Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula eleccionsEleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Data29 maig 1988 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ tercera legislatura de la Catalunya autonòmica. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat4.564.389 Modifica el valor a Wikidata
Q189760 noun 84860 ccReJeanSoo vote.svg2.709.685
   59.37٪
Punt percentual 4.99
Nombre de vots vàlids2.695.935    Nombre de vots en blanc 16.946   Nombre de vots nuls 13.750
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 CiU  — Jordi Pujol i Soley
1.232.514   45.72٪
 Punt percentual 1.08
Diputat 72 → 69 Nombre d'escons 3
<1
2>
 PSC  — Raimon Obiols i Germà
802.828   29.78٪
 Punt percentual 0.33
Diputat 41 → 42 Nombre d'escons 1
<1
2>
 ICV  — Rafael Ribó i Massó
209.211   7.76٪
Diputat 9
<1
2>
 AP  — Jorge Fernández Díaz
143.241   5.31٪
Diputat 6
<1
2>
 ERC  — Joan Hortalà i Arau
111.647   4.14٪
 Punt percentual 0.27
Diputat 5 → 6 Nombre d'escons 1
<1
2>
 CDS  — Antoni Fernández i Teixidó
103.351   3.83٪
Diputat 3
Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1988.svg Modifica el valor a Wikidata
Causa immediata de
4 juliol 1988: Govern de Catalunya 1988-1992 Modifica el valor a Wikidata
 ← 1984 Modifica el valor a WikidataCatalunya Modifica el valor a Wikidata 1992 Modifica el valor a Wikidata  → 

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 corresponents a la III legislatura es van celebrar el diumenge 29 de maig de 1988. Van ser les terceres després de la finalització de la dictadura Franquista a Espanya i el restabliment de la Generalitat de Catalunya del 1979. Foren convocades a votar 4.564.389 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la segona legislatura democràtica. Acudiren a votar 2.709.685 persones, amb una participació del 59,37 per cent, tres punts per dessota de la participació de quatre anys abans.

El partit més votat fou, per tercera vegada consecutiva, Convergència i Unió qui, amb 1.232.514 vots (un 45,72 per cent), obtingué 69 escons, 3 menys que a les anteriors eleccions, però 27 més que la segona força política, el Partit dels Socialistes de Catalunya, cosa que tornaria a donar a CiU la majoria absoluta.

Després de la formació del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergència i Unió, Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, per tercera vegada consecutiva.[1]

Sondejos[modifica]

Enquesta CiU PSC-PSOE IC AP ERC CDS Altres
Diari de Barcelona (21/02) 45,9% 36,6% 8,1% 4,4% 2,2% 1,0% 1,8%
Projecció d'escons 69 52 10 4 0 0 0
El Periódico (28/02) 46,2% 29,8% 4,5% 5,7% 5,7% 5,7% 2,4%
Projecció d'escons 71 40 5 6 8 5 0
El Independiente (12/03) 44,0% 30,0% 9,0% 6,5% 4,5% 3,0% 3,0%
Projecció d'escons 68 41 10 9 5 2 0
Diari de Barcelona (20/03) 53,3% 29,4% 4,8% 4,7% 3,8% 2,0% 2,0%
Projecció d'escons 82 42 5 4 2 0 0
Diari de Barcelona (24/04) 46,5% 30,2% 6,6% 5,2% 4,3% 2,8% 4,4%
Projecció d'escons 74 45 7 6 2 1 0
La Vanguardia (26/04) 47% 29% 5% 6% 5% 4% %
Projecció d'escons 69-72 40-43 7-8 6-7 5 3-5 --
El Periódico (01/05) 50,8% 27,8% 3,8% 5,6% 3,7% 5,4% 2,9%
Projecció d'escons 78 38 3 7 3 6 0
El País (08/05) 47,4% 28,2% 5,8% 6,4% 4,2% 4,2% 3,8%
Projecció d'escons 72-75 37-40 6-7 7-9 4-6 4-6 0
El Periódico (22/05) 50,2% 27,9% 6,3% 5,3% 3,4% 4,2% 2,7%
Projecció d'escons 78 38 7 6 3 3 0
La Vanguardia (22/05) 48% 29% 6% 6% 4% 3% 4%
Projecció d'escons 73-76 39-41 7-8 7-8 4-5 0-2 0
El País (22/05) 49,3% 27,7% 5,4% 6,1% 3,1% 3,6% 4,8%
Projecció d'escons 73-76 38-40 6-7 7-9 0-3 2-3 0
Diario 16 (22/05) 45,5% 28,0% 9,0% 7,0% 3,5% 3,5% 3,5%
Projecció d'escons 70-75 37-40 8-10 8-9 2-3 2-3 0

