Pau Riba i Romeva

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPau Riba
Pau Riba MHC.jpg
Pau Riba al MHC el 2005 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementPau Riba i Romeva
7 agost 1948 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsRiba
Activitat
OcupacióArtista
Activitat45 (des de 1967)
GènereFolk, rock, cançó
Influències
InstrumentGuitarra
Instrument destacatguitarra elèctrica
Segell discogràficConcèntric
Edigsa
Artistes relacionatsGrup de Folk
Pau i Jordi
Jaume Sisa
Pep Laguarda
Pastora
Família
FillsCaïm Riba Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarles Riba i Bracons (avi patern)
Clementina Arderiu i Voltas (àvia paterna)
Pau Romeva i Ferrer (avi matern) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webPauRiba.com
IMDB: nm0722722 MySpace: pauribaimu Musicbrainz: b1c41495-8a2b-4eab-a73d-516f916205e4 Discogs: 1094454 Allmusic: mn0001535507 Modifica els identificadors a Wikidata

Pau Riba (Palma, 7 d'agost de 1948) és un artista i escriptor polifacètic,[1] reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantant. La seva obra, iniciada a mitjan dècada del 1960 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic, malgrat el seu segell únic i intransferible d'«artista total».[2] L'obra més destacable n'és el disc doble Dioptria, que va ser escollit millor disc en català del segle xx per la revista Enderrock.[3]

Riba té cinc fills de quatre dones diferents –dos d'ells, Pauet i Caïm, també músics– i actualment viu a Tiana, al Maresme.

Biografia[modifica]

Descendent d'una família burgesa, net del poeta i humanista Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu per via paterna i del diputat i fundador d'Unió Democràtica de Catalunya Pau Romeva per via materna, Pau Riba va néixer el 1948 a Palma dins un ambient purità, cristià, culte i catalanista. Això no obstant, ha estat un referent cultural alternatiu: iconoclasta i inclassificable, transgressor i heterodox, mutant, escriptor, rocker, periodista, hippie i dissenyador.

Anys 1960[modifica]

El 1967 va demanar ser admès en Els Setze Jutges, però no el van acceptar per manca de coincidència esteticomusical amb els membres del grup, perquè el trobaven més a prop de Bob Dylan que no pas de Jacques Brel o de Georges Brassens. Ell, en resposta, va fundar el Grup de Folk junt amb un grup d'amics (Jaume Arnella, Jaume Sisa, Jordi Batiste i Oriol Tramvia): un col·lectiu artístic amb un nombre de membres més inespecífic, defensors d'una cançó més popular i combativa. Aquell mateix any va editar el seu primer senzill, Taxista.

El concert dut a terme pel Grup de Folk al Parc de la Ciutadella de Barcelona el maig del 1968 es va convertir en la referència d'un moviment emergent que va aconseguir arribar a canviar costums sexuals, culturals i existencials de tota la societat catalana.[4] La cançó «Noia de porcellana», del mateix any, va ser el preludi de la seva obra de referència: Dioptria,[5] un àlbum editat per Concèntric entre els anys 1970 i 1971 en sengles lliuraments i considerat el primer disc de rock en català. Aquest disc es va presentar per la discogràfica amb la coberta d'un àlbum doble, però amb un sol disc, el grafisme és totalment de Pau Riba i assoleix un nivell gràfic formidable i trencador que el fa doblement estimable i significatiu. Aquest treball és el retrat de la revolució hippy i de la influència creativa de l'àcid i de l'haixix. Pel que fa als continguts, Dioptria és una crítica ferotge a l'esperit petitburgès i a la família cristiano-progressista entesa com a cèl·lula bàsica de la societat. Pau Riba canta acompanyat pel grup Om, amb Toti Soler, Romà Escalas i Jordi Sabatés.[6]

El 30 de gener de 1969 es casà amb Mercè Pastor a l'església de les Saleses, al Passeig de Sant Joan de Barcelona.[7]

Anys 1970[modifica]

L'any 1971 es va establir a Formentera durant l'eclosió hippie, on vivia a una casa sense electricitat ni aigua corrent i on van néixer els seus dos primers fills amb la seva companya Mercè Pastor: Pau (al qual va dedicat Jo, la donya i el gripau, enregistrat allí a l'aire lliure)[8] i Caïm.

