Irene Rigau i Oliver

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHonorable
Irene Rigau i Oliver
Irene RigauOliver.png
Biografia
Naixement (ca) Irene Rigau i Oliver
22 juny 1951 (67 anys)
Banyoles
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 – 28 octubre 2017
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

17 desembre 2012 – 4 agost 2015
Circumscripció electoral: Barcelona


Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg 11a Conseller d'Ensenyament 

29 desembre 2010 – 14 gener 2016
← Ernest Maragall i MiraMeritxell Ruiz i Isern →

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

16 desembre 2010 – 4 febrer 2011 – Elisabeth Abad i Giralt →
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

17 novembre 2006 – 5 octubre 2010
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

5 desembre 2003 – 8 setembre 2006
Circumscripció electoral: Girona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Consellera de Benestar Social i Família 

4 novembre 2002 – 20 desembre 2003 – Anna Simó i Castelló →
Nomenat per: Jordi Pujol i Soley

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 2a Conseller de Benestar Social 

29 novembre 1999 – 4 novembre 2002
← Antoni Comas i Baldellou
Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Educació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Política, psicòloga i mestra
Partit polític Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (–2016)
Família
Cònjuge Salvador Carrera i Comes (–2018)
Signatura

Facebook: 127930457318983 IMDB: nm4323267
Modifica les dades a Wikidata

Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 22 de juny de 1951)[1] és una psicòloga i política gironina. Consellera de Benestar Social i Família de 1999 a 2003 en el darrer govern de Jordi Pujol, i consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya entre 2010 i 2016.

Biografia[modifica]

Formació i trajectòria professional[modifica]

Nascuda a Banyoles el 1951. És llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en Educació General Bàsica per l'Escola Universitària del Professorat de Girona. És Mestra de primària per l'Escola Normal de Mestres de Girona i de llengua catalana per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]

Ha exercit la docència en l'ensenyament públic d'infantil, de primària i també va accedir al cos de professors d'educació secundària, i també a la universitat com a professora de psicopedagogia, prelectura i preescriptura i de ciències de l'observació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Girona i de polítiques educatives i legislació escolar a la Universitat Oberta de Catalunya. A més, també ha estat inspectora d'Ensenyament.[2]

Va ser a l'escoltisme; el 1969 és responsable pedagògica de Noies Guies[3] de Guies Sant Jordi de la demarcació de Girona.

Trajectòria política[modifica]

Està afiliada a Convergència Democràtica de Catalunya.[1] Pertany al Consell Nacional del partit i des del darrer congrés el presideix.

L'any 1980 va ser nomenada membre del Consell d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i després va ser de forma successiva cap de serveis d'Ensenyament a Girona, entre 1982 i 1986, i de la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya, entre 1986 i 1989. El mateix any va ser nomenada subdirectora general de Formació Permanent, i entre 1993 i 1999 va tenir al seu càrrec la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya.[1] També ha estat presidenta del Consorci de la Mina.[2]

Ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya entre 1999 i 2003, durant el govern de Jordi Pujol i Soley. Després va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya el 2003, i va revalidar el seu escó el 2006, ambdues per la circumscripció de Girona i el 2010 per Barcelona. El 29 de desembre d'aquest any va ser nomenada consellera d'Ensenyament del govern d'Artur Mas i Gavarró.[1] Durant l'exercici del seu càrrec va tenir un durs enfrontaments amb el ministre d'educació José Ignacio Wert, a causa de la reforma legal promoguda des del govern central que afectava el català a l'escola.[2]

El 27 de setembre de 2015 es va presentar a les eleccions amb la candidatura Junts pel Sí i va ser escollida de nou com a diputada. Va exercir el càrrec de consellera en funcions fins que va ser substituïda el gener de 2016 per Meritxell Ruiz i Isern.[1]

El març de 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnà Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a multes i penes d'inhabilitació d'entre 18 i 24 mesos per la Consulta sobre la independència de Catalunya del 9N de 2014.[4] El Tribunal de Comptes també els ha jutjat com a responsables comptables dels preparatius de la consulta i els reclama 5,2 milions d'euros.

Polèmiques[modifica]

El 2012, el Departament d'Ensenyament va decidir el tancament de l'Escola Olga Xirinacs, entre altres centres, i la seva fusió amb un altre, amb l'oposició de l'AMPA del centre. El març, el diputat del Partit Popular Jordi Roca Mas va afirmar en una conferència titulada La política educativa de CiU y el cierre de colegios en Tarragona que Rigau pensava que l'Olga Xirinacs era una escola de «rojos».[5][6][7] La polèmica per aquests suposats comentaris van passar a sessió parlamentària, Dolors Camats d'ICV va criticar Rigau per tancar escoles que darrerament havien realitzat projectes educatius singulars dins de l'educació pública, i va treure a relluir les presumptes afirmacions de la consellera. Al seu torn de rèplica, Rigau va desmentir aquesta afirmació i va demanar a l'oposició que parés de demagògia amb aquest tema.[8][9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ireneu Rigau i Oliver». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Redacció «Irene Rigau Oliver, 'consellera' de Ensenyament». El Periódico, 27-09-2012.
  3. Pàgina 106 de llibre de Salomó Marquès i Sureda L'escoltisme Gironí edicions del Pel, Salt 1984
  4. Vilaró, Bernat «Primer cop judicial de l'Estat». El Món, 13-03-2017.
  5. «L'Escola Olga Xirinacs tanca portes aquest mes de juny amb la disgregació de la seva comunitat educativa». Tarragona Ràdio, 13-06-2012.
  6. Miquel, Gerard «"Creu la consellera Ireneu Rigau que l'escola Olga Xirinacs de Tarragona és de rojos?"». Nació Digital, 26-03-2012.
  7. «La consellera d’Ensenyament va afirmar que l’Olga Xirinacs és 'una escola de rojos' amb la qual 'no podem estar d'acord'». Tarragona 21, març 2012.
  8. Miquel, Gerard «Ireneu Rigau nega haver-se referit a l'Olga Xirinacs com una escola de "rojos"». Nació Digital, 28-03-2012.
  9. «Irene Rigau nunca dijo que la Olga Xirinacs fuera una escuela de rojos». Diari de Tarragona, 29-03-2012.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene Rigau i Oliver Modifica l'enllaç a Wikidata