Joan Oró i Florensa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Oró i Florensa
Joan Oró i Florensa.jpg
Joan Oró
Nom original (ca) Joan Oró Florensa
Biografia
Naixement 26 octubre 1923
Lleida
Mort 2 setembre 2004 (80 anys)
Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 15 setembre 1981 – Joan Vallvé i Ribera →
Circumscripció electoral: Lleida

Educació Universitat de Barcelona
Escola de Medicina de Baylor
Activitat
Ocupació Bioquímic, polític i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Houston
Universitat de Barcelona
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Joan Oró i Florensa (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) fou un bioquímic català, els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida al nostre planeta.[1]

Biografia[modifica]

Joan Oró rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya de mans del President Pasqual Maragall (2004)

Joan Oró va néixer a la Bordeta.[2] Fill d'una família de flequers de Lleida, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l'univers. Oró es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L'any 1952 emigrà als Estats Units i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston. L'any 1955 ingressà a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic. La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l'àcid fòrmic en els teixits animals. També va fer importants estudis sobre els compostos orgànics existents en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna.

A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d'investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l'anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d'un instrument per a l'anàlisi molecular de l'atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Aplicant els seus coneixements de química i bioquímica, va poder explicar els resultats d'anàlisi de mostres marcianes que s'havien interpretat prèviament com a resultat de l'acció d'éssers vius. Va participar també com a membre de la Junta Espacial de l'Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d'exploració espacials. Aquests projectes inclouen entre d'altres, l'estació internacional en òrbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart.

Va tornar a Catalunya l'any 1980 per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l'estudi de fonts alternatives d'energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994. Va morir a Barcelona el 2 de setembre de 2004. Incinerat al Cementiri de Montjuïc, les cendres foren portades al cementiri de les Borges Blanques, amb les restes de la seva esposa.

Orígens de la vida[modifica]

Una de les seves contribucions més importants fou el 1959, quan va aconseguir sintetitzar adenina, un component dels àcids nucleics, molècules transmissores de l'herència biològica, a partir d'àcid cianhídric i amoníac en una solució aquosa.[3] Aquest experiment, juntament amb el de la síntesi d'aminoàcids dut a terme el 1953 en l'experiment de Miller i Urey, van marcar el naixement d'una nova especialitat: la química prebiòtica, és a dir, la síntesi de compostos orgànics a partir dels inorgànics.

Origen cometari de les molècules prebiòtiques[modifica]

També fou el primer científic a apuntar als cometes com a portadors de molècules orgàniques a la nostra biosfera primerenca. Aquesta conjectura, formulada el 1961, actualment és àmpliament acceptada. Els cometes són rics en carboni i aigua, de manera que porten molècules precursores basades en carboni com els aminoàcids.

Publicacions[modifica]

Joan Oró és autor o coautor d'un gran nombre de publicacions científiques,

  • més de 30 capítols de llibres i monografies sobre l'origen de la vida, l'exploració de l'espai, etc.
  • uns 350 articles en revistes científiques

A més, al seu laboratori s'hi van dur a terme prop de cinquanta tesis doctorals.

Premis[modifica]

Llegat[modifica]

Telescopi Joan Oró, a l'Observatori Astronòmic del Montsec.

Altres[modifica]

Joan Oró va ser responsable de la creació de nombroses institucions i associacions:

Referències[modifica]

  1. «Joan Oró». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].
  2. PAIROLÍ, Miquel. Joan Oró (en català). Edicions La Campana. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 1996, p. 10. ISBN 9788489570092. 
  3. Oró J, Kimball AP «Synthesis of purines under possible primitive earth conditions. I. Adenine from hydrogen cyanide». Archives of biochemistry and biophysics, 94, August 1961, pàg. 217–27. DOI: 10.1016/0003-9861(61)90033-9. PMID: 13731263.
  4. «VIII edició del Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica».
  5. «Zenobia Camprubí, María Lejárraga, Carmen Martín Gaite y Joan Oró, protagonistas de la serie 'Personajes' de la filatelia española» (en castellà). [Consulta: 12 octubre 2018].
  6. Telescopi Joan Oró
  7. «El Plenari aprova la proposta de cortsencs i cortsenca d'honor del 2018». [Consulta: 12 octubre 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Oró i Florensa Modifica l'enllaç a Wikidata