Govern de Catalunya 1934-1939

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióGovern de Catalunya 1934-1939
Dades bàsiques
Tipus entitat Govern de Catalunya
Història
Predecessor Govern de Catalunya 1932-1933
Successor Govern de Catalunya 1977-1980
Modifica dades a Wikidata

El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.

Companys succeïa el president Francesc Macià i Llussà, que va morir de manera sobtada el 25 de desembre de 1933. L'endemà de la mort, i seguint el que fixava l'Estatut Interior de Catalunya, el va substituir interinament el president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas, que va confirmar en els seus càrrecs els membres del govern, va prorrogar la llei de pressupost de 1933 per al primer trimestre de 1934.[1]

El 31 de desembre Lluís Companys va ser proposat per succeir el president Macià i, en votació extraordinària del Parlament, va ser elegit l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc -un d'ells, el seu-, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.[2][3] Companys formà el seu primer govern el 3 de gener de 1934. A diferència dels darrers governs formats exclusivament per polítics d'ERC, va incorporar Joan Selves del PNRE, Martí Esteve d'ACR i Joan Comorera de la USC.[1]

Funcionament[modifica]

El primer període fins a l'octubre de 1934 va tenir una alta intensitat legislativa. Es va aprovar la Llei Municipal de Catalunya, la de Creació del Consell de Cultura de la Generalitat, la Llei de Mutualitats, la del Patrimoni històric, artístic i científic, la Llei del Servei de Biblioteques, Arxius i Museus i la d'Habilitació i majoria d'edat. L'11 d'abril de 1934 va promulgar la Llei de Contractes de Conreu, que tindria un paper destacat en l'evolució de la seva trajectòria política.[1]

La mort de Joan Selves a finals de juny de 1934 va obligar Companys a fer-ne una petita reestructuració. Arribarà fins a octubre quan, arran de l'entrada de la CEDA al govern espanyol, es produeixen els fets del sis d'octubre en els quals Companys proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. La conseqüència immediata és la suspensió del govern el 13 d'octubre, la detenció i empresonament del govern de la Generalitat.

Amb el canvi de majories de les eleccions generals de febrer de 1936, tragueren de presidi el govern de Catalunya i la Generalitat reprengué les seves funcions, l'1 de març de 1936.

Durant la Guerra Civil espanyola entren al govern els anarquistes de la CNT. Els fets de maig del 1937 provoquen la seva sortida i una certa inestabilitat del govern. Després d'aquests incidents, desapareix la Conselleria de Defensa amb la centralització de poders efectuada pel govern central de la República.

Composició dels governs[modifica]

Generalitat Estatutària, entre la mort de Macià i la Guerra Civil espanyola.
President: Lluís Companys i Jover (ERC)
Departament Titulars
3 de gener de 1934
Ajustos abans de la suspensió
del 13-10-1934
Fets d'octubre i suspensió govern
1 de març de 1936
restitució govern
26 de maig de 1936
Governació Joan Selves i Carner (ERC) Josep Dencàs i Puigdollers (ERC)
des de 28-06-34
Josep Maria Espanya i Sirat (ERC)
Cultura Ventura Gassol i Rovira (ERC) Ventura Gassol i Rovira (ERC)
Economia i Agricultura Joan Comorera i Soler (USC) Joan Comorera i Soler (USC) Lluís Prunés i Sató (ERC)
Treball i Obres Públiques Martí Barrera i Maresma (ERC) fins a 18-09-34
—> Treball des de 18-09-34 Martí Barrera i Maresma (ERC) Martí Barrera i Maresma (ERC)
—> Obres Públiques i Sanitat des de 18-09-34 Pere Mestres i Albet (ERC) Pere Mestres i Albet (ERC)
—> Obres Públiques Pere Mestres i Albet (ERC)
Sanitat Josep Dencàs i Puigdollers (ERC) fins a 18-09-34 Manuel Corachan i Garcia
Finances Martí Esteve i Guau (ACR) Martí Esteve i Guau (ACR)
Justícia Joan Lluhí i Vallescà (PNRE) Joan Lluhí i Vallescà (PNRE) Pere Comas i Calvet (ERC)



