Sisena legislatura de la Catalunya autonòmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història de Catalunya
Història de Catalunya
Formació geològica
Prehistòria
Període iber
Període romà
Període visigòtic
Edat mitjana
Conquesta omeia
Dominació musulmana
Conquesta carolíngia
Comtats catalans
Feudalisme a Catalunya
Corona d'Aragó
Compromís de Casp
Dinastia Trastàmara
Guerra civil catalana
Edat moderna
Dinastia dels Habsburg (Àustries)
Tractat dels Pirineus
Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporània
Guerra del Francès
Primera restauració borbònica
Casal de Savoia
Primera República Espanyola
Segona restauració borbònica
Segle XX
Mancomunitat de Catalunya
Govern provisional de Catalunya
Generalitat republicana
Legislatures: 1a - 2a
Guerra civil a Catalunya
Franquisme
Tercera restauració
Govern provisional
Comunitat autònoma
Legislatures: 1a - 2a - 3a - 4a - 5a - 6a -

7a - 8a - 9a - 10a - 11a

Cronologia de la Història de Catalunya
Història militar de Catalunya
Jaciments arqueològics de Catalunya
Llista de presidents de la Generalitat

La sisena legislatura de la Catalunya autonòmica es va iniciar el 5 de novembre del 1999 amb la constitució del Parlament i la investidura de Joan Rigol, d'UDC, com a president de la Cambra.[1]

Eleccions[modifica | modifica el codi]

Les eleccions al Parlament de Catalunya van ser convocades el 24 d'agost de 1999 i es van celebrar el dia 17 d'octubre.

Varen ser unes eleccions amb candidats nous encapçalant les llistes de PSC (Pasqual Maragall), ERC (Josep Lluís Carod Rovira) i PP (Alberto Fernández Díaz). Per a Jordi Pujol (CIU), que ja havia tingut una davallada d'escons el 1995, aquestes serien les seves darreres eleccions.

Es van escollir els 135 diputats de la cambra catalana, que provenien de cinc candidatures: Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Popular de Catalunya (PPC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

Malgrat que la llista que va rebre més vots va ser la de PSC-CpC, va ser CiU la formació que va obtenir més escons, per l'aplicació de la regla D'Hondt a les circumscripcions provincials.

Govern[modifica | modifica el codi]

El debat d'investidura es va produir el 16 de novembre de 1999 i Jordi Pujol va sortir reelegit per sisena vegada consecutiva com a President de la Generalitat de Catalunya amb 68 vots a favor (CIU i PP), 55 en contra (PSC i ICV) i 12 abstencions d'ERC. Malgrat el suport del PP a la investidura, Pujol va governar en minoria amb acords parlamentaris puntuals.

L'octubre de 2001, Pasqual Maragall va presentar una moció de censura contra el govern. Pujol va defugir fer la defensa i va ser Artur Mas, com a Conseller en Cap, qui va respondre a Pasqual Maragall.

El president Pujol va dissoldre el Parlament el 23 de setembre i va convocar les eleccions per al dia 16 de novembre de 2003.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «VI legislatura». Parlament.cat. [Consulta: 24 gener 2013].


Precedit per:
Cinquena legislatura
VI Legislatura de la Catalunya autonòmica
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19992003
Succeït per:
Setena legislatura