Jordi Solé i Tura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Solé i Tura
(Solé) Rosa Conde en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros con el ministro de Cultura (cropped).jpeg
(1991) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1930 Modifica el valor a Wikidata
Mollet del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 2009 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
12 març 2000 – 20 gener 2004

Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
25 març 1996 – 5 abril 2000

Circumscripció electoral: Barcelona

Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

27 setembre 1993 – 21 juny 2004
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
23 juny 1993 – 9 gener 1996

Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Cultura
12 març 1991 – 13 juliol 1993
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

21 març 1990 – 1r abril 1991
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
13 novembre 1989 – 13 abril 1993

Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
26 juliol 1988 – 2 setembre 1989

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 7 novembre 1989 (renúncia)Josep Maria Brunet i Mauri →

Circumscripció electoral: Barcelona

Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1983 – 1987
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 18 novembre 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 23 març 1979

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, jurista, professor d'universitat, escriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1988–)
Bandera Roja (dècada del 1960–1973)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1956–1984) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJoan Subirats Humet Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeresa Eulàlia Calzada Isern Modifica el valor a Wikidata
FillsAlbert Solé i Bruset Modifica el valor a Wikidata
ParentsMontserrat Tura i Camafreita () Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0812885 Modifica el valor a Wikidata

Jordi Solé i Tura (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 23 de maig de 1930Barcelona, 4 de desembre de 2009) fou un advocat, polític i professor universitari català, un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.[1] Va viure gran part de la seva vida a Barcelona.

Biografia[modifica]

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Dret constitucional i en fou escollit degà el 1985. Era oncle de Montserrat Tura, exconsellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya. El juny de 2007 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.[2] A finals d'aquell any es va fer públic[3] que patia la malaltia d'Alzheimer. El 14 de gener de 2008, es va estrenar el documental Bucarest, la memòria perduda, que el seu fill va fer en clau autobiogràfica però recollint la vida política del pare en la clandestinitat.[4] Morí el 4 de desembre de 2009, cinc anys després d'haver-li sigut diagnosticada la malaltia.[5] El cap de setmana del 5 i 6 de desembre s'obrí la capella ardent al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.[6] Al cap de pocs dies li fou concedida a títol pòstum la Medalla d'Or de la Generalitat en reconeixement de la seva trajectòria cívica i política al servei de Catalunya.[7]

Activitat política[modifica]

Durant la seva joventut va militar al Front d'Alliberament Popular, el 1956 ingressa a la cèl·lula del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)[1] a la Universitat de Barcelona. Es va exiliar a França als anys 60[1] on coneix la seva primera esposa. Continua l'exili, militant dins del Partit Comunista d'Espanya (PCE), a Bucarest per a fer de locutor de Ràdio Espanya Independent. Després de l'escissió dins del PCE que acabà amb l'expulsió de Fernando Claudín i Jorge Semprún, Jordi Solé Tura decideix tornar a París i allunyar-se de les tesis dominants al PCE i al PSUC. Ingressa llavors a finals dels 60 a l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja) de pensament maoista,[1] fins que el 1973 amb una part important dels dirigents d'aquesta organització reingressa al PSUC.

A partir de la Transició democràtica espanyola va ser un dels principals dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Dins aquest partit fou un dels principals defensors de les tesis eurocomunistes del secretari general del PCE, Santiago Carrillo, i va ser escollit diputat al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Barcelona en les eleccions generals de 1977, escó que repetí en les eleccions de 1979. Va ser cap de les llistes del PSUC per Barcelona a les eleccions municipals de 1983, a les quals el PSUC va obtenir tres regidors.

Participà en la redacció de l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, com a membre de la Comissió dels Vint i va ser un dels set ponents de la Constitució Espanyola de 1978.[1] L'any 1985 abandona el PSUC i ingressa al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), sent novament elegit diputat per Barcelona en les 1989, 1993 i com a senador el 1996 i 2000.[7]

L'any 1991 fou escollit ministre de Cultura en el govern de Felipe González, càrrec que va ocupar fins al 1993.[2] Durant el seu mandat com a ministre es van executar les obres de remodelació de la Biblioteca Nacional i es van començar les del Teatre Reial, que no van finalitzar durant el seu mandat. El 8 d'octubre de 1992 aconseguí inaugurar el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, i el Centre d'Art Reina Sofia es va convertir en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, especialitzat en art contemporani. El 26 de juliol de 1992 el quadre Guernica de Pablo Picasso es va traslladar al Museu Reina Sofia des de la seva ubicació anterior al Casón del Buen Retiro, pertanyent al Museu del Prado.

