Miquel Coll i Alentorn

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Coll i Alentorn
Foto Coll i Alentorn.jpg
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 - 4 abril 1988
Circumscripció: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 8è President del Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 - 4 abril 1988
Heribert Barrera i Costa - Joaquim Xicoy i Bassegoda
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 agost 1980 - 20 març 1984
Circumscripció: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller Adjunt a la Presidència 

8 maig 1980 - 17 maig 1984
Dades biogràfiques
Naixement 12 de maig de 1904
Barcelona
Mort 15 de desembre de 1990 (86 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri del Sud-oest
Activitat professional
Ocupació Polític i professor
Ocupador Universitat de Barcelona
Altres dades
Partit polític Unió Democràtica de Catalunya (1932–)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904 - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988. Se'l considera un referent de la democràcia cristiana catalana durant el franquisme.[1]

Biografia[modifica]

Placa commemorativa a la casa del carrer Fontanella on va néixer

Miquel Coll i Alentorn nasqué a Barcelona el 12 de maig de 1904. El 30 d'abril de 1932 es casà amb Glòria d'Alemany a l'església de Sant Sever.[2]

Trajectòria política[modifica]

L'any 1932 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual arribaria a ser secretari general, membre del comitè de govern (1932-1935 i 1936-1963) i president del consell nacional (1963[3]-1988[4]).

Durant el franquisme va ser membre del Consell d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional.[5]

Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya l'any 1980. Durant la legislatura de 1980 a 1984, fou nomenat Conseller Adjunt a la Presidència de la Generalitat. La següent legislatura (1984-1988), tornà a ser elegit diputat al Parlament, i fou escollit President del Parlament de Catalunya. A la fi d'aquesta legislatura es retirà de la política, tant a nivell institucional com de partit. L'any 2000 fou guardonat, de forma pòstuma, amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[6]

L'any 1993, Unió Democràtica de Catalunya va crear la seva pròpia fundació d'estudis polítics i socials, a la qual va donar el nom d'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn en homenatge a un dels seus dirigents històrics més insignes.[7]

Trajectòria professional i cívica[modifica]

Tot i la seva formació com a enginyer industrial, la major part de la seva activitat professional es centrà en l'estudi de la història de Catalunya, amb el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila.

Inicialment però, va ser professor de matemàtiques i director de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis d'Olesa de Montserrat.

La seva activitat va estar estretament lligada a l'Institut d'Estudis Catalans, sent cofundador de dues de les seves seccions: la Societat Catalana d'Estudis Històrics i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. També va ser President de la Secció Historicoarqueològica i Delegat de l'IEC a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (filial de l'IEC).

Alhora, va esdevenir un dels restauradors dels Estudis Universitaris Catalans, del qual va ser professor d'història, activitat que també exercí a l'Escola de Bibliologia i a la Secció de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, fins a l'any 1977.

També formà part d'altres institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del qual va ser Acadèmic numerari, i corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.

Principals publicacions[modifica]

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i aplegada per Miquel Coll i Alentorn. Destaquen les sèries referides a la documentació familiar i personal (documents de la història de la família i autobiogràfics, agendes i documents patrimonials), la professional (documentació de l'Escola de Bibliotecàries, dels Estudis Universitaris Catalans i de la Universitat de Barcelona), l'obra original (treballs sobre historiografia, llegendes, història de la litúrgia i conferències), la documentació política (d'UDC, dels congressos de la Democràcia-Cristiana Europea, del Moviment Europeu, del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo i del Parlament de Catalunya), d'entitats i associacions (Acadèmia de Bones Lletres, Real Academia de la Historia, IEC i Òmnium Cultural), la documentació sobre l'autor (reculls de premsa, homenatges i entrevistes), l'arxiu d'imatge i so i les monografies.[13]

Referències[modifica]

  1. Cullell; Farràs, 2001, p. 45.
  2. Cullell; Farràs, 2001, p. 47.
  3. Balado Ruiz-Gallegos, Manuel; Lerma Blasco, Joan; García-Escudero Márquez, Pío. La España de las autonomías: reflexiones 25 años después (en castellà). Bosch, 2005. ISBN 8497901851. 
  4. «Miquel Coll i Alentorn». Presidents del Parlament. Parlament de Catalunya. [Consulta: 17 octubre 2013].
  5. Acció de govern de la Generalitat de Catalunya. Servei Central de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1988, p. 316. 
  6. «Guardonats 1980». Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1980.
  7. Xifra Triadú, Jordi; Ponsa Herrera, Francesc. Guia de think tanks a Catalunya. Editorial UOC, 2010, p.88-89. ISBN 8493714372. 
  8. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1921, Doc.98
  9. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.115
  10. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.116
  11. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.117
  12. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.118
  13. «Miquel Coll». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Coll i Alentorn Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Heribert Barrera i Costa
President del Parlament de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19841988
Succeït per:
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Precedit per:
càrrec nou
Conseller adjunt a la Presidència
Generalitat de Catalunya

1980-1984
Succeït per:
President de la Generalitat
Jordi Pujol i Soley
Precedit per:
Ramon d'Alòs-Moner i de Dou
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IX

1971-1990
Succeït per:
Mn. Antoni Pladevall i Font