Irene Rigau i Oliver

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHonorable
Irene Rigau i Oliver
Irene RigauOliver.png
Biografia
Naixement 22 juny 1951 (67 anys)
Banyoles
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 – 28 octubre 2017
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

17 desembre 2012 – 4 agost 2015
Circumscripció electoral: Barcelona


Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg 11a Consellera d'Ensenyament 

29 desembre 2010 – 14 gener 2016
← Ernest Maragall i MiraMeritxell Ruiz i Isern →

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

16 desembre 2010 – 4 febrer 2011 – Elisabeth Abad i Giralt →
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

17 novembre 2006 – 5 octubre 2010
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

5 desembre 2003 – 8 setembre 2006
Circumscripció electoral: Girona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Consellera de Benestar Social i Família 

4 novembre 2002 – 20 desembre 2003 – Anna Simó i Castelló →
Nomenat per: Jordi Pujol i Soley

 2a Conseller de Benestar Social 

29 novembre 1999 – 4 novembre 2002
← Antoni Comas i Baldellou
Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Educació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Política, psicòloga i professora
Partit polític Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (–2016)
Altres
Cònjuge Salvador Carrera i Comes (–2018)
Condemnat per desobediència
Signatura

Facebook: 127930457318983 IMDB: nm4323267
Modifica les dades a Wikidata

Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 22 de juny de 1951)[1] és una psicòloga i política gironina. Consellera de Benestar Social i Família de 1999 a 2003 en el darrer govern de Jordi Pujol, i consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya entre 2010 i 2016.

Biografia[modifica]

Formació i trajectòria professional[modifica]

Nascuda a Banyoles el 1951. És llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en Educació General Bàsica per l'Escola Universitària del Professorat de Girona. És Mestra de primària per l'Escola Normal de Mestres de Girona i de llengua catalana per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]

Ha exercit la docència en l'ensenyament públic d'infantil, de primària i també va accedir al cos de professors d'educació secundària, i també a la universitat com a professora de psicopedagogia, prelectura i preescriptura i de ciències de l'observació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Girona i de polítiques educatives i legislació escolar a la Universitat Oberta de Catalunya. A més, també ha estat inspectora d'Ensenyament.[2]

Va ser a l'escoltisme; el 1969 és responsable pedagògica de Noies Guies[3] de Guies Sant Jordi de la demarcació de Girona.

Trajectòria política[modifica]

Està afiliada a Convergència Democràtica de Catalunya.[1] Pertany al Consell Nacional del partit i des del darrer congrés el presideix.

L'any 1980 va ser nomenada membre del Consell d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i després va ser de forma successiva cap de serveis d'Ensenyament a Girona, entre 1982 i 1986, i de la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya, entre 1986 i 1989. El mateix any va ser nomenada subdirectora general de Formació Permanent, i entre 1993 i 1999 va tenir al seu càrrec la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya.[1] També ha estat presidenta del Consorci de la Mina.[2]

Ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya entre 1999 i 2003, durant el govern de Jordi Pujol i Soley. Després va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya el 2003, i va revalidar el seu escó el 2006, ambdues per la circumscripció de Girona i el 2010 per Barcelona. El 29 de desembre d'aquest any va ser nomenada consellera d'Ensenyament del govern d'Artur Mas i Gavarró.[1] Durant l'exercici del seu càrrec va tenir un durs enfrontaments amb el ministre d'educació José Ignacio Wert, a causa de la reforma legal promoguda des del govern central que afectava el català a l'escola.[2]

El 27 de setembre de 2015 es va presentar a les eleccions amb la candidatura Junts pel Sí i va ser escollida de nou com a diputada. Va exercir el càrrec de consellera en funcions fins que va ser substituïda el gener de 2016 per Meritxell Ruiz i Isern.[1]

El març de 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnà Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau per la Consulta sobre la independència de Catalunya del 9N de 2014.[4] El TSJC també els va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau. En canvi, els va absoldre d'un delicte de prevaricació. Abans d'arribar a judici, l'acusació per malversació va decaure i no se'ls va arribar a jutjar per aquest delicte. Mas i les exconselleres van interposar recursos de cassació contra la resolució.