Obra publicada[modifica]

Escriptor i col·laborador-columnista en diversos diaris, especialment El País, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. Va publicar les següents obres:[8]

  • 1967: Catalanisme i revolució burgesa: la síntesi de Prat de la Riba. Barcelona: Edicions 62, 1967. 325 p. (Llibres a l’abast; 47). Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1968.
  • 1967: El Pensamiento político de Enrique Prat de la Riba: contribución al estudio de la ideología nacionalista. 385 p. Tesi doctoral presentada a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona sota la direcció de Manuel Jiménez de Parga y Cabrera. Còpia mecanografiada.
  • 1970: Catalanismo y revolución burguesa. Madrid: Cuadernos para el Diálogo, 1970. 296 p. (Divulgación universitaria. La pell de brau; 24).
  • 1971: Introducción al régimen político español. Barcelona: Ariel, cop. 1971. 150 p. (Ariel quincenal; 51).
  • 1974: Ideari de Valentí Almirall. Barcelona: Edicions 62, 1974. 109 p. (Antologia catalana; 74). ISBN 8429710280.
  • 1974: Política internacional y conflictos de clase. Barcelona: Laia, 1974. 182 p. (Laia paperback. Política; 5). ISBN 8472228576.
  • 1975: Teoría del Estado y derecho constitucional: memoria sobre su objeto, método y fuentes. Barcelona: [s.n.], 1975. 473 f. Exemplar mecanografiat.
  • 1977: Constituciones y períodos constituyentes en España (1808-1936), amb Eliseo Aja. Madrid: Siglo XXI, 1977. 175 p. (Estudios de historia contemporánea). ISBN 9788432302848.
  • 1977: Diccionario del comunismo. Barcelona: DOPESA, 1977. 96 p. (Libros mosquito; 2). ISBN 8472352994.
  • 1978: Los Comunistas y la Constitución. Madrid: Forma, 1978. 117 p. ISBN 8474400414.
  • 1984: Las Cortes Generales en el sistema constitucional, amb Miguel A. Aparicio Pérez. Madrid: Tecnos, 1984. 311 p. (Temas clave de la Constitución Española). (Reedició, Madrid: Tecnos, 1988). ISBN 8430911162
  • 1985: Nacionalidades y nacionalismos en España: autonomías, federalismo, autodeterminación. Madrid: Alianza, cop. 1985. 233 p. ISBN 842069522X.
  • 1987: Autonomies, federalisme i autodeterminació. Barcelona: Laia, 1987. 222 p. (Entrellat). ISBN 8476680619.
  • 1988: Régimen político franquista. [Barcelona: Signo, 1988]. 69 p. ISBN 8486128315.
  • 1988: Els Tres problemes principals de la Constitució. Mollet del Vallès: [s.n.], 1988. 6 p.
  • 1992: 1492: la dimensión real del mundo moderno. Madrid: Ministerio de Cultura, cop. 1992. 37 p.
  • 1999: Una historia optimista: memorias. Madrid: Aguilar, 1999. 390 p. ISBN 840359609X.
  • 1999: Una història optimista: memòries. Barcelona: Edicions 62, 1999. 420 p. (Biografies i memòries; 40). ISBN 842974620X.
  • 2009: Constituciones y períodos constituyentes en España (1808-1936), con Eliseo Aja; prólogo de Marta Lorente Sariñena. Madrid: Siglo XXI, 2009. xxvii, 202 p. ISBN 9788432313745.
  • 2012: Reinterpretazione di Machiavelli, a cura di M. Carrillo e M. Della Morte. Napoli: Editoriale Scientifica, cop. 2012. 64 p. (Questioni contemporanee. Nuova serie; 7). ISBN 9788863424447.
  • 2016: Nazionalità e nacionalismo in Spagna: autonomie, federalismo e autodeterminazione, a cura di Marc Carrillo, Michele Della Morte, Maria Antonella Gliatta. Napoli: Editoriale Scientifica, 2016. XLIII, 211 p. ISBN 9788863429442.
  • 2017: Catalanisme i revolució burgesa, amb textos de Javier Cercas, Joan Botella, Borja de Riquer. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, [2017]. 311 p. ISBN 9788416995431.
  • 2017: Catalanismo y revolución burguesa, con textos de Javier Cercas, Joan Botella, Borja de Riquer. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, [2017]. 316 p. ISBN 9788416995424.
  • 2019: Autonomies, federalisme i autodeterminació, prefaci de Marc Carrillo. Vilassar de Dalt: Ediciones de Intervención Cultural, [2019]. 296 p. (Viejo Topo). ISBN 9788417700317.
  • 2019: Nacionalidades y nacionalismos: autonomías, federalismo y autodeterminación. Vilassar de Dalt: Ediciones de Intervención Cultural, [2019]. 302 p. (Viejo Topo). ISBN 9788417700300.


