Josep Pons i Viladomat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Pons i Viladomat
Josep Pons Orq.Cor Liceu 2157.jpg
Biografia
Naixement (es) Josep Pons Viladomat
1957 (61/62 anys)
Puig-reig (Berguedà)
  Director d'orquestra Gran Teatre del Liceu, Orquestra Nacional d'Espanya, Orquestra Ciutat de Granada, Jove Orquestra Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra Teatre Lliure

Dades personals
Formació Escolania de Montserrat
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Activitat
Ocupació Director d'orquestra

IMDB: nm1137725 Musicbrainz: 0fcb099d-975a-4297-910d-7ace728998bb Discogs: 1627200 Allmusic: mn0002175999
Modifica les dades a Wikidata

Josep Pons i Viladomat (Puig-reig, Berguedà, 1957)[1] és un director d'orquestra català. Des del 1998, és director principal associat del Gran Teatre del Liceu i el 2010 en fou nomenat director musical, càrrec que assumí a partir del setembre de 2012.[2][3]

Biografia[modifica]

Un mestre de l'escola de Puig-reig li va suggerir que podia fer les proves per entrar a l'Escolania de Montserrat, ja que tenia bona veu, i li donaria una educació molt millor que la que li podia oferir les escoles nacionals de l'època. i ell mateix el va preparar per a les proves d'ingrés. Va entrar a l'escolania amb 9 anys, i aquest fet va marcar profundament la seva vida, ja que va rebre una excel·lent formació musical i intel·lectual, i fou un escolà avantatjat musicalment, tocava l'orgue i a dotze anys ja havia decidit dedicar-se a la música. A més, també li va despertar la consciència cívica de país, pel catalanisme que s'hi respirava durant el franquisme.[4] En acabar l'etapa de l'escolania, als 14 anys, va formar part com a pianista de la Polifònica de Puig-reig (que s'acabava de crear, llavors amb el nom de Joventut Sardanista), també va tocar en una orquestra de ball i va començar a fer arranjaments per a intèrprets de la Cançó com Marina Rosell i Raimon.[4] Va continuar els estudis al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on cursà estudis de composició amb Josep Soler i de direcció amb Antoni Ros-Marbà. La tradició secular i l'intens estudi tant de la polifonia com de la música contemporània han marcat el seu posterior desenvolupament musical i intel·lectual.[5]

Després de la direcció musical de la producció de La flauta màgica al Teatre Lliure, a Barcelona, va endegar l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure el 1985, de la qual va ser director durant 12 anys.[4] Aquesta agrupació s'especialitzà en el repertori de música del segle XX per a orquestra de cambra; el conjunt adquirí un prestigi internacional amb diversos enregistraments d'obres de Falla, Frederic Mompou, Isaac Albéniz i Pascual, Gerhard i Stravinski així com de compositors actuals com Luis de Pablo, Benet Casablancas, Joan Albert Amargós, Josep Soler i Ástor Piazzolla.

Va dirigir la Coral Càrmina en el període 1988-90.[1] El 1992 va encarregar-se de la direcció musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona. El 1993, quan va néixer la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, inicialment anomenada Jove Orquestra Simfònica de Catalunya, es va fer càrrec de la seva direcció fins a l'any 2001.[6] El 1994, va ser nomenat director de l'Orquestra Ciutat de Granada, càrrec que ostentà fins al 2004. Amb aquesta orquestra va desenvolupar una intensa activitat discogràfica de la mà d'Harmonia Mundi France, amb 20 discos, considerats per la premsa internacional com una renovació en la interpretació de la música espanyola.[5] Del 2003 al 2012 assumí la direcció de l'Orquestra Nacional d'Espanya, amb la qual va liderar una profunda renovació en l'àmbit artístic fins a ser considerada com a referent de qualitat i programació.[5]

Ha dirigit orquestres com la Simfònica de Göteborg, Orquestra Nacional de França, Orquestra de la Ràdio de Frankfurt, Filharmònica de Rotterdam i Deutsche Kammerphilarmonie Bremen. Ha dirigit Il barbiere di Siviglia, La flauta màgica, The Lighthouse, La voix humaine, Un altre pas de rosca i l'Orfeo, entre d'altres. Debutà al Liceu amb El amor brujo (1993-94). Hi ha tornat en nombroses ocasions, La Fattucchiera (2001-02), L'occasione fa il ladro (2002-03), Peter Grimes (2003-04), Gaudí (2004-05) el Concert Mozart (2005-06), i el setembre de 2012 inicia la tasca de Director Musical del teatre.[7]

Ha dirigit les estrenes de les òperes Don Quixot a Barcelona, de José Luis Turina i La Fura dels Baus, Gaudí, de Joan Guinjoan, i La Fattucchiera, de Vicenç Cuyàs.

Altres projectes[modifica]

Juntament amb la seva muller, Virgínia Parramon, ha endegat Logos Berguedà, un projecte que combina gastronomia i centre cultural a l'Ametlla de Merola (al municipi de Puig-reig, poble natal de la parella), on es realitzen trobades, sopars temàtics d'òpera i exposicons. Al mateix temps, han iniciat el cultiu ecològic de verdures en una finca de l'Espunyola, que després ofereixen al restaurant Logos.[4]

Premis[modifica]

Ha rebut, entre d'altres, el Premi Ciutat de Barcelona (1992) de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i el Premio Nacional de Música (1999) concedit pel Ministeri de Cultura.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Josep Pons i Viladomat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Josep Pons, nou director musical del Liceu». El Punt Avui, 05-10-2010 [Consulta: 29 octubre 2017].
  3. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Lluch Torres, Guillem «Conversa. Josep Pons». Cadí-Pedraforca, 26, Primavera-estiu 2019, pàg. 11-15.
  5. 5,0 5,1 5,2 Programa del concert al Palau del dia 25 de febrer de 2013
  6. «Presentació». JONC, Jove Orquestra Nacional de Catalunya. [Consulta: 18 maig 2019].
  7. «[www.joseppons.net Josep Pons]». [Consulta: maig 2015].

Enllaços externs[modifica]