Dades generals[modifica]

  • Cens: 4.564.389
  • Meses: 7.145
  • Votants: 2.709.685 (59,37%)
  • Abstenció: 1.854.704 (40,63%)
  • Vots:
  • Vàlids: 2.695.935 (99,49%)
  • a candidatures: 2.678.989 (98,87%)
  • en blanc: 16.946 (0,63%)
  • nuls: 13.750 (0,51%)

Resultats[modifica]

Només es presenten les candidatures amb més de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1988
Candidatures Vots 1988 % Vot 1988 Parl. 1988 Vots 1984 % Vot 1984 Parl. 1984
Convergència i Unió (CiU) 1.232.514 45,72 69 1.346.729 46,80 72
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) 802.828 29,78 42 866.281 30,11 41
Iniciativa per Catalunya (IC) 209.211 7,76 9 - - -
Alianza Popular (AP) 143.241 5,31 6 221.601 7,70 11
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 111.647 4,14 6 126.943 4,41 5
Centro Democrático y Social (CDS) 103.351 3,83 3 - - -
Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya (AV-MEC) 16.346 0,61 0 - - -
Els Verds Ecologistes (EVE) 8.730 0,32 0 - - -
Els Verds (EV) 8.105 0,30 0 - - -
Partit Ecologista de Catalunya-Verdes (PEC-VERDES) 5.927 0,22 0 - - -
Partit Andalús de Catalunya (PAC) 5.815 0,22 0 - - -
Partit Socialista dels Treballadors (PST) 5.794 0,21 0 5.381 0,19 0
Partit Socialdemòcrata de Catalunya (PSDC) 5.156 0,19 0 6.768 0,24 0
Juntas Españolas (JE) 4.524 0,17 0 - - -
Unificació Comunista d'Espanya (UCE) 3.358 0,12 0 - - -
Partit Obrer Revolucionari (POR) 2.727 0,10 0 2.694 0,09 0
Lliga Obrera Comunista (LOC) 2.228 0,08 0 - - -
Falange Española de las JONS (FEJONS) 2.202 0,08 0 - - -
Partit Humanista de Catalunya (PHC) 2.195 0,08 0 - - -
Aliança per la República (ApR) 1.119 0,04 0 - - -
Unidad Popular Republicana (UPR) 1.066 0,04 0 - - -

Diputats elegits[modifica]

CiU PSC-PSOE IC AP ERC CDS
Barcelona
  1. Jordi Pujol i Soley
  2. Macià Alavedra i Moner
  3. Joaquim Xicoy i Bassegoda
  4. Josep Maria Cullell i Nadal
  5. Francesc Xavier Bigatà i Ribé
  6. Joan Guitart i Agell
  7. Josep Miró i Ardèvol
  8. Agustí M. Bassols i Parés
  9. Joaquim Molins i Amat
  10. Joaquim Ferrer i Roca
  11. Josep Manuel Basáñez i Villaluenga
  12. Joan Rigol i Roig
  13. Antoni Subirà i Claus
  14. Ramon Camp i Batalla
  15. Flora Sanabra i Villarroya
  16. Ferran Pont i Puntigam
  17. Max Cahner i Garcia
  18. Jaume Camps i Rovira
  19. Juli Sanclimens i Genescà
  20. Domènec Sesmilo i Rius
  21. Raimon Escudé i Pladellorens
  22. Joan Aymerich i Aroca
  23. Maria del Carme Servitje i Mauri
  24. Eugeni-Jesús Pérez-Moreno i Pallarés
  25. Joan Colomines i Puig
  26. Antoni Jordà i Novas
  27. Josep Serratusell i Sitjes
  28. Josep M. Coll Majó
  29. Pere Parera i Cartró
  30. Enric Castellnou i Alberch
  31. Ramon Pla Nadal
  32. Ferran Camps Vallejo
  33. Enric Renau i Folch
  34. Rosa Bruguera i Bellmunt
  35. Francesc Codina i Castillo
  36. Josep Sánchez Llibre
  37. Carles Viñas i Serra
  38. Jordi Vila i Foruny
  39. Esteve Orriols i Sendra

