Manuel de Sárraga Gómez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel de Sárraga Gómez
Nom original (es) Manuel de Sárraga
Biografia
Naixement 1943
València
Escudo de España (1977-1981).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
1 de juliol de 1977 – 31 d'agost de 1982
← -
- →
Circumscripció Lleida
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació advocat i polític
Partit polític

Unió de Centre Democràtic 1977-1981

Centristes de Catalunya-UCD 1981-1982

Centre Democràtic i Social
Família
Germans Àlex de Sárraga Gómez
Modifica les dades a Wikidata

Manuel de Sàrraga Gómez (València, 1943) és un advocat i polític centrista català. Com a parlamentari fou membre de la Comissió dels Vint que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. Casat amb dos fills, el seu germà és Àlex de Sárraga.

Trajectòria personal i empresarial[modifica]

Nascut a València l'any 1943, viu a Lleida. Estudià professorat mercantil, es llicencià en Dret i fou censor jurat de Comptes. Fou gerent de l'empresa Estació d'Autobusos de Lleida SA i conseller de diverse empreses entre d'elles Gas LLeida. Fou també secretari del Col·legi Oficial de Titulats Mercantils, delegat de l'Institut de Censors Jurats i de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals.

Trajectòria política[1][modifica]

A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 encapçalà la candidatura fou elegit diputat per la província de Lleida dins els llistes de la Unió de Centre Democràtic (UCD). El 1978 com parlamentari representant del seu partit fou membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau Masies de Roda l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Serà reelegit a les 1979. Fou vocal de la Comissió de Pressupostos al Congrés dels Diputats. Compaginà la seva tasca parlamentàriaamb la d'assessor del Ministre d'Economia i Hisenda, Jaime García Añoveros. La derrota electoral, en les eleccions generals del 28 d'octubre del 1982 provocà la pèrdua del seu escó de diputat.

Serà Secretari general de Centristes de Catalunya-UCD (1981-1982) i membre del Comitè Executiu estatal de la UCD (1980-1982), féu costat a Adolfo Suàrez en la crisi interna que el portà a la desaparició del partit el 1982. Donarà suport la formació del Centro Democrático Social CDS i membre del Comitè estatal. Es presentà encapçalant de llista del CDS a Lleida en les eleccions generals, però no aconseguí ser elegit. La retirada política d'Alfonso Suárez la quasi desaparició del CDS, el portà abandonà la militància política i es dedicà i es dedicà a exercir d'advocat en el bufet Betriu Casas Sárraga.[2] També ha participat en la redacció de la Carta de Ciutadania de Lleida.[3]

Referències[modifica]

  1. Article d'Andreu Mayayo "Els parlamentaris (i la parlamentària) de la Comissió dels vint" al Monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives" Revista "Idees" Barcelona 1999
  2. Membres del bufet
  3. Carta de la Ciutadania

Enllaços externs[modifica]