Irene Rigau i Oliver

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Irene Rigau i Oliver
Flickr - Convergència Democràtica de Catalunya - Irene Rigau, Presidència Consell Nacional.jpg
Consellera de Benestar Social (1999-2002)
Consellera de Benestar i Família (2002-2003)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
1999 – 2003
Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
29 de desembre de 2010 – 14 de gener de 2016
Ernest Maragall i Mira, conseller d'Educació
Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
24 de novembre de 2003 – 4 de febrer de 2011
← -
Circumscripció Girona

En el càrrec des de 17 de desembre de 2012
Circumscripció Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 22 de juny de 1951 (1951-06-22) (64 anys)
Banyoles (Pla de l'Estany)
Ocupació Psicòloga i docent
Partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)

Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 22 de juny de 1951)[1] és una psicòloga i política gironina. Consellera de Benestar Social i Família de 1999 a 2003 en el darrer govern de Jordi Pujol, i consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya entre 2010 i 2016.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Formació i trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Nascuda a Banyoles el 1951. És llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en Educació General Bàsica per la Escola Universitària del Professorat de Girona. És Mestra de primària per la Escola Normal de Mestres de Girona i de llengua catalana per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]

Ha exercit la docència en l'ensenyament públic d'infantil, de primària i també va accedir al cos de professors d'educació secundària, i també a la universitat com a professora de psicopedagogia, prelectura i preescriptura i de ciències de l'observació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Girona i de polítiques educatives i legislació escolar a la Universitat Oberta de Catalunya. A més, també ha estat inspectora d'Ensenyament.[2]

Va ser a l'escoltisme; el 1969 és responsable pedagògica de Noies Guies[3] de Guies Sant Jordi de la demarcació de Girona.

Trajectòria política[modifica | modifica el codi]

Està afiliada a Convergència Democràtica de Catalunya.[1] Pertany al Consell Nacional del partit i des del darrer congrés el presideix.

L'any 1980 va ser nomenada membre del Consell d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i després va ser de forma successiva cap de serveis d'Ensenyament a Girona, entre 1982 i 1986, i de la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya, entre 1986 i 1989. El mateix any va ser nomenada subdirectora general de Formació Permanent, i entre 1993 i 1999 va tenir al seu càrrec la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya.[1] També ha estat presidenta del Consorci de la Mina.[2]

Ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya entre 1999 i 2003, durant el govern de Jordi Pujol i Soley. Després va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya el 2003, i va revalidar el seu escó el 2006, ambdues per la circumscripció de Girona i el 2010 per Barcelona. El 29 de desembre d'aquest any va ser nomenada consellera d'Ensenyament del govern d'Artur Mas i Gavarró.[1] Durant l'exercici del seu càrrec va tenir un durs enfrontaments amb el ministre d'educació José Ignacio Wert, a causa de la reforma legal promoguda des del govern central que afectava el català a l'escola.[2]

El 27 de setembre de 2015 es va presentar a les eleccions amb la candidatura Junts pel Sí i va ser escollida de nou com a diputada. Va exercir el càrrec de consellera en funcions fins que va ser substituïda el gener de 2016 per Meritxell Ruiz i Isern.[1]

Polèmiques[modifica | modifica el codi]

El 2012, el Departament d'Ensenyament va decidir el tancament de l'Escola Olga Xirinacs, entre altres centres, i la seva fusió amb un altre, amb l'oposició de l'AMPA del centre. El març, el diputat del Partit Popular Jordi Roca Mas va afirmar en una conferència titulada La política educativa de CiU y el cierre de colegios en Tarragona que Rigau pensava que l'Olga Xirinacs era una escola de «rojos».[4][5][6] La polèmica per aquests suposats comentaris van passar a sessió parlamentària, Dolors Camats de ICV va criticar Rigau per tancar escoles que darrerament havien realitzat projectes educatius singulars dins de l'educació pública, i va treure a relluir les presumptes afirmacions de la consellera. Al seu torn de rèplica, Rigau va desmentir aquesta afirmació i va demanar a l'oposició que parés de demagògia amb aquest tema.[7][8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ireneu Rigau i Oliver». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Redacció. «Irene Rigau Oliver, 'consellera' de Ensenyament». El Periódico, 27/09/2012.
  3. Pàgina 106 de llibre de Salomó Marquès i Sureda L'escoltisme Gironí edicions del Pel, Salt 1984
  4. «L'Escola Olga Xirinacs tanca portes aquest mes de juny amb la disgregació de la seva comunitat educativa». Tarragona Ràdio, 13 de juny de 2012.
  5. Miquel, Gerard. «"Creu la consellera Ireneu Rigau que l'escola Olga Xirinacs de Tarragona és de rojos?"». Nació Digital, 26/03/2012.
  6. «La consellera d’Ensenyament va afirmar que l’Olga Xirinacs és 'una escola de rojos' amb la qual 'no podem estar d'acord'». Tarragona 21, març de 2012.
  7. Miquel, Gerard. «Ireneu Rigau nega haver-se referit a l'Olga Xirinacs com una escola de "rojos"». Nació Digital, 28/03/2012.
  8. «Irene rigau nunca dijo que la Ola Xirinacs fuera una escuela de rojos». Diari de Tarragona, 29 de març de 2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene Rigau i Oliver Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedida per:
Antoni Comas i Baldellou
Consellera de Benestar Social (1999-2002)
Consellera de Benestar i Família (2002-2003)
Generalitat de Catalunya

1999-2003
Succeïda per:
Anna Simó i Castelló
Precedida per:
Ernest Maragall i Mira,
conseller d'Educació
Consellera d'Ensenyament
Generalitat de Catalunya

29 de desembre de 2010-actualitat
Succeïda per:
14 de gener de 2016