Girona

  1. Arcadi Calzada i Salavedra
  2. Ricard Masó i Llunes
  3. Josep Oriol Suñer i Carbó
  4. Trinitat Neras Plaja
  5. Josep Moliner i Florensa
  6. Josep Montalat i Cufí
  7. Gràcia Bosch i Agustí
  8. Frederic Martínez i Ibáñez
  9. Pere Casals i Lezcano
  10. Josep Coll i Bertran

Lleida

  1. Jaume Manuel Oronich i Miravet
  2. Josep Borràs i Gené
  3. Teresa Ribes i Utgé
  4. Francesc Guasch i Fernández
  5. Miquel Padilla i Díaz
  6. Josep Maria Graells i Forcada
  7. Jaume Aligué i Escudé
  8. Francesc Xavier Bada i Amatller
  9. Pilar Busquets i Medan

Tarragona

  1. Josep Laporte i Salas
  2. Josep Sendra i Navarro
  3. Joan Josep Martí i Ferré
  4. Enric Vendrell i Duran
  5. Joan Descals i Esquius
  6. Vicenç de Paul González i Castells
  7. Joan Antoni Mur i Borràs
  8. Joan Josep Grau i Folch
  9. Miquel Àngel Marimon i Fort
  10. Francesc Vernet i Mateu
 Barcelona
  1. Josep Maria Obiols i Germà
  2. Pasqual Maragall i Mira
  3. Lluís Armet i Coma
  4. Jordi Solé i Tura
  5. Justo Domínguez de la Fuente
  6. Josep Maria Sala i Griso
  7. Higini Clotas i Cierco
  8. Antoni Dalmau i Ribalta
  9. Rosa M. Barenys Martorell
  10. Jaume Sobrequés i Callicó
  11. Manuela de Madre i Ortega
  12. Xavier Soto i Cortés
  13. Luis Andrés García Sáez
  14. Esteve Tomàs i Torrens
  15. Felip Lorda Alaiz
  16. Xavier Guitart i Domènech
  17. Jordi Menéndez i Pablo
  18. Florencio Gil Pachón
  19. Pilar Ferran Hernández
  20. Santiago Riera i Olivé
  21. Rafael Madueño i Sedano
  22. Josep Maria Rañé i Blasco
  23. Rosa Martí i Conill
  24. Joan Oliart i Pons
  25. Magí Cadevall i Soler
  26. Daniel Font i Cardona
  27. Josep Clofent i Rosique
  28. Joan Roma i Cunill

Girona

  1. Joaquim Nadal i Farreras
  2. Lluís Medir i Huerta
  3. Manuel Nadal i Farreras
  4. Daniel Terradellas Redon
  5. Arseni Gibert i Bosch

Lleida

  1. Antoni Siurana i Zaragoza
  2. Pere Ayguadé i Ayguadé
  3. Joan M. Ganyet i Solé
  4. Teresa Utgés i Nogués

Tarragona

  1. Joan Reventós i Carner
  2. Joan Maria Abelló i Alfonso
  3. Ramon Aleu i Jornet
  4. Martí Carnicer i Vidal
  5. Dionisi Garcia i Guillamon
 Barcelona
  1. Rafael Ribó i Massó
  2. Joan Saura i Laporta
  3. Marià Pere i Lizàndara
  4. Jaume Nualart i Serrats
  5. Ignasi Riera i Gassiot
  6. Rosa Fabián Martínez
  7. Celestino Andrés Sánchez Ramos
  8. Roc Fuentes i Navarro

Tarragona

  1. Víctor Manuel Gimeno i Sanz
 Barcelona
  1. Jorge Fernández Díaz
  2. Aleix Vidal-Quadras i Roca
  3. Manuel Fernando Bauzá i Gómez
  4. Dolors Montserrat i Culleré

Lleida

  1. Víctor Manuel Colomé i Farré

Tarragona

  1. Josep Curto i Casado
 Barcelona
  1. Joan Hortalà i Arau
  2. Josep Lluís Carod-Rovira
  3. Àngel Colom i Colom

Girona

  1. Marçal Casanovas i Guerri

Lleida

  1. Miquel Pueyo i París

Tarragona

  1. Joan Manel Sabanza i March
 Barcelona
  1. Antoni Fernández i Teixidó
  2. Xavier Latorre i Piedrafita
  3. Juan Martín Toribio

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ TV3. «Presa de possessió de Jordi Pujol com president de la Generalitat de Catalunya- 04/07/1988» (en català). [Consulta: 7 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_1988&oldid=26544100»