Jordi Carbonell i de Ballester

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgJordi Carbonell i de Ballester
Presentació AlfredBosch 11-12-2014 JordiCarbonell 8355 resize.jpg
Jordi Carbonell, el 2014
 7è President d'Esquerra
1996 – 2004
Dades biogràfiques
Naixement 23 d'abril de 1924
Barcelona
Mort 22 d'agost de 2016 (92 anys)
Nacionalitat Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació filòleg i polític
Altres dades personals
Partit polític Nacionalistes d'Esquerra
Esquerra Republicana de Catalunya
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - 22 d'agost de 2016)[1][2] fou un polític i filòleg català, nét de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jordi Carbonell al Museu d'Història de Catalunya, el 2001.

Jordi Carbonell passà la guerra civil espanyola entre Torrelles de Llobregat, Agramunt/Coscó i Barcelona.[4] Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, assistí a les classes que Ramon Aramon i Jordi Rubió impartiren als Estudis Universitaris Catalans (EUC), on va ser professor de llengua catalana.[4] Jordi Carbonell conegué als EUC qui seria la seva muller, Hortènsia Curell, també estudiant de filologia.[5][5]

Des de 1969 Carbonell fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[6] Ingressà dues vegades a la presó; el gener de 1971, en ser processat, va exigir el dret a declarar en català pretenent denunciar la violació dels drets lingüístics.[7] El 30 de gener del mateix any va ser cessat com a professor de la UAB per part d'una ordre del ministeri d'Educació i Ciència del govern franquista.[6] Diversos professors de la Facultat de Filosofia i Lletres van adreçar una carta al rector Vicent Villar demanant que s'interessés per ell i que fes tot el possible pel seu alliberament.[6] La universitat va intentar aturar la decisió governamental i, després de sortir de la presó, Carbonell va continuar impartint-hi classes de manera encoberta.[6]

Arran de la seva situació a la UAB, es va traslladar a la Universitat de Càller (Sardenya) i va ser lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool.[4] Membre fundador de l'Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana i de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana del 1965 al 1971.[7] El 1972 fou nomenat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i fou secretari general adjunt i director de l'Oficina d'Onomàstica entre 1984 i 1989.[7]

Va participar en iniciatives de l'oposició antifranquista, com l'Assemblea de Catalunya,[8] i va impulsar el moviment de Nacionalistes d'Esquerra.[9] El 1992, juntament amb altres membres de l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, va entrar a Esquerra Republicana, partit del qual en va ser president del 1996 al juliol de 2004.[1] El 2007 Jordi Carbonell publicà un poemari titulat Hortènsia, com Hortènsia Curell, la seva muller que morí el 2005. El 2010 presentà les seves memòries Entre l'amor i la lluita.

El 1984 rebé la Creu de Sant Jordi. L'any 2001 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya[10] i el 2002, la Medalla d'Honor de Barcelona.[11] El 2014 va rebre el premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat.[12] El 2016 va rebre el Premi Pompeu Fabra.[13]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Carbonell i de Ballester Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Jordi Carbonell i de Ballester». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Mor el filòleg i polític Jordi Carbonell als 92 anys». CCMA, 22-08-2016. [Consulta: 22 agost 2016].
  3. Muntané, Miquel-Lluís «Jordi Carbonell, combatiu i líric». Serra d'Or [Barcelona], núm. 576, desembre 2007, p. 10-13.
  4. 4,0 4,1 4,2 Bover i Font, August «Carbonell: Entre l'amor i la lluita. Memòries». Estudis Romànics, 34, 2012, pp. 519-523.
  5. 5,0 5,1 Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Surt a la llum el cessament franquista de Jordi Carbonell - UAB Barcelona». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 15 setembre 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  8. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 68, entrada: «Assemblea de Catalunya». ISBN 84-297-3521-6. 
  9. Relats, Vicenç «Del BEAN, NE i la Crida a l'MDT i Terra Lliure (1978-1988). L'independentisme sociològic emergeix». Avui, 16-08-2008.
  10. «Guardonats període 2000-2009». Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 desembre 2013].
  11. «Medalles d'Honor de Barcelona» p. 38. Ajuntament de Barcelona, 29-11-2007. [Consulta: 7 desembre 2013].
  12. «La Comissió de la Dignitat premia la família de Salvador Puig Antich». Ara, 13-01-2014.
  13. «L'Anglo-Catalan Society, Jordi Carbonell, Casa Ametller, Softcatalà, Liz Castro i Punt de Referència, guanyadors del premis Pompeu Fabra 2016». Generalitat de Catalunya, 08-04-2016. [Consulta: 15 abril 2015].


Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Jaume Campabadal
President d'ERC
19962004
Succeït per:
Josep-Lluís Carod-Rovira