Setena legislatura de la Catalunya autonòmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història de Catalunya
Història de Catalunya
Formació geològica
Prehistòria
Període iber
Període romà
Període visigòtic
Edat mitjana
Conquesta omeia
Dominació musulmana
Conquesta carolíngia
Comtats catalans
Feudalisme a Catalunya
Corona d'Aragó
Compromís de Casp
Dinastia Trastàmara
Guerra civil catalana
Edat moderna
Dinastia dels Habsburg (Àustries)
Tractat dels Pirineus
Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporània
Guerra del Francès
Primera restauració borbònica
Casal de Savoia
Primera República Espanyola
Segona restauració borbònica
Segle XX
Mancomunitat de Catalunya
Govern provisional de Catalunya
Generalitat republicana
Legislatures: 1a - 2a
Guerra civil a Catalunya
Franquisme
Tercera restauració
Govern provisional
Comunitat autònoma
Legislatures: 1a - 2a - 3a - 4a - 5a - 6a -

7a - 8a - 9a - 10a - 11a

Cronologia de la Història de Catalunya
Història militar de Catalunya
Jaciments arqueològics de Catalunya
Llista de presidents de la Generalitat

La setena legislatura de la Catalunya autonòmica es va iniciar el 5 de desembre del 2003 amb la constitució del Parlament i la investidura d'Ernest Benach, d'ERC, com a president de la Cambra.[1]

Eleccions[modifica | modifica el codi]

Les eleccions al Parlament de Catalunya van ser convocades el 23 de setembre de 2003 i es van celebrar el 16 de novembre.

Aquestes eleccions van ser les primeres després que Jordi Pujol decidís no presentar-se com a cap de llista del seu partit (CiU) i retirar-se de la política activa, havent estat vint-i-tres anys ocupant la presidència de la Generalitat i d'haver guanyat consecutivament els sis comicis als quals s'havia presentat.

Es van escollir els 135 diputats de la cambra catalana, que provenien de cinc candidatures: Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Popular de Catalunya (PPC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

Encara que CiU va ser el partit que va obtenir més escons, l'aliança de PSC-CpC (la llista que va rebre més vots), ERC i ICV-EUiA els va permetre formar govern.

Govern[modifica | modifica el codi]

Primer govern de la VII legislatura

L'acord per formar un Govern Catalanista i d'Esquerres entre el Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), signat el 14 de desembre de 2003 al Saló del Tinell del Palau Reial de Barcelona, va fer que Pasqual Maragall, del Partit dels Socialistes de Catalunya, fos investit president de la Generalitat de Catalunya.

Entre els components del Govern hi havia vuit consellers de PSC-CpC, sis d'ERC i dos d'ICV-EUiA.

Tercer govern de la VII legislatura

Aquesta proporció es va mantenir en posteriors canvis de govern fins que, amb l'anunci d'ERC que la formació demanaria el vot negatiu en el referèndum sobre el nou Estatut, el president Pasqual Maragall va expulsar els consellers i conselleres d'aquell partit.

La reestructuració va deixar una relació de 12 consellers de PSC-CpC i dos d'ICV-EUiA, que es va negar a gestionar cap de les conselleries vacants.

El president Maragall va dissoldre el Parlament el 8 de setembre de 2006 i va convocar les eleccions per a l'1 de novembre.

Diputats[modifica | modifica el codi]

Fins a un total de 161 diputats van formar part de la Setena legislatura.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «VII legislatura». Parlament.cat. [Consulta: 24 gener 2013].



Precedit per:
Sisena legislatura
VII Legislatura de la Catalunya autonòmica
Senyal de la Generalitat de Catalunya

20032006
Succeït per:
Vuitena legislatura