Antoni Maria Marcet i Poal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Maria Marcet i Poal
046 Ajuntament de Terrassa, galeria de terrassencs il·lustres, Antoni M. Marcet.JPG
Retrat d'Antoni Maria Marcet a la galeria de terrassencs il·lustres de l'Ajuntament de Terrassa
 Abat Monestir de Montserrat

15 gener 1913 - 1946
Josep Deàs i Villar - Aureli Maria Escarré i Jané
Dades biogràfiques
Naixement 5 de juliol de 1878
Terrassa
Mort 13 de maig de 1946 (67 anys)
Activitat professional
Camp de treball Abat
Modifica dades a Wikidata

Antoni Maria Marcet, (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946) fou un monjo de l'Abadia de Montserrat. Nomenat abat coadjutor el desembre de 1912, fou nomentat abat l'any 1913 en morir el seu predecessor, Josep Deàs.[1]

Aportacions destacables[modifica | modifica el codi]

Ingressà en el noviciat del monestir el 24 de febrer de 1894, quatre anys més tard que el seu germà Adeodat Marcet Poal (1875-1964)

L'any 1906 inicià la Revista Montserratina, de la qual fou redactor i administrador. Amb la col·laboració de Bonaventura Ubach, Gregori Maria Sunyol i d'altres, féu possible l'aparició de la Bíblia de Montserrat. Restaurà la impremta del monestir (1918) i impulsà diverses publicacions, com ara Analecta Montserratensia.

Placa a la casa natal del carrer del Vall (Terrassa)

Promogué l'ús del català tant com a llengua de relació dins el monestir com en la consideració del català com a llengua de cultura habitual.[2]

Creà pràcticament l'actual bibliotecari del monestir i contribuí eficaçment en la reconstrucció material del santuari, amb la col·laboració de Puig i Cadafalch.

Patrocinà el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat, del 1915, que suposà per a l'església catalana un revifament de la litúrgia i un apropament als corrents innovadors centreeuropeus de l'època. Debilitat pels anys de treball el 1941 demanà un coadjutor i la comunitat elegí Aureli Maria Escarré i Jané. El seu cos reposa a la cripta de la basílica montserratina, en un sarcòfag esculpit per Joan Rebull (1951).[3]

L'any 1931 celebrà el novè centenari de la fundació del monestir, que coincidiren amb el cinquentenari de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya.

Inaugurà els museus montserratins i restaurà l'església romànica de Santa Cecília.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Josep Deàs i Villar
Abat de Montserrat
1921 - 1946
Succeït per:
Aureli Maria Escarré