Jordi Carbonell i de Ballester

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgJordi Carbonell i de Ballester
Presentació AlfredBosch 11-12-2014 JordiCarbonell 8355 resize.jpg
Jordi Carbonell, el 2014
ERC icono 2017.svg 7è President d'Esquerra Republicana de Catalunya 

1996 – 2004
← Jaume Campabadal i FarréJosep-Lluís Carod-Rovira →
Biografia
Naixement 23 abril 1924
Barcelona
Mort 22 agost 2016 (92 anys)
Nacionalitat Catalunya
Educat a Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Filòleg i polític
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Càller
Universitat de Liverpool
Altre
Membre del partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra
Nacionalistes d'Esquerra
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - 22 d'agost de 2016)[1][2] fou un polític i filòleg català, nét de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.[3]

Biografia[modifica]

Jordi Carbonell al Museu d'Història de Catalunya, el 2001.

Jordi Carbonell passà la guerra civil espanyola entre Torrelles de Llobregat, Agramunt/Coscó i Barcelona.[4] Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, assistí a les classes que Ramon Aramon i Jordi Rubió impartiren als Estudis Universitaris Catalans (EUC), on va ser professor de llengua catalana.[4] Jordi Carbonell conegué als EUC qui seria la seva muller, Hortènsia Curell, també estudiant de filologia.[5][5]

Des de 1969 Carbonell fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[6] Ingressà dues vegades a la presó; el gener de 1971, en ser processat, va exigir el dret a declarar en català pretenent denunciar la violació dels drets lingüístics.[7] El 30 de gener del mateix any va ser cessat com a professor de la UAB per part d'una ordre del ministeri d'Educació i Ciència del govern franquista.[6] Diversos professors de la Facultat de Filosofia i Lletres van adreçar una carta al rector Vicent Villar demanant que s'interessés per ell i que fes tot el possible pel seu alliberament.[6] La universitat va intentar aturar la decisió governamental i, després de sortir de la presó, Carbonell va continuar impartint-hi classes de manera encoberta.[6]

Arran de la seva situació a la UAB, es va traslladar a la Universitat de Càller (Sardenya) i va ser lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool.[4] Membre fundador de l'Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana i de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana del 1965 al 1971.[7] El 1972 fou nomenat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i fou secretari general adjunt i director de l'Oficina d'Onomàstica entre 1984 i 1989.[7]

Va participar en iniciatives de l'oposició antifranquista, com l'Assemblea de Catalunya,[8] i va impulsar el moviment de Nacionalistes d'Esquerra.[9] El 1992, juntament amb altres membres de l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, va entrar a Esquerra Republicana, partit del qual en va ser president del 1996 al juliol de 2004.[1] El 2007 Jordi Carbonell publicà un poemari titulat Hortènsia, com Hortènsia Curell, la seva muller que morí el 2005. El 2010 presentà les seves memòries Entre l'amor i la lluita.

El 1984 rebé la Creu de Sant Jordi. L'any 2001 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya[10] i el 2002, la Medalla d'Honor de Barcelona.[11] El 2014 va rebre el premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat.[12] El 2016 va rebre el Premi Pompeu Fabra.[13]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Carbonell i de Ballester Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Jordi Carbonell i de Ballester». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Mor el filòleg i polític Jordi Carbonell als 92 anys». CCMA, 22-08-2016. [Consulta: 22 agost 2016].
  3. Muntané, Miquel-Lluís «Jordi Carbonell, combatiu i líric». Serra d'Or [Barcelona], núm. 576, desembre 2007, p. 10-13.
  4. 4,0 4,1 4,2 Bover i Font, August «Carbonell: Entre l'amor i la lluita. Memòries». Estudis Romànics, 34, 2012, pp. 519-523.
  5. 5,0 5,1 Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Surt a la llum el cessament franquista de Jordi Carbonell - UAB Barcelona». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 15 setembre 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  8. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 68, entrada: «Assemblea de Catalunya». ISBN 84-297-3521-6. 
  9. Relats, Vicenç «Del BEAN, NE i la Crida a l'MDT i Terra Lliure (1978-1988). L'independentisme sociològic emergeix». Avui, 16-08-2008.
  10. «Guardonats període 2000-2009». Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 desembre 2013].
  11. «Medalles d'Honor de Barcelona» p. 38. Ajuntament de Barcelona, 29-11-2007. [Consulta: 7 desembre 2013].
  12. «La Comissió de la Dignitat premia la família de Salvador Puig Antich». Ara, 13-01-2014.
  13. «L'Anglo-Catalan Society, Jordi Carbonell, Casa Ametller, Softcatalà, Liz Castro i Punt de Referència, guanyadors del premis Pompeu Fabra 2016». Generalitat de Catalunya, 08-04-2016. [Consulta: 15 abril 2015].


Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Jaume Campabadal
President d'ERC
19962004
Succeït per:
Josep-Lluís Carod-Rovira