Generalitat Estatutària, durant la Guerra Civil espanyola (any 1936).
President: Lluís Companys i Jover (ERC)
Departament Titulars
31 de juliol de 1936
6 d'agost de 1936
26 de setembre de 1936
17 de desembre de 1936
Conseller Primer Joan Casanovas i Maristany (ERC)
Conseller Primer i Finances Josep Tarradellas i Joan (ERC)
Finances Martí Esteve i Guau (ACR)
Governació Josep Maria Espanya i Sirat (ERC) canvia el nom per Seguretat Interior
Seguretat Interior Artemi Aiguader i Miró (ERC)
Cultura Ventura Gassol i Rovira (ERC) Antoni Maria Sbert i Massanet (ERC)
Economia Joan Comorera i Soler (PSUC) Joan Porqueras i Fàbregas (CNT) Dídac Abad de Santillan (CNT)
Economia i Serveis Públics Josep Tarradellas i Joan (ERC)
Serveis Públics Josep Tarradellas i Joan (ERC) Joan Comorera i Soler (PSUC) Josep Juan i Domènech (CNT)
Agricultura Josep Calvet i Móra (UR) Josep Calvet i Móra (UR)
Agricultura i Proveïments Josep Calvet i Móra (UR)
Proveïments Estanislau Ruiz i Ponsetí (PSUC) Josep Juan i Domènech (CNT) Joan Comorera i Soler (PSUC)
Treball Lluís Prunes i Sató (ERC)
Treball i Obres Públiques Miquel Valdés i Valdés (PSUC)
Obres Públiques Pere Mestres i Albet (ERC)
Sanitat Martí Rouret i Callol (ERC)
Sanitat i Assistència Social Antoni Garcia i Birlan (CNT) Pedro Herrera (CNT)
Assistència Social Joan Puig i Ferreter (ERC)
Justícia i Dret
-> Justícia
Josep Quero i Molares (?) Andreu Nin i Pérez (Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)) Rafael Vidiella i Franch (PSUC)
Defensa Felip Díaz i Sandino Francesc Isgleas i Piarnau (CNT)
Comunicacions Rafael Vidiella i Franch (UGT)
Conseller sense cartera Rafael Closas i Cendra (ACR)


Generalitat Estatutària, durant la Guerra Civil espanyola (any 1937).
President: Lluís Companys i Jover (ERC)
Departament Titulars
3 d'abril de 1937
16 d'abril de 1937
5 de maig de 1937
29 de juny de 1937
Conseller Primer, Finances i Cultura Josep Tarradellas i Joan (ERC)
Conseller Primer i Finances Josep Tarradellas i Joan (ERC)
Governació, Finances i Cultura Carles Martí i Feced (ERC)
Seguretat Interior (Governació) Artemi Aiguader i Miró (ERC)
Governació i Assistència Social
(inclou les competències de Sanitat)
Antoni Maria Sbert i Massanet (ERC)
Finances Josep Tarradellas i Joan (ERC)
Cultura Antoni Maria Sbert i Massanet (ERC) Carles Pi i Sunyer (ERC)
Economia, Serveis Públics, Sanitat i Assistència Social Josep Juan i Domènech (CNT) Valeri Mas i Casas (CNT)
Economia Andreu Capdevila i Puig (CNT) Joan Comorera i Soler (UGT)
Serveis Públics Josep Juan i Domènech (CNT)
Sanitat i Assistència Social Aureli Fernàndez (CNT)
Agricultura Josep Calvet i Móra (UR) Joaquim Pou i Mas (UR) Josep Calvet i Móra (UR)
Agricultura i Proveïments Josep Calvet i Móra (UR)
Proveïments Josep Miret i Musté (UGT) Miquel Serra i Pàmies (PSUC)
Treball, Obres Públiques, Justicia i Proveïments Rafael Vidiella i Franch (UGT)
Treball, Obres Públiques i Justicia Joan Comorera i Soler (UGT)
Treball i Obres Públiques Rafael Vidiella i Franch (UGT) Rafael Vidiella i Franch (UGT)
Justícia Joan Comorera i Soler (UGT) Pere Bosch i Gimpera (ACR)
Defensa Francesc Isgleas i Piarnau (CNT)
Conseller sense cartera Antoni Sesé i Artaso

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bonamusa, Francesc; Bricall, Josep Maria [et al]. Generalitat de Catalunya: obra de govern 1931-1939. Volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 2006. ISBN 9788439373957 [Consulta: 10 octubre 2015]. 
  • Finestres, Jordi «Lluís Companys. El president màrtir». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.46-49. ISSN: 1695-2014.
  • Ossorio y Gallardo, Ángel. Vida y sacrificio de Companys (en castellà). Editorial Losada-1943 (reeditat per Memorial Democràtic), 2010. ISBN 8437008877945 [Consulta: 8 octubre 2015].