Pere Ros i Vilanova

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Ros i Vilanova
Dades biogràfiques
Naixement 1954 (62/63 anys)
Barcelona
Alma mater Escolania de Montserrat
Schola Cantorum Basiliensis
Activitat professional
Ocupació Solista i professor de música
Ocupador Conservatori de Madrid
Gènere Música antiga i música barroca
Instrument Viola d'arc
Modifica dades a Wikidata

Pere Ros i Vilanova (Barcelona, 1954), és un músic i intèrpret català de viola de gamba.[1][2] És considerat un dels grans intèrprets de música antiga de la seva generació.[1]

Es va formar a l'Escolania de Montserrat (1964-1968), estudià contrabaix al Conservatori municipal de Barcelona amb Ferran Sala i Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va completar la seva formació a la Schola Cantorum de Basilea (Suïssa) on obtingué el diploma en viola de gamba el 1980. Hi va exercir com a concertista i com a docent a la Musikhochschule de Karlsruhe (1985-1996) i al Conservatori d'Hamburg (1982-1988).[2] És actualment professor del Conservatori de Madrid.[3] És membre fundador del quintet de violes Banchetto musicale[1] i ha tocat amb algunes de les formacions de música antiga més prestigioses del món,[1] Ha acompanyat músics com Jordi Savall,[4] Victòria dels Àngels, Teresa Berganza,[5] Kurt Widmer, Hans-Martin Linde, Wieland Kuijken[2] o Christopher Hogwood.[6] Els seus recitals l'han dut a bona part d'Europa i a l'Amèrica Llatina.

El 1976 va rebre el «Premi al mèrit a la vocació».[7] Va ser membre dels jurats de l'Internationaler Bach-Abel-Wettbewerb für Viola da Gamba de Köthen (Alemanya, 1997, 2000, 2006[8] i 2012[9]) i del Concurs de música de cambra Montserrat Alavedra a Terrassa (1996 i 1998).

« Com a solista de viola da gamba, instrument noble durant tres segles, conrea un ric repertori amb l'ajuda d'uns instruments esdevinguts joies amb el pas del temps, d'unes fonts històriques inesgotables i d'un notable bagatge tècnic, basat en la intuïció i l'estudi. »
— El Periódico de Aragon, 2010[3]

Discografia com a solista[modifica]

  • Viola da Gamba Solo Anonyme Choralsätze und Werke des 17. und 18. Jahrhunderts (1990), solista Pere Ros[10]
  • Sieur de Sainte-Colombe: Piezas para Viola da Gamba Sola. Piezas para Dos Violas da Gamba (2003) Solistes: Pere Ros, Itzíar Atutxa, Arsis Aclas 4183
  • Mestres de capella de la Col·legiata de Xàtiva (1654-1723). Pere Ros, viola da gamba, Capella Saetabis, Rodrigo Madrid, director[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pere Ros i Vilanova». La Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Aviñoa, Xosé (coordinació). «X». A: Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 172. ISBN 84-297-5329-8 [Consulta: 12 setembre 2017]. 
  3. 3,0 3,1 «Pere Ros y la viola de gamba» (en castellà). El Periódico de Aragón, 07-08-2010.
  4. Savall, Jordi. Baroque Music for Recorder (CD àudio). Prilly: Claves Records, 1986. 
  5. Musiche Veneziane per voce e strumenti. Claves, 1983. 
  6. Linde, Hans-Martin; Hogwood, Christopher; Ros, Pere. Handel - Four Recorder Sonatas (LP Vinyl,). ASD 1466831. Hayes (Middlesex): His Master's Voice, 1983. 
  7. «Entrega de los premios «Mérito a la Vocación-1976»» (en castellà). La Vanguardia, 28 juny del 1977, pàg. 24.
  8. «Prof. Pere Ros (E)» (en anglès). International Viola da Gamba Competition Bach-Abel, s.d. [Consulta: 12 setembre 2017].
  9. «Kultusminister eröffnet 5. Internationalen Viola da gamba Wettbewerb Bach-Abel in Köthen» (en alemany). Ministeri de cultura de l'Estat de Sachsen-Anhalt, 26-10-2012. [Consulta: 12 setembre 2017]. «Weitere Mitglieder der hochkarätig besetzten Jury sind die Professoren Wieland Kuijken als Vorsitzender (Belgien), Pere Ros (Spanien), Paolo Pandolfo (Italien) und Wendy Gillespie (USA).»
  10. Ros, Pere. Viola da Gamba Solo. Anonyme Choralsätze und Werke des 17. und 18. Jahrhunderts (CD). Wiesbaden: Melisma Musikproduktion, 1990 (Opus 27046). 
  11. Mestres de capella de la Col·legiata de Xàtiva (1654-1723) (CD àudio). València: Alboraia, 2003. OCLC 431503689.