Paul Preston

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgPaul Preston
Paul Preston MHC.jpg
Naixement 1946
Liverpool
Ocupació historiador, professor i biògraf
Premis Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic
Orde d'Isabel la Catòlica
Modifica dades a Wikidata

Paul Preston (Liverpool, Regne Unit, 1946) és un historiador i professor autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya, és doctor en Història per la Universitat d'Oxford i catedràtic d'Història Contemporània espanyola i director del Centre Cañada Blanch per a l'Estudi de l'Espanya Contemporània (London School of Economics). També va ser professor d'Història a la Universitat de Reading i al Centre d'Estudis Mediterranis (Queen Mary College).[1]

Al costat de Ian Gibson i Hugh Thomas, constituïx el nucli dels hispanistes britànics que han dedicat el seu esforç a l'estudi de la història recent espanyola, especialment a la de la Segona República i la Guerra civil espanyoles. Posseïx l'Encomana de l'Orde del Mèrit Civil, la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i és membre de l'Acadèmia Britànica. També és Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic. Premi Pompeu Fabra 2012 a la projecció i difusió de la llengua catalana.[2] El 2016 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a la ciutat de Liverpool, Anglaterra. Va impartir classes a la Universitat de Reading entre 1973 i 1991. Més tard exercí com a professor d'Història Contemporània al Queen Mary College de la Universitat de Londres, i després passà al London School of Economics & Political Science com a Catedràtic i Director del Centre Cañada Blanch per a l'estudi de la història contemporània d'Espanya de la mateixa universitat. Escriu articles en diverses publicacions i col·labora també amb la BBC com a comentarista de l'actualitat espanyola.

Se l'acusa de no ser neutral ni objectiu en els seus escrits i de donar importància excessiva a testimoniatges de tercers (...va dir que s'havia dit, en una conversa amb ell..., quan el caudillo vivia em va dir...,etc.) i d'idealitzar als voluntaris estrangers, especialment anglosaxons o escriptors i periodistes com ell (per exemple, Ernest Hemingway).

Les seves obres se centren en la Història recent d'Espanya, des de la Segona República Espanyola (1931-1936), molt especialment la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fins a Transició Espanyola (1976 - 1982). A nivell personal, és afeccionat de l'Everton Football Club. El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • The Triumph of Democracy in Spain, New York, Methuen, 1986
  • The Spanish Civil War, 1936-1939, New York, Grove, 1986
  • The Politics of Revenge : Fascism and the Military in Twentieth-Century Spain, Winchester, Unwin Hyman, 1990
  • Franco : A Biography, New York, Basic Books, 1994
  • A Concise History of the Spanish Civil War, Fontana Press, 1996
  • Doves of War : Four Women of Spain, London, HarperCollins, 2002
  • Juan Carlos : A People's King, HarperCollins, 2004
  • The Spanish Holocaust, 2011

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Paul Preston». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
  2. «Premis Pompeu Fabra» (en català). Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 15 febrer 2016].
  3. http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/06/014.html
  4. «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Preston Modifica l'enllaç a Wikidata