Lluís Virgili i Farrà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLluís Virgili i Farrà
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 - 20 març 1984
Circumscripció: Lleida


 Director de l'Orfeó Lleidatà 

1953 - 1991
Dades biogràfiques
Naixement 16 juliol 1925
Manresa
Mort 28 desembre 2017 (92 anys)
Lleida
Alma mater Escolania de Montserrat
Activitat professional
Ocupació Polític, pedagog, director musical i linotipista
Dades familiars
Pare Antoni Virgili i Piñol
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Lluís Virgili i Farrà (Manresa, Bages, 16 de juliol de 1925 - Lleida, El Segrià, 28 de desembre de 2017) fou un linotipista, director musical i pedagog català, fill del músic Antoni Virgili.[1][2]

Biografia[modifica]

El 1931 la seva família s'establí a Lleida i del 1934 al 1936 estudià a l'Escolania de Montserrat. Treballà com a linotipista mecànics al diari La Mañana de Lleida. El 1956 marxà a França, i va treballar de linotipista a l'Imprimerie Cornet de Calvados i al Journal de Saint-Lo, a Saint-Lô. Després marxà a Suïssa i va treballar a La Nouvelle Gazzeta de Lausana. Quan tornà a Espanya treballà com a director tècnic de Pechiney Progils-Insecticides Còndor. fins que el 1963 instal·là un gabinet d'edicions científiques i en llengües estrangeres.

Endemés, del 1953 al 1991 succeí el seu pare com a director de l'Orfeó Lleidatà, el qual va renovar profundament.[3] A l'Orfeó s'especialitzà en direcció coral, hi creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral organitzant des de 1964 els Cursos Internacionals de Música amb la coral francesa À Coeur Joie, i els Cursos Nacionals celebrats cada any per Nadal. Fou membre del Secretariat dels Orfeons de Catalunya fins a 1982, de la Federació Europea de Joves Corals i membre instructor de Cant Gregorià per l'Académie Sainte Cécile d'Estrasburg.[4]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya en representació de la coalició Convergència i Unió per la circumscripció de Lleida. De 1980 a 1984 fou membre de la comissió consultiva del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1998 un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. El 2008 va rebre la Medalla al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Lleida.

Referències[modifica]