L'estiu del 1975, un cop reinstal·lat a Barcelona, entre els enregistraments a Madrid dels LP Electròccid àccid alquimístic xoc i Licors va participar en el primer Festival Canet Rock:[9] se'l pot veure en la pel·lícula homònima de Francesc Bellmunt quan interpreta «Colós» mig despullat, en una actuació antològica. També participà en les tres edicions següents del mateix festival.[9] Al Festival Canet Rock de 1977 va presentar amb Perucho's el treball Astarot universdherba, que part del públic va desaprovar i va qualificar de «llauna».[9] Per aquest motiu, més endavant, el 1998, estrenaria el disc dins d'una llauna.[9]

El 1978, va dissenyar el cartell de la quarta edició del Festival Canet Rock, que mostrava una Mare de Déu de Filippo Lippi i una gota de semen procedent de la lletra «o» de «Canet Rock» que connecta amb una piràmide que envolta la Mare de Déu, sota les paraules «contrita contradictio virgo inseminanda».[9] Per aquest cartell, l'organització del festival va haver de pagar 500.000 pessetes[10][11] (uns 3.000 euros) de sanció al Govern civil per «greuge contra les creences religioses». S'afirma que el Govern civil va rebre pressions d'alguns sectors de l'Església i de l'exèrcit, si bé el moviment catòlic Pax Christi va lamentar la multa.[9]

Anys 1980[modifica]

Al llarg de la dècada del 1980, a més de participar en diverses pel·lícules va col·laborar, entre altres, en els suplements dominicals dels diaris La Vanguardia i El Periódico i va publicar la novel·la Ena i l'assaig sociopolític La gran corrida. També va treure els LP Amarga crisi i Transnarcís, on proposava l'estètica «trans» i llençava un manifest «en favor de la transcançó i en contra del tancament cultural i la normalització lingüística».

Anys 1990[modifica]

Els anys 1990, a banda de participar en algunes pel·lícules més i seguir col·laborant en alguns periòdics i televisions (el 1992 va dirigir i presentar el programa Trif tong a TV3 i, a l'any següent, Daguerreotips al Canal 33) va projectar i dissenyar diversos esdeveniments i espectacles relacionats amb els Jocs Olímpics de Barcelona, l'Expo de Sevilla i altres efemèrides (com la celebració dels 25 anys del Grup de Folk o l'acte de col·locació de la primera pedra per la reconstrucció del Gran Tetare del Liceu, incendiat l'any 1994), va reprendre l'activitat musical amb el CD Disc dur, va musicar uns quants poemes dels seus avis, recopilats a De riba a riba, col·laborà amb els seus fills Pauet i Caïm (el trio Pastora) en l'espectacle Ribaibal i, més tard, a Cosmossoma (un treball amb el qual s'inicià com a autoeditor) i Astarot universdherba, un altre CD tancat hermèticament en una llauna de conserves on hi ha l'actuació en directe amb el grup Perucho's al Festival Canet Rock 77 i altres elements relacionats.[9]

Espectacle en viu entre el públic a Tavernes de la Valldigna el 20 de juliol de 2007

L'any 1993, l'editorial La Magrana va editar una biografia seva. Per la Diada de Sant Jordi de l'any 1997, Edicions Proa edità Lletrarada (un llibre que reuneix les lletres de totes les seves cançons, algunes d'inèdites, i l'any 1998 va publicar Al·lolàlia, un recull de curiositats lingüístiques.

Segle XXI[modifica]

L'any 2001 va destrossar a Felanitx un mural de Barceló amb el consentiment de l'autor, per tal d'impedir que passàs a mans municipals. Va treure també el disc Nadadales, encartat en el llibre Jisàs de Netzerit (o capítol zero de la guerra de les galàxies), que es convertiria en un espectacle de sàtira politicosocial que d'aleshores ençà es repeteix cada any per Nadal, degudament actualitzada. També va col·laborar amb Albert Pla al disc Anem a dormir?

L'any 2006 es va interpretar a ell mateix en la pel·lícula Salvador. També va protagonitzar la pel·lícula documental autobiogràfica Deixa'm en Pau. A més, va oferir quatre concerts amb la Banda dels Lladres, encapçalada per Jaume Pla «Mazoni». L'any 2008, es va editar el seu disc Virus laics. L'any 2009 fou declarat persona non grata pels Castellers de Barcelona, acusat de fer caure un castell durant l'espectacle Copulacció.[12]

El 2019, va publicar el treball Ataràxia amb l'Orchestra Fireluche, la peculiar formació d'instruments de joguina. Ataràxia és un concepte grec que resumeix el sentiment de «pau, benestar i relaxació» amb què es va gestar el disc.[13]

Discografia[modifica]

