Solas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSolas
Solas.jpg
Fitxa
DireccióBenito Zambrano Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióBenito Zambrano Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntonio Meliveo
FotografiaTote Trenas
MuntatgeFernando Pardo
DistribuïdorFireworks Entertainment (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSevilla Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0190798 Filmaffinity: 145642 Allocine: 22680 Rottentomatoes: m/solas Allmovie: v177493 Metacritic: movie/solas TV.com: movies/solas Modifica el valor a Wikidata

Solas és una pel·lícula espanyola del 1999, que fou l'ópera prima del director andalús Benito Zambrano i va rebre nombrosos premis. Al 49è Festival Internacional de Cinema de Berlín va obtenir el Premi del Públic en la Secció Panorama.[1] Després ha format part de multitud de festivals guanyant en diversos apartats.

Argument[modifica]

La seva trama transcorre al llarg del breu temps que Rosa (María Galiana) passa, mentre el seu marit està convalescent a l'hospital, a casa de la seva filla María (Ana Fernández). Aquesta és una jove que malviu amb treballs temporals —quan els té—, i que s'acaba de quedar embarassada d'un home que no l'estima i que no està disposat a assumir responsabilitats amb ella. Per a María, l'únic consol és la beguda.

Rosa s'esforçarà per cuidar, el poquet que ella sap, a la seva filla, al seu marit a l'hospital durant el dia, i fins i tot al veí (Carlos Álvarez-Nóvoa Sánchez), un home asturià a qui se li fa costa amunt viure en societat i que només es porta bé amb el seu gos Aquiles. L'actitud pacient, afectuosa i discreta de la mare farà mossa en el cor endurit de la filla, avivarà les il·lusions del veí i deixarà un deixant d'esperança, donant-los a tots una lliçó magistral de convivència i d'humilitat.[2]

Repartiment[modifica]

Palmarès cinematogràfic[modifica]

XIV Premis Goya[3]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Nominada
Més ben director novell Benito Zambrano Guanyador
Millor actriu de repartiment María Galiana Guanyadora
Millor actriu revelació Ana Fernández Guanyadora
Millor actor revelació Carlos Álvarez-Nóvoa Guanyador
Millor guió original Benito Zambrano Guanyador
Millor música original Antonio Meliveo Nominat
Millor muntatge Fernando Pardo Nominat
Millor direcció de producció Eduardo Santana Nominat
Millor so Jorge Marín
Patrick Ghislain
Carlos Faruolo
Nominats
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1999 Millor director Solas Guanyador
Millor guió original Guanyador
Premi revelació Guanyador
Fotogramas de Plata 1999
Millor pel·lícula espanyola[5]

Adaptació al teatre[modifica]

Solas[6] va tenir una translació escènica, l'adaptació teatral de la qual va ser a càrrec d'Antonio Onetti, que va ser estrenada al Teatro Central de Sevilla el 22 de febrer de 2005, i produïda per la col·laboració entre ens privats com Maestranza Films i Pentación, i l'ens públic del Centro Andaluz de Teatro (CAT).

Al llarg dels anys 2005 i 2006, va ser representada en teatres com el Teatro Albéniz, lloc de l'estrena a Madrid, el 8 de març de 2006,[7] Nuevo Apolo (Madrid), Tívoli (Barcelona), Teatre Romea (Barcelona), Teatro Circo (Albacete), Teatro Principal (Saragossa), Teatro Municipal José Tamayo (Granada), Teatro Cánovas (Màlaga)... La producció teatral va ser avalada pel seu triomf en la IX Edició dels Premis Max. L'obra va estar nominada en els apartats de Millor Espectacle, Adaptació d'Obra Teatral (Antonio Onetti) i Director d'Escena (José Carlos Plaza) a més de dues nominacions a la Millor Actriu, Lola Herrera i Natalia Dicenta, guardó finalment aconseguit per Lola Herrera.

Encara que la pel·lícula és el punt de partida de l'espectacle, la versió teatral descobreix nous matisos marcats per la direcció escènica i l'exercici interpretatiu dels seus protagonistes. Sent els actors Carlos Álvarez-Nóvoa, Idilio Cardoso, Aníbal Soto, Eduardo Velasco, Chema del Barco, Marga Martínez, Marina Hernández i Darío Galo qui secunden mare i filla (Herrera i Dicenta) en una història marcada per la desolació i l'esperança.

Palmarès teatral[modifica]

Premi Categoria Persona Resultat
IX Edició, Premis Max Millor actriu Lola Herrera Guanyadora
Fotogramas de Plata 2005 Millor actriu de teatre Lola Herrera Guanyadora
Premi Chivas '06 Millor director José Carlos Plaza Guanyador

Referències[modifica]