Salvador (Puig Antich)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta de la pel·lícula "Salvador (Puig Antich)"; per veure la biografia de la seva persona, vegeu l'article Salvador Puig i Antich; per a accedir a la pel·lícula d'Oliver Stone, vegeu l'article Salvador (pel·lícula de 1986)
Ic movie 48px.svgSalvador (Puig Antich)
Salvador pelicula.jpeg
Fitxa tècnica
Direcció Manuel Huerga
Protagonistes Daniel Brühl
Tristán Ulloa
Leonardo Sbaraglia
Leonor Watling
Ingrid Rubio
Direcció artística Antxón Gómez
Producció Jaume Roures
Guió Lluís Arcarazo
Música Lluís Llach
Fotografia David Omedes
Muntatge Aixalà i Santy Borricón
Productora 20th Century Fox
Distribuïdora Warner Bros Pictures
20th Century Fox
Dades i xifres
País Catalunya
Regne Unit
Data d'estrena 2006
Durada 138 min.
Idioma original Català/Castellà
Lloc de rodatge Barcelona i Andorra
Color color
Temàtica
Gènere Drama
Tema principal pena de mort
Més informació
IMDB Fitxa 7.2/10 stars
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Salvador (Puig Antich) és una pel·lícula dirigida per Manuel Huerga, estrenada el setembre de 2006, basada en la novel·la Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich, escrita el 2001 pel periodista català Francesc Escribano.

Salvador narra la crònica dels esdeveniments que van portar a la condemna a mort i a l'execució del jove Salvador Puig i Antich -anarquista, membre del MIL i acusat de la mort d'un policia- i com, malgrat els esforços de familiars i advocats i de les mobilitzacions socials, el règim franquista es negà a donar-li l'indult i l'executà a garrot vil, l'última execució a garrot vil de la dictadura.

En la banda sonora de la pel·lícula destaca la cançó de Lluís Llach I si canto trist, que va compondre el 1974 després de l'assassinat del jove Salvador i com a homenatge i record a la seva persona.

Argument[modifica | modifica el codi]

A principis dels anys setanta, el MIL, un grup d'esquerres format per un grapat de militants espanyols i francesos molt joves, porta de cap a la policia al cometre diversos atracaments a Catalunya amb l'objectiu d'aconseguir diners per donar suport als sectors més combatius del moviment obrer.

En un primer moment, l'èxit de les seves accions espectaculars, provocadores i irreverents, proporciona als joves del MIL una sensació d'invulnerabilitat que acaba bruscament el setembre de 1973, quan efectius de la Brigada Político Social paren una trampa a dos dels seus militants. En el transcurs de la seva detenció es produeix un confús tiroteig en el qual mor un jove inspector de policia.

Salvador Puig i Antich resulta greument ferit i, després de passar per l'hospital, ingressa a la presó Model de Barcelona, a l'espera d'un consell de guerra.

A partir d'aquest moment, tant les germanes com els seus advocats inicien, davant la indiferència general, una cursa contrarellotge per salvar la vida al jove activista.

Però el 20 de desembre de 1973, es produeix l'atemptat d'ETA contra el President del Govern Franquista, l'almirall Carrero Blanco i Salvador Puig i Antich esdevindrà el cap de turc que un sector del Règim Franquista reclama.

El Consell de Guerra contra Puig Antich té lloc i el jove Salvador és condemnat a mort.

Malgrat tots els intents per salvar-lo, fins i tot una improbable i rocambolesca fuga, resultaran inútils i el 2 de març de 1974, Puig i Antich és executat mitjançant el garrot vil.

La seva mort tràgica deixa una gran empremta, durant anys, a tota una generació que encara es pregunta si va poder fer quelcom per evitar l'execució.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Anecdotari[modifica | modifica el codi]

  • L'actriu Íngrid Rubio es desplaçà a Mallorca per tal de conèixer Margalida, el personatge que ella interpreta en el film.
  • A una escena del film, apareix Pau Riba cantant una versió actual de la cançó Noia de Porcellana a la sala Zeleste. L'escena podria haver tingut lloc en el moment dels fets, però l'actor que fa de Pau Riba és ell mateix trenta anys més vell: un clar anacronisme.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema