Aula Magna de la Universitat de València». A: Antoni Llidó Mengual. Unes mirades retrospectives (en valencià). València: Universitat de València, 2002, p. 81-83. ISBN 9788437053882 [Consulta: 20 febrer 2015]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «El químico Caries Sola arrebata a Valles el rectorado de la Universitat Autónoma» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, 04-03-1994. [Consulta: 1 març 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Entrevista:Carles Solà». Funció. Generalitat de Catalunya, 45/46, pàg. 21-24 [Consulta: 10 abril 2015].
  7. «Els Colors de la Biotecnologia» (en català). Facultat de Biociències. Universitat Autònoma de Barcelona, 02-03-2009. [Consulta: 20 febrer 2015].
  8. «Companys, amics i estudiants reten homenatge a l'exrector Carles Solà» (en català). Escola d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona, 20-05-2016. [Consulta: 18 juliol 2016].
  9. «Pujol abrió el curso universitario ante una sola bandera» (Hemeroteca) (en castellà). El Periódico, 04-10-1994. [Consulta: 1 març 2015].
  10. «Los rectores de la UAB y la UPC renovarán sin oposición» (Hemeroteca) (en castellà). El Periódico, 28-02-1998. [Consulta: 1 març 2015].
  11. «Carles Solà obtiene el respaldo del Claustro para» (en castellà). ABC (diari), 25-01-2002. [Consulta: 1 març 2015].
  12. «Història de la UAB» (en català). Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 20 febrer 2015].
  13. Navarro, M; Fontova, R. «Cosas de la vida» (Hemeroteca) (en castellà). El Periódico, 03-05-1999. [Consulta: 28 febrer 2015].
  14. «El rector Carles Solà abre una investigación por el derrumbe de la pasarela y culpa al arquitecto» (en castellà). El País, 04-05-1999. [Consulta: 28 febrer 2015].
  15. «Un defecto en la soldadura hizo caer la pasarela» (Hemeroteca) (en castellà). El Periódico, 05-05-1999. [Consulta: 28 febrer 2015].
  16. «La UAB duda de un fallo de soldadura» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, 06-05-1999. [Consulta: 28 febrer 2015].
  17. 17,0 17,1 «El claustro de la Autónoma de Barcelona declara "persona non grata" al presidente del Ejecutivo» (en castellà). El País, 19-01-1999. [Consulta: 28 febrer 2015].
  18. «Batalla campal entre policías y estudiantes que protestaban por la visita de Aznar» (en castellà). El Mundo, 14-01-1999. [Consulta: 28 febrer 2015].
  19. «La policía carga en la universidad» (Hemeroteca) (en castellà). El Periódico, 15-01-1999. [Consulta: 28 febrer 2015].
  20. «Archivadas las denuncias por la carga de la policía en la UAB» (en castellà). El País, 04-10-1999. [Consulta: 28 febrer 2015].
  21. «Contributions of Carles Solà» (en anglès). ResearchGate. [Consulta: 28 febrer 2015].
  22. 22,0 22,1 «ENTREVISTA a Carles Solà, conseller de Universitats, Recerca i Societat de la Informació» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, 19-01-2004. [Consulta: 1 març 2015].
  23. «Mil investigadores se declaran objetores científicos a los proyectos militares» (en castellà), 15-10-2002. [Consulta: 1 març 2015].
  24. «Carles Solá recibirá mañana la medalla de Ingeniería Química de la Universidad de Valladolid» (en català). DiCYT, 01-07-2004. [Consulta: 21 febrer 2015].
  25. «Otras comparecencias en Comisión» (en castellà). Congress Initiatives. Congreso de los Diputados, 2006. [Consulta: 20 febrer 2015].
  26. «DECRET 298/2003, de 20 de desembre, pel qual es nomenen els consellers dels departaments de la Generalitat de Catalunya; DOGC núm. 4035, 22.12.03» (en català). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2003. [Consulta: 20 febrer 2015].
  27. «DECRET 87/2006, de 20 d'abril, de cessament del senyor Carles Solà i Ferrando com a conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació; DOGC núm. 4618, 21.04.06» (en català). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2006. [Consulta: 20 febrer 2015].
  28. «El consejero Solà pide que el Estatut incluya la potestad de Cataluña para organizar su sistema universitario» (en castellà). El País, 01-04-2004. [Consulta: 20 febrer 2015].
  29. «Carles Solà: “La universitat catalana, que té molt bon estàndard, està corrent el risc de perdre’l”» (Vídeo) (en català). 8TV, 26-04-2013. [Consulta: 2 març 2015].}
  30. «Els parcs científics catalans tene 300 milions de deute "impagable"» (Hemeroteca) (en català). La Vanguardia, 23-01-2012. [Consulta: 2 febrer 2015].
  31. «Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008» (PDF - Resum) (en català). abril 2005. Generalitat de Catalunya [Consulta: 28 febrer 2015].
  32. 32,0 32,1 «Estudiants universitaris sotmeten el conseller Solà a una sessió de control al Govern» (en català). Parlament de Catalunya, 11-07-2005. [Consulta: 20 febrer 2015].
  33. «El conseller Solà retreu a Montilla que negui el suport al domini .ct» (en català). Vilaweb, 05-10-2005. [Consulta: 20 febrer 2015].
  34. «Carles Solà presenta un nou Pla per potenciar la innovació de les TIC catalanes» (en català). Canal Digital, 25-10-2005. [Consulta: 26 febrer 2015].
  35. «Acuerdo para ubicar en Barcelona la investigación puntera en células madre» (en castellà). El País, 18-03-2004. [Consulta: 1 març 2015].}
  36. «El conseller Solà acorda el trasllat de la seu de la Federació Europea de Biotecnologia a Catalunya» (en català). Generalitat de Catalunya, 14-03-2005. [Consulta: 20 febrer 2015].
  37. 37,0 37,1 «Barcelona serà la principal seu europea de la biotecnologia» (en català). Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 14-03-2005. [Consulta: 20 febrer 2015].
  38. «El santcugatenc Carles Solà és el nou conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació» (en català). Cugat.cat, 23-12-2003. [Consulta: 20 febrer 2015].
  39. «L'exconseller Carles Solà tancarà la llista de Solidaritat» (en català). Nació Digital, 17-09-2010. [Consulta: 20 febrer 2010].
  40. «Acta fundacional» (PDF) (en català). Morella: Xarxa Vives, 1994. [Consulta: 25 gener 2016].
  41. «Representació» (en català). Conscorci de Serveis Universitaris de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2015].
  42. «Premi d'Honor de les Lletres Catalanes» (en català). Òmnium cultural. [Consulta: 20 febrer 2015].
  43. «Ràdio Associació convoca sus premios de comunicación» (Hemeroteca) (en castellà). La Vanguardia, 06-02-2012. [Consulta: 2 març 2015].
  44. «Josep Cuní, guardó 1924 de Ràdio Associació per ‘8 al dia’» (Hemeroteca) (en català), 30-04-2013. [Consulta: 2 març 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Andreu Mas-Colell
Conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació
2003-2006
Succeït per:
Manuel Balcells i Díaz