Cassià Maria Just i Riba

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCassià Maria Just i Riba
 Abat Monestir de Montserrat

1966 - 1989
Aureli Maria Escarré i Jané - Sebastià Bardolet i Pujol
Dades biogràfiques
Naixement 22 d'agost de 1926
Barcelona
Mort 12 de març de 2008 (81 anys)
Monestir de Montserrat
Alma mater Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Escolania de Montserrat
Activitat professional
Ocupació Clergue i músic
Mestres Anselm Ferrer i Bargalló
Orde Orde de sant Benet
Dades familiars
Pare Joan Just i Bertran
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008), fou un religiós i músic català, qui fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.

Formació[modifica]

Fill del músic Joan Just i Bertran, va rebre els primers estudis a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera[1] i el 1939 va ingressar a l'escolania de Montserrat per tal d'estudiar música mercè els oficis del seu mestre Anselm Ferrer i Bargalló. Allí va tenir com a mestre David Pujol i Roca.

Apassionat de l'orgue, en va fer estudis a l'Institut Pontifici de Música Sacra (Roma), on també hi va estudiar cant gregorià. Del 1955 al 1956 marxà a París per tal d'ampliar els seus coneixements d'orgue; allí hi va tenir com a mestres André Marchal i Norbert Dufourcq en orgue i André Jolivet en composició. Organista reconegut, ha escrit algunes composicions polifòniques.

Carrera religiosa[modifica]

El 5 d'agost de 1942 va ingressar al monestir i el 27 d'agost de 1950 fou ordenat sacerdot.[2] El 1964 fou nomenat prior del monestir de Montserrat, i l'1 de desembre de 1966 fou escollit abat en substitució de Gabriel Maria Brasó, que era l'abat coadjutor des de 1961 i el qual havia quedat com a únic abat des del 12 de març de 1965 quan l'abat Aureli Maria Escarré i Jané fou expulsat del territori espanyol pel règim franquista.

Cassià Maria Just va continuar la línia marcada pel seu predecessor, l'exiliat abat Escarré, de defensa dels drets humans i de la personalitat catalana, així com de crítica a les jerarquies eclesiàstiques, a les que reclama més obertura als temps actuals en la línia marcada del Concili del Vaticà II. Durant el seu mandat va procurar mantenir la projecció religiosa de Montserrat com a referent a nivell estatal i internacional, alhora que defensava el patrimoni històric i cultural del monestir i es preocupava per mantenir una bona convivència, guanyant-se fama de persona pluralista.

En la seva empresa de defensa dels drets humans es va enfrontar en diverses ocasions als governadors civils de Barcelona acollint, la trobada d'intel·lectuals, artistes i professionals l'any 1970 reunits en protesta al consell de guerra contra sis militants d'ETA amenaçats de pena de mort, conegut com a procés de Burgos. Més tard apadrinà altres protestes antifranquistes com la Marxa per la Llibertat i les vagues de fam de Lluís Maria Xirinacs. També es posà al costat de la família de Salvador Puig i Antich, en el procés judicial contra ell al final del franquisme.

El 1989 va renunciar al càrrec d'abat,[3] essent succeït per Sebastià Bardolet, i fou elegit visitador general de la Congregació Benedictina de Subiaco, a la qual pertany el monestir de Montserrat, fins al 1996. Poc després va fer unes declaracions criticant la postura de l'Església vers l'ús dels anticonceptius, declarant-se'n partidari. També va demanar a les autoritats catòliques una revisió de la postura social vers l'eutanàsia i l'homosexualitat.[4]

El 1991 va crear la Fundació Cassià Just Recerca i Desenvolupament, que té per finalitat la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, i va rebre la Creu de Sant Jordi. Posteriorment va participar en algunes marxes a favor de la pau al País Basc i el 2004 donà suport públicament Josep Lluís Carod Rovira quan fou acusat d'haver mantingut converses amb ETA a Perpinyà.[5]

La matinada del 12 de març de 2008 va morir a la infermeria del monestir de Montserrat als 81 anys després d'haver patit una embòlia tres dies abans i arrossegar un càncer.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Aureli Maria Escarré
Abat de Montserrat
1966 - 1989
Succeït per:
Sebastià Bardolet