I en va traduir les següents:

  • 1961: Marchal, André. Estructuras y sistemas económicos. Barcelona: Ariel, cop. 1961. xxx, 514 p. Títol original: Systèmes et structures économiques.
  • 1965: Friedan, Betty. La Mística de la feminitat. Barcelona: Edicions 62, 1965. 2 v. (232, 208 p.) (Llibres a l’abast; 25-26). Títol original: The Feminine mystique. ISBN 8429711198 (o.c.)
  • 1965: Mannheim, Karl. Llibertat, poder i planificació democràtica. Barcelona: Edicions 62, 1965. 440 p. (Biblioteca bàsica de cultura contemporània; 3). Títol original: Freedom, power and democràtic planning.
  • 1965: Rostand, Jean. Introducció a la història de la biologia. Barcelona: Edicions 62, 1965. 224 p. (Llibres a l’abast; 30). Títol original: Esquisse d’une histoire de la biologie.
  • 1965: Russell, Bertrand. Iniciació a la filosofia, amb pròleg de Manuel Sacristán. Barcelona: Edicions 62, 1965. 312 p. (Biblioteca bàsica de cultura contemporània; 2). Títol original: An Outline of philosophy.
  • 1965: Snow, Charles Percy. Les dues cultures i la revolució científica. Barcelona: Edicions 62, 1965. 119 p. (Llibres a l’abast; 22). Títol original: Two cultures and a second look.
  • 1966: Gramsci, Antonio. Cultura i literatura. Barcelona: Edicions 62, 1966. 297 p. (Biblioteca bàsica de cultura contemporània; 6). Textos seleccionats de Quaderni del carcere.
  • 1966: Hauser, Arnold. Història social de l’art i de la literatura. Barcelona: Edicions 62, 1966. 2 v. (Història social de la cultura). Títol original: The Social history of art.
  • 1967: Bernal, John Desmod. Història social de la ciència. Barcelona: Edicions 62, 1967. 2 v. (492, 471 p.) (Història social de la cultura). Títol original: Science in history.
  • 1967: Bottomore, Thomas Burton. Introducción a la sociología. Barcelona: Edicions 62, 1967. 405 p. (Historia, ciencia, sociedad; 12). Títol original: Sociology: a guide to problems and literature.
  • 1967: Dunham, Barrows. La Filosofía como liberación humana. [Barcelona]: Península, 1967. 246 p. (Historia, ciencia, sociedad; 19). Títol original: Giant in chains.
  • 1967: Einstein, Albert. Escritos sobre paz, edició original preparada per Otto Nathan y Heinz Norden, amb pròleg de Bertrand Russell. Barcelona: Península, 1967. 494 p. (Historia, ciencia, sociedad; 14). Títol original: Einstein on peace.
  • 1967: Fischer, Ernst. La Necesidad del arte. Barcelona: Edicions 62, 1967. 273 p. (Historia, ciencia, sociedad; 17). Títol original: The Necessity of art.
  • 1967: Fischer, Ernst. La Necessitat de l’art. Barcelona: Edicions 62, 1967. 273 p. (Llibres a l’abast; 48). Títol original: The Necessity of art.
  • 1967: Fromm, Erich. Marx i Freud. Barcelona: Edicions 62, 1967. 206 p. (Llibres a l’abast; 53). Títol original: Beyond the chains of illusion: my encounter with Marx and Freud.
  • 1967: Gorz, André. Estratègia obrera i neocapitalisme. Barcelona: Edicions 62, 1967. 221 p. (Llibres a l’abast; 52). Títol original: Stratégie ouvrière et neocapitalisme.
  • 1967: Gramsci, Antonio. Cultura y literatura. Madrid: Península, 1967. 356 p. (Historia, ciencia, sociedad; 13).
  • 1967: Marx, Karl. Sociologia i filosofia social, a cura de T. B. Bottomore i M. Rubel. Barcelona: Edicions 62, 1967. 286 p. (Llibres a l’abast; 49). Títol original: Selected writings in sociology and social philosophy.
  • 1967: Marx, Karl. Sociología y filosofia social, selección e introducción de T. B. Bottomore y M. Rubel. Barcelona: Península, 1967. 284 p. (Historia, ciencia, sociedad; 15). (Diverses reedicions).
  • 1967: Marx, Karl. Teoria econòmica, a cura de Robert Freedman. Barcelona: Edicions 62, 1967. 306 p. (Llibres a l’abast; 44). Títol original: Marx on economics.
  • 1967: Marx, Karl. Teoría económica, edición y selección preparada por Robert Freedman. Barcelona: Península, 1967. 306 p. (Historia, ciencia, sociedad; 11). Títol original: Marx on economics.
  • 1967: Pavlov, Ivan Petrovic. Reflexos condicionats i inhibicions. Barcelona: Edicions 62, 1967. 201 p. (Biblioteca bàsica de cultura contemporània; 13).
  • 1967: Pinilla de las Heras, Esteban. L’Empresari català. Barcelona: Edicions 62, 1967. 237 p. (Llibres a l’abast; 45).
  • 1967. Russell, Bertrand. Història social de la filosofia. Barcelona: Edicions 62, 1967. 2 v. (502, 334 p.) (Història social de la cultura).
