Felip Díaz i Sandino

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelip Díaz i Sandino
Biografia
Naixement1891 modifica
Caldes d'Estrac (Maresme) modifica
Mort1960 modifica (68/69 anys)
Colòmbia modifica
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg Conseller de la Generalitat de Catalunya
Tinent coronel
modifica
Activitat
OcupacióMilitar i polític modifica
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica modifica
Rang militarcoronel modifica
ConflicteGuerra Civil Espanyola i Guerra del Rif modifica

Felip Díaz i Sandino (Caldes d'Estrac, Maresme 1891 - Colòmbia, 1960) fou un militar i aviador català. El 1922 marxà a la Guerra del Marroc, on fou cap d'una esquadrilla. El 1924 fou ascendit a capità i el 1925 dirigí el grup que protegí el desembarcament d'Alhucemas. El 1926 participà en la revolta de Cuatro Vientos i fou empresonat a Madrid. El 1930 s'afilià a la francmaçoneria i conspirà contra la monarquia fent d'enllaç amb el comitè republicà clandestí.

Quan es produïren els fets del sis d'octubre de 1934 es va negar a bombardejar el Palau de la Generalitat, raó per la qual fou empresonat al castell de Montjuïc. El 1935 fou membre de la Unió Militar Republicana Antifeixista. En esclatar la guerra civil espanyola era cap de la tercera esquadra del Prat de Llobregat i, juntament amb Alberto Bayo Giroud, posà l'aviació al servei de la Generalitat de Catalunya i metrallà les posicions dels militars sublevats contra el govern legítim. Per aquest motiu fou ascendit a tinent coronel i nomenat conseller de defensa de la Generalitat del 31 de juliol al 14 de desembre de 1936, i cap de l'aviació a Catalunya. El 1938 fou nomenat cap de l'aviació de la Quarta Regió (País Valencià). Acabada la guerra s'exilià a França i després a la República Dominicana, Colòmbia i Xile. El Prat li dedicà un carrer a l'aeroport de la ciutat.

Obres[modifica]

  • De la conspiración a la revolución, 1929-1937 (1990)

Enllaços externs[modifica]