El mes de gener de 2019 la sala penal del Tribunal Suprem va fer pública la seva sentència, rebaixant la condemna de l'expresident Artur Mas a un any i un mes d'inhabilitació, i la de l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Educació Irene Rigau a nou i sis mesos, respectivament. Així, igualava la pena de Mas a la que ja va emetre en primera instància respecte de l'exconseller Francesc Homs, jutjat directament a l'alt tribunal per la seva condició d'aforat fora de Catalunya (diputat al Congrés dels Diputats).[5]

Malgrat que l'acusació per malversació havia decaigut, el Tribunal de Comptes també els ha jutjat com a responsables comptables dels preparatius de la consulta i els reclama 5,2 milions d'euros. El setembre del 2017 el Tribunal de Comptes va comunicar a Mas, Homs, Rigau i Ortega -així com també a altres excàrrecs del Govern del 9-N de 2014- que havia acceptat una denúncia privada a la qual es va adherir la fiscalia, i que havien de dipositar una fiança de €5,2 milions. Finalment van dipositar en efectiu €2,8 milions i van aportar immobles de la seva propietat com a aval per arribar a la resta. L'octubre de 2018, en un procés atípic (perquè aquest organisme no acostuma a rebre els acusats ni a celebrar un judici oral, sinó que en té prou amb la representació dels advocats), els exdirigents de la Generalitat foren obligats a declarar perquè ho van sol·licitar expressament les entitats que havien denunciat el cas: Societat Civil Catalana i l’Associació d’Advocats Catalans.[6]

El mes de novembre de 2018 el Tribunal de Comptes va condemnar Mas, els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega i sis persones més per les despeses originades per la consulta del 9N, xifrades en 4.946.788,16 euros.[7] El desembre de 2018 Mas, Ortega i Homs va recórre la decisió davant del mateix Tribunal de Comptes, defensant que les despeses estaven justificades i que la consulta s'ajustava a la legalitat.[8]

Polèmiques[modifica]

El 2012, el Departament d'Ensenyament va decidir el tancament de l'Escola Olga Xirinacs, entre altres centres, i la seva fusió amb un altre, amb l'oposició de l'AMPA del centre. El març, el diputat del Partit Popular Jordi Roca Mas va afirmar en una conferència titulada La política educativa de CiU y el cierre de colegios en Tarragona que Rigau pensava que l'Olga Xirinacs era una escola de «rojos».[9][10][11] La polèmica per aquests suposats comentaris van passar a sessió parlamentària, Dolors Camats d'ICV va criticar Rigau per tancar escoles que darrerament havien realitzat projectes educatius singulars dins de l'educació pública, i va treure a relluir les presumptes afirmacions de la consellera. Al seu torn de rèplica, Rigau va desmentir aquesta afirmació i va demanar a l'oposició que parés de demagògia amb aquest tema.[12][13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ireneu Rigau i Oliver». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Redacció «Irene Rigau Oliver, 'consellera' de Ensenyament». El Periódico, 27-09-2012.
  3. Pàgina 106 de llibre de Salomó Marquès i Sureda L'escoltisme Gironí edicions del Pel, Salt 1984
  4. Vilaró, Bernat «Primer cop judicial de l'Estat». El Món, 13-03-2017.
  5. Morales, Aida «DOCUMENT. La sentència del Suprem que rebaixa la condemna de Mas, Ortega i Rigau pel 9-N» (en català). Nació Digital, 23-01-2019.
  6. FERRER I FORNELLS, MARIONA «Mas, Rigau, Ortega i Homs declaren al Tribunal de Comptes». Ara, 10-10-2017.
  7. Agències «El Tribunal de Comptes condemna Mas, Ortega, Rigau i Homs a tornar cinc milions pel 9-N». El Punt Avui, 12-11-2018.
  8. ACN «Mas, Ortega i Homs recorren al Tribunal de Comptes per evitar pagar els 4,9 milions per organitzar el 9-N». Ara, 03-12-2018.
  9. «L'Escola Olga Xirinacs tanca portes aquest mes de juny amb la disgregació de la seva comunitat educativa». Tarragona Ràdio, 13-06-2012.
  10. Miquel, Gerard «"Creu la consellera Ireneu Rigau que l'escola Olga Xirinacs de Tarragona és de rojos?"». Nació Digital, 26-03-2012.
  11. «La consellera d’Ensenyament va afirmar que l’Olga Xirinacs és 'una escola de rojos' amb la qual 'no podem estar d'acord'». Tarragona 21, març 2012.
  12. Miquel, Gerard «Ireneu Rigau nega haver-se referit a l'Olga Xirinacs com una escola de "rojos"». Nació Digital, 28-03-2012.
  13. «Irene Rigau nunca dijo que la Olga Xirinacs fuera una escuela de rojos». Diari de Tarragona, 29-03-2012.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene Rigau i Oliver Modifica l'enllaç a Wikidata