  • 1968: Beauvoir, Simone de. El Pensament polític de la dreta. Barcelona: Edicions 62, 1968. 126 p. (Llibres a l’abast; 56). Títol original: La Pensée de droite, aujourd’hui.
  • 1968: Beauvoir, Simone de. Per una moral de l’ambigüitat. Barcelona: Edicions 62, [1968]. 148 p. (Llibres a l’abast; 65). Títol original: Pour une morale de l'ambiguité.
  • 1968: Deane, Phyllis. La Primera revolución industrial. Barcelona: Península, 1968. 334 p. (Historia, ciencia, sociedad; 22). Títol original: The First industrial revolution. ISBN 8429706054.
  • 1968: Eaton, John. Socialisme a l’era nuclear. Barcelona: Edicions 62, 1968. 231 p. (Llibres a l’abast; 54). Títol original: Socialism in the nuclear age.
  • 1968: Engels, Friedrich. Aportacions a la història del moviment obrer: antologia d’escrits: 1844-1895, a cura de W. O. Henderson. Barcelona: Edicions 62, 1968. 270 p. (Llibres a l’abast; 66). Títol original: Selected writings.
  • 1968: Engels, Friedrich. Escrits econòmics i polítics: antologia de textos (1844-1895). Barcelona: Edicions 62, 1968. 174 p. (Llibres a l’abast; 71). Títol original: Selected writings.
  • 1968: Engels, Friedrich. Socialisme utòpic i socialisme científic. Barcelona: Edicions 62, 1968. 117 p. (Escorpí; 1). Títol original: Die Entwicklung des Sozialismus von der Utopie zur Wissenschaft.
  • 1968: Fiori, Giuseppe. Vida de Antonio Gramsci. Barcelona: Península, DL 1968. 359 p. (Historia, ciencia, sociedad; 28). Títol original: Vita di Antonio Gramsci.
  • 1968: Fromm, Erich. Per una societat sana. Barcelona: Edicions 62, 1968. 313 p. (Biblioteca bàsica de cultura contemporània; 17). Títol original: The Sane society.
  • 1968: Gramsci, Antonio. El príncep modern. Barcelona: Edicions 62, 1968. 206 p. (Llibres a l’abast; 63).
  • 1968: Liberman, Ievsei Grigorievitx et al. Plan y beneficio en la economía soviètica. Barcelona: Ariel, cop. 1968. 196 p. (Ariel quincenal; 3). Títol original: Piano e profito nell’economia sovietica.
  • 1968: Marcuse, Herbert. Eros i civilització: una investigació filosòfica sobre Freud. Barcelona: Edicions 62, 1968. 270 p. (Llibres a l’abast; 61). Títol original: Eros and civilization.
  • 1968: Martinet, Gilles. El Marxismo de nuestro tiempo, o, las contradiccions del socialismo. [Barcelona]: Península, 1968. 122 p. (Historia, ciencia, sociedad; 29). Títol original: Le Marxisme de notre temps. (Reedició, Barcelona: Península, 1972).
  • 1969: Engels, Friedrich. Historia, economía, crítica social, filosofía, cartas. Barcelona: Península, 1969. 417 p. (Historia, ciencia, sociedad; 37).
  • 1970: Dubček, Alexander. L’Informe Dubcek. Barcelona: Edicions 62, 1970. 108 p. (Escorpí; 18).
  • 1970: Fromm, Erich, et al. La Familia. Barcelona: Península, 1970. 296 p. Títol original: The Family.
  • 1970: Gramsci, Antonio. Introducción a la filosofia de la praxis. Barcelona: Península, 1970. 153 p. (Nueva colección ibérica; 10). Textos seleccionats d’Antologia degli scritti.
  • 1971: Gramsci, Antonio. La Política y el estado moderno. Barcelona: Península, 1971. 209 p. (Ediciones de bolsillo (1970); 162). ISBN 8429709037.
  • 1971: Lefebvre, Henri. Síntesis del pensamiento de Marx. Barcelona: Nova Terra, 1971. 323 p. (Síntesis). Títol original: Pour connaître la pensée de Karl Marx.
  • 1974: Poulantzas, Nicos. Sobre el estado capitalista, traducció conjunta amb María T. Poyrazián. Barcelona: Laia, 1974. 146 p. (Laia paperback. Política; 1). ISBN 8472228509. (Reedició, Barcelona: Laia, 1977).
  • 1977: Gramsci, Antonio. Política y sociedad. Barcelona: Península, 1977. 220 p. (Ediciones de bolsillo (1970); 510). ISBN 8429713336.
  • 1996: Russell, Bertrand. Història social de la filosofia. Barcelona: Edicions 62, 1996. 3 v. (Cangur; 190-192). Títol original: A history of western philosophy. ISBN 8429740805 (o.c.)
  • 1980: Duverger, Maurice. Instituciones políticas y derecho constitucional, prólogo de Pablo Lucas Verdú; [traducción de Jordi Solé Tura... et al.] Barcelona: Ariel, 1980. 6ª ed. dirigida por Jordi Solé Tura, con un estudio sobre el régimen político y la Constitución española de 1978 por Miguel A. Aparicio. 663 p. (Ariel ciencia política). ISBN 8434417960
  • 2010: Russell, Bertrand. Una Història de la filosofia occidental: filosofia antiga, catòlica i moderna. Barcelona: Edicions 62, DL 2010. 958 p. (Labutxaca. Filosofia). Títol original: A History of western philosophy. ISBN 9788499301679.

