Dolors Calvet i Puig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDolors Calvet i Puig
Dolors Calvet 2006.jpg
Nom original Dolors Calvet
 Diputada a Corts Generals d'Espanya
per Barcelona
Escudo de España (1977-1981).svg
1 de juliol de 1977 – 2 de gener de 1979
 Diputada al Parlament de Catalunya
per Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
20 d'abril de 1980 – 20 de març de 1984
 Regidora de l'Ajuntament de Sabadell
Escut de Sabadell.svg
1999 – 2003
Dades biogràfiques
Naixement 11 d'abril de 1950 (1950-04-11) (67 anys)
Sabadell, Barcelona
Residència Sabadell
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Urbanista, periodista i política
Altres dades
Partit polític PSUC, Entesa per Sabadell
Modifica dades a Wikidata

Maria Dolors Calvet i Puig (Sabadell, 11 d'abril de 1950) és una urbanista, periodista i política catalana. És llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser l'única dona parlamentària que participà en la Comissió dels Vint encarregada de redactar el text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Militància política[modifica]

A començament dels anys 1970 va anar a viure a l'Hospitalet de Llobregat, on va organitzar el comitè local del PSUC i va participar en un viatge a Itàlia per tal de reclamar solidaritat i suport als processats en el Procés 1.001. El 1974 fou una de les revitalitzadores de l'Associació de Dones Universitàries –vinculada al PSUC– i el novembre del mateix any formà de la delegació del PCE-PSUC que participà en la Conferència dels Partits Comunistes dels Països Capitalistes d'Europa sobre la condició femenina, celebrada a Roma. Poc després fou nomenada membre dels Comitès Central i Executiu del PSUC. Fou una de les impulsores de la Comissió del PSUC per a l'Alliberament de la Dona, que des del IV Congrés del partit (juny de 1977) esdevingué Comissió del Comitè Central. També participà en les reunions de l'Associació dels Amics de les Nacions Unides per tal de celebrar l'Any Internacional de la Dona (1975) i va ser membre de la Comissió Organitzadora de les I Jornades Catalanes de la Dona de 1976. Ha estat corresponsal d'El Noticiem Universal, l'Avui i La Vanguardia i redactora de la revista Arreu.

El 8 de març de 1976 va participar en l'organització de la manifestació davant la presó de dones de Barcelona per demanar l'abolició de la legislació discriminatòria contra les dones i l'expulsió de l'orde de les Cruzadas Evangélicas que administrava la presó, així com mesures efectives per a rehabilitar les dones empresonades. La manifestació es va repetir el mateix dia de 1977 i fou dissolta per la policia amb mànegues d'aigua.

Càrrecs públics[modifica]

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollida diputada pel PSUC a la província de Barcelona, i formà part, entre d'altres, de la Comissió d'Obres Públiques i Urbanisme, de la Comissió Especial de Medi Ambient i dels Problemes de la Tercera Edat del Congrés dels Diputats. També fou membre del Consell Assessor de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya.

Participà en la Comissió dels Vint, encarregada de redactar –al parador de Sau (Masies de Roda)– el text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. Posteriorment fou escollida diputada per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 pel PSUC i fou presidenta de la Comissió de Drets Humans.[1] La seva vinculació al corrent "leninista" l'enfrontà amb la direcció "eurocomunista" del partit i provocà que fos marginada de la direcció i de les llistes electorals.[2] El 1987 torna a la política activa al costat de l'alcalde Antoni Farrés, com a regidora d'urbanisme[3] i tinenta d'alcalde (1999-2003) de l'Ajuntament de Sabadell per l'Entesa per Sabadell.[4] durant 8 anys. Durant la seva gestió, s'impulsà el Pla general d'ordenació urbana, l'Eix Macià –promoció d'habitatges socials i de sòl industrial– i la rehabilitació del centre històric. Fou membre del Consell Comarcal del Vallès Occidental i vicepresidenta de de la Comissió de Territori. Encapçalà, com a independent, la candidatura unitària Entesa per Sabadell a les eleccions municipals del 1999, que va aconseguir 10 regidors, els mateixos que Manuel Bustos, el qual fou escollit alcalde.[5]

És professora d'Urbanisme i Ordenació del Territori del Departament d'Enginyeria de la Construcció de la UPC, pertany al grup de recerca GIOPACT (Grup d'Igualtat d'Oportunitats en l'Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia) i ha col·laborat amb l'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya. Ha estat cap de premsa del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Obres[modifica]

  • Complejos industriales (2001)
  • Introducció Construcció Industrial (2003)
  • Guia per al disseny i la implantació d'un pla d'igualtat d'oportunitats als ajuntaments. (2007)

Premis i reconeixements[modifica]

  • Medalla d'honor del Parlament de Catalunya, en categoria d'or, per haver estat una de les primeres vuit diputades de la història del parlamentarisme català (2015)[6]

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega la documentació produïda i rebuda per Dolors Calvet, com a resultat de les seves activitats associatives i polítiques en l'àmbit estatal i nacional. Pel que fa a l'activitat personal, conté documentació identificativa i agendes. Aplega també documentació de l'activitat professional com a cap de premsa, principalment, del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Inclou esborranys i publicacions d'articles i el testimoni de la seva participació en diverses entitats associatives. Destaca molt considerablement la documentació relativa a la seva activitat com a militant, membre del Comitè Central i càrrec institucional del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del Partit Comunista d'Espanya (PCE). El fons aplega la documentació relativa a la seva activitat com a diputada per Barcelona al Congrés espanyol i al Parlament de Catalunya (Comissió de Drets Humans) i com a membre del Consell Assessor de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya, així com la seva participació en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Cal destacar pel seu volum i importància la documentació que reflecteix l'activitat de la productora dins el moviment feminista, així com els dossiers informatius sobre la situació de la dona, els partits polítics i la ràdio i televisió. Finalment, el fons inclou publicacions periòdiques i reculls de premsa.[7]

Referències[modifica]

  1. Prat Fernàndez, Cesc «Josep Calvet». Vallesos, 10, Tardor-hivern 2015/2016, pàg. 18-19.
  2. Pàgina 45 de l'article de Andreu Mayayo "Els parlamentaris (i la parlamentària) de la "Comissió dels vint". al Monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives" Revista Idees octubre/desembre de 1999
  3. La Vanguardia, 15 de desembre de 1994 hi ha publicat un anunci on hi figura com a regidora d'Urbanisme
  4. Deu anys de l'Entesa per Sabadell a El Punt
  5. Pàgina 45 del'article de Andreu Mayayo "Els parlamentaris (i la parlamentària) de la "Comissió dels vint"
  6. «El Parlament lliura dimecres les medalles d'honor en categoria d'or a les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i a la Fundació Institut Guttmann». Parlament de Catalunya, 04-09-2015. [Consulta: 9 setembre 2015].
  7. «Dolors Calvert». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].

Fonts[modifica]

 Enllaços externs[modifica]