data títol segell comentaris
1967 Taxista Concèntric EP
1967 El Nadal no té 20 anys Concèntric EP de Pau i Jordi amb Maria Amèlia Pedrerol, Llach i Maria del Mar Bonet
1968 En Pere Gallerí Concèntric EP de 4 cançons amb Jordi Pujol i Cortès (Pau i Jordi)
1968 El rei de Xauxa Concèntric Senzill de dues cançons amb Jordi Pujol i Cortès (Pau i Jordi)
1968 Noia de porcellana Concèntric EP
1968 Folk-2 Als 4 Vents Junt amb Albert Batiste i la resta de membres del Grup de Folk
1969 Miniatures EP amb Sisa, Cachas i Batiste
1970 Dioptria Primera part de la seva obra cabdal[14]
1970 Ars eròtica Concèntric Senzill promocional
1970 Mareta Bufona Concèntric Senzill promocional
1971 Dioptria II Concèntric Segona part del Dioptria
1971 Jo, la donya i el gripau Edigsa Enregistrat a l'aire lliure a Formentera[15]
1972 L'home estàtic Concèntric Senzill
1975 Electròccid àccid alquimístic xoc Movieplay Publicat en la Sèrie Gong
1977 Licors Movieplay Publicat en la Sèrie Gong
1979 Rollo roc Edigsa Senzill
1981 Amarga Crisi Edigsa
1986 Transnarcís l'Eixample LP doble de 3 cares amb un llibre, llibrets i ampolletes de perfum
1987 Nadal l'Eixample Senzill
1993 Disc Dur On the Rocks
1994 De Riba a Riba Taller de Músics Publicat dins La Col·lecció del Taller (número 7)
1997 Cosmossoma Nuevos Medios
1998 Astarot Universdherba G3G Edició del concert experimental del Festival Canet Rock 77 amb Perucho's[9]
1999 Joguines d'època i capses de mistos PICAP
2001 Nadadales Columna Edicions
2008 Virus laics Matriu/Matràs AC
2013 Mosques de colors Discmedi Amb Pascal Comelade
2019 Ataràxia U98 Music Amb l'Orchestra Fireluche

Llibres[modifica]

data títol editorial lloc comentaris
1968 Cançons i poemes Les Hores Extres Barcelona dues-centes seixanta-vuit pàgines i pròleg de Raimon
1976 Graficolorància Pastanaga Editors Barcelona cent seixanta-quatre pàgines i pròleg d'Oriol Tramvia
1981 Euro Rock Rowoht Hamburg
1985 Trànsit (prosopopeia de la infància) Taller d'Aixa Llampaies poemes amb il·lustracions i gravats de Mercè Riba
1987 Ena Quaderns Crema Barcelona novel·la de tres-centes pàgines
1988 La gran corrida Quaderns Crema Barcelona cent dotze pàgines d'entrevistes
1997 Lletrarada Proa Barcelona cançons, amb pròleg de Julià Guillamon i epíleg de Enric Cassasses
1998 Actors gramàtics Matriu/Matràs Barcelona poesia (amb Jaume Sisa)
1999 Al·lolàlia Proa Barcelona recull d'articles amb pròleg de Màrius Serra
2001 Jisàs de Netzerit Columna Barcelona llibre-disc amb il·lustracions de Max i Pere Joan
2006 Nosaltres els terroristes Matriu/Matràs Barcelona assaig polític
2006 Màximes maximalistes Arola Tarragona poesia, amb imatges de Francesc Vidal
2014 Sa meu mare Ara Llibres Barcelona narrativa

Referències[modifica]

  1. Entrevista en el Club
  2. «Pau Riba: les muntanyes russes del pare del rock català». El Temps, 15-10-2018. [Consulta: 26 juny 2020].
  3. Mach Juliana, Vicenç. «‘Dioptria', el millor disc?». El Punt Avui, 10-04-2019. [Consulta: 26 juny 2020].
  4. Vilarnau, Joaquim. «50 anys del Festival Folk al Parc de la Ciutadella». Enderrock, 23-05-2018. [Consulta: 26 juny 2020].
  5. «El temple de la boxa». El punt avui, 24-02-2013. [Consulta: 26 juny 2014].
  6. Milian, Àlex. «Om recorda ‘Dioptria’». El Temps. [Consulta: 26 juny 2020].
  7. Guillamon, Julià «Vallcorba abans de Vallcorba». La Vanguardia, 24-08-2014, p. 44.
  8. Martín, Ricard «Pau, la donya i el gripau». Ara [Barcelona], núm. 357, 22-11-2011, p.30. ISSN: 2014-010X.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 38-47.
  10. Quinta, Alfons «Multa gubernativa a los organizadores del festival Canet Rock» (en castellà). El País, 30-08-1978 [Consulta: 27 març 2014].
  11. «Multa de medio millón por un cartel publicitario» (en castellà). , 30-08-1978 [Consulta: 27 març 2014].
  12. «L'assemblea extraordinària dels Castellers de Barcelona ratifica declarar Pau Riba persona 'non grata'». CCMA, 01-12-2009. [Consulta: 16 abril 2019].
  13. Vidal, Guillem «Riba, Fireluche i el nirvana». El Punt Avui [Barcelona], 26-11-2019, p. 43.
  14. «Pau Riba torna a "FAQS" per celebrar els 50 anys de "Dioptria"». TV3, 14-09-2019. [Consulta: 26 juny 2020].
  15. «Pau, la donya i el gripau». Ara, 22-11-2011. [Consulta: 26 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

Documetaris[modifica]