Llegat[modifica]

Albert Solé Bruset va estrenar el 2008 el documental Bucarest, la memòria perduda sobre la figura de Solé Tura.[9] Dins del marc del Premi Solé Tura, creat l’any 2009, el 2018 va néixer el Brain Film Festival. L’any 2019, la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona va posar el nom de Jordi Solé Tura a l’aulari del nou edifici reconeixent així la vàlua personal, política i, sobretot, acadèmica de qui va ser antic degà de la Facultat. A l’acte d’inauguració va tenir lloc la descoberta d’una placa commemorativa a càrrec del rector Joan Elias i del degà Xavier Pons. El fons personal de Jordi Solé Tura es conserva a l'Arxiu Municipal de Mollet del Vallès.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Jordi Solé i Tura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007». Directe.cat. Catmèdia Global, 13-06-2007. [Consulta: 8 setembre 2015].
  3. «Solé Turà té Alzheimer, com explica el seu fill en un documental». Vilaweb, 24-12-2007. [Consulta: 8 setembre 2015].
  4. Tordera, Josep. «L'esquerra rendeix un homenatge a Solé Tura». El Periódico de Catalunya. Grupo Zeta, 15-01-2008. [Consulta: 8 setembre 2015].
  5. «Mor el polític Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució espanyola del 1978». Avui, 04-12-2009 [Consulta: 8 setembre 2015].
  6. «El govern atorgarà la Medalla d'Or a títol pòstum a Jordi Solé Tura». Avui, 04-12-2009 [Consulta: 8 setembre 2015].
  7. 7,0 7,1 Catalunya. Generalitat. «DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 09-12-2009. [Consulta: 8 setembre 2015].
  8. «Llistat de llibres publicats de Jordi Solé i Tura». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2015].
  9. «Fallece Jordi Solé Tura, uno de los padres de la Constitución». El País, 04-12-2009 [Consulta: 8 setembre 2015].
  10. Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès. Quadre de fons [1]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Jorge Semprún
Ministre de Cultura d'Espanya
Escut de l'estat espanyol

1991 - 1993
Succeït per:
Carme Alborch