Cambrils

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Baix Camp. Vegeu-ne altres significats a «Cambrils (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaCambrils
Bandera de Cambrils Escut de Cambrils
Cambrils.jpg

Localització
Localització de Cambrils respecte del Baix Camp.svg
41° 04′ 31″ N, 1° 03′ 16″ E / 41.075278°N,1.054444°E / 41.075278; 1.054444
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Baix Camp
Entitats de població 6
Població
Total 33.273 (2016)
• Densitat 945,26 hab/km²
Gentilici Cambrilenc/a
Geografia
Superfície 35,2 km²
Altitud 24 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Camí Mendoza i Mercè
Indicatius
Codi postal 43850
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43038
Codi IDESCAT 430385
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata


Cambrils és un municipi de la comarca del Baix Camp. Tradicionalment s'ha considerat que està format per dos nuclis, la vila i el port. Avui aquests dos nuclis estan plenament integrats, gràcies al darrer creixement urbanístic. Tanmateix, existeix també constància d'alguns nuclis de població menors i amb una variabilitat notable al llarg de la històrica, com ara els nuclis dels Teixells (a l'oest del Parc Samà), Mas d'en Bosc, i el terme de la Grassa o Vilagrassa.[1] D'aquests nuclis en destaca, per la gran evolució demogràfica, l'antic terme de Vilafortuny, que actualment és un barri més del terme municipal de Cambrils.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ubicació[modifica | modifica el codi]

Situat al sud-oest del Camp de Tarragona, a la part més baixa de la plana i tocant al mar, té una superfície de 34,76 km². La superfície és majoritàriament plana, amb un lleuger pendent d'un 2% de mitjana, de Nord a Sud. L'alçada màxima no arriba a superar els 70 metres sobre el nivell del mar. Quant a l'alçada mitjana de la zona urbana, està situada a 14,6 metres sobre el nivell del mar (a l'estació de ferrocarrils). El terme municipal de Cambrils limita amb el mar, i amb els termes municipals de Mont-roig del Camp (a l'oest); Montbrió del Camp i Riudoms al nord; Vila-seca i Salou a l'est; de forma curiosa, el terme municipal de Vinyols i els Arcs (ubicat entre els de Montbrió i Riudoms) penetra en forma triangular la zona central del de Cambrils i el parteix pràcticament en dos.

Cambrils

Accidents geogràfics[modifica | modifica el codi]

El litoral[modifica | modifica el codi]

Està format per un total de 9 km de platges sorrenques. Aquestes platges es divideixen en platges de llevant o orientals i de ponent o occidentals, segons estiguin situades a l'est o a l'oest del port de Cambrils. Les platges de llevant, que comencen al límit amb el terme municipal de Salou, són:

Les de ponent són:

Les platges de Llevant ocupen 4,5 km. La seva tipologia és de platges llargues, de poca fondària, amb sorra de granulometria fina o mitja i amb poc pendent.[2] Les platges de llevant són rectilínies o curvilínies, mentre que les de ponent són en gran part formades per badies artificials. Sovint, les platges de ponent són conegudes popularment segons els barris o les urbanitzacions davant de les quals són ubicades (Tarraco, Eldorado, Marcambrils, etc.)

Rieres i barrancs[modifica | modifica el codi]

El territori és drenat per diverses rieres, torrents i barrancs. Són del tipus "rambla mediterrània", i han aportat entre tots abundants terres al·luvials de les serralades properes, aptes per a l'agricultura. Les principals rieres són:

  • Riera de Riudecanyes (que neix a la serra de l'Argentera i al coll de la Teixeta).
  • Riera d'Alforja (que neix als colls d'Alforja i Negre, i al Puigcerver).
  • Riera de Maspujols o de Riudoms (que neix a la serra de la Mussara).

Altres barrancs i torrents són:

  • Barranc de les Francines i barranc de les canals (que desguassen al Riudecanyes).
  • Torrent d'en Gené (que es forma amb la unió dels barrancs de Segura i de Botarell o de l'ànima blanca).
  • Barranc del Regueral (barranc que travessa longitudinalment el terme municipal de Vinyols fins a desembocar a la platja del Prat d'en Forès).

El territori[modifica | modifica el codi]

El territori del terme municipal de Cambrils està format per dos sectors: el de ponent i el de llevant. Aquests dos sectors estan separats pràcticament del tot pel terme municipal de Vinyols i els Arcs, el qual entra en forma de falca en la zona central del territori de Cambrils. El primer, més gran i de forma rectangular, és l'antic terme medieval de Cambrils, i de les "quadres" dels Teixells i de la Plana. El segon sector, més petit i de forma trapezoïdal, és el corresponen als antics termes de Vilafortuny, Mas d'en Bosch i Vilagrassa.

Els nuclis urbans actuals[modifica | modifica el codi]

Cambrils ha sofert un canvi radical a partir dels anys 1960. És una ciutat en plena expansió, que té una longitud d'aproximadament 9 km., i una mitjana d'amplada d'un quilòmetre. Comprèn tres àrees principals:

  • El centre urbà de Cambrils. Els seus dos nuclis urbans originals (la Vila i la Marina) estant pràcticament fusionats en un sol centre urbà, si bé encara es conserven alguns trets sociològics i arquitectònics diferencials. El nucli de la Vila s'ha expandit amb nous barris (la Parellada, el Pinaret, lo Raval de Gràcia, l'Eixample de la Vila, la Pallissa o barri del mercat, el Nou Cambrils); mentre que el de la Marina ho ha fet amb els de l'Eixample del Port o barri de la Roda, el Prat d'en Forés, Cambrils Badia, Cavet, etc.
Cambrils. Vista del port. Moll de ribera
  • Vilafortuny i la zona de llevant. A la zona de llevant de Cambrils, la urbanització Vilafortuny Platja va ser l'embrió de les diverses urbanitzacions que actualment hi ha a la zona: Vilafortuny 2, Proacosa, Baronia, els Tallats, Jardins de Vilafortuny, Mas d'en Bosch, Castells de Vilafortuny, els Ametllers, Pinar de Vilafortuny, etc. Tanmateix, la carretera que unia Cambrils amb Salou s'ha convertit en una via urbana en edificar-hi a ambdós costats.
  • La zona de ponent. Els barris i urbanitzacions que componen aquesta zona són l'Horta de Santa Maria, l'Albareda, la Llosa, el Dorado Platja, Marcambrils, la Dorada, Tarraco i Cambrils Mediterrània.

Dels 4.761 habitants amb què comptava Cambrils l'any 1960, actualment la població censada el 2013 està entorn dels 33.775 habitants, si bé la quantitat real de resident és superior. Durant els períodes més intensos de l'època turística, Cambrils pot superar els 100.000 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Època prehistòrica: La població es remunta a èpoques prehistòriques. A Cambrils s'ha trobat les restes d'una de les comunitats neolítiques agrícoles i ramaderes més antigues de la Peninsula, en el Jaciment i zona arqueològica del Cavet.[3]

Època Ibèrica: Cambrils va estar integrada dins dels territoris dels ibers cossetans. S'anomenen cossetans o cessetans la gent que poblava el Camp de Tarragona en aquella època, en relació a Kesse (o Tarakon), un antic poblament iber de Tarragona. En el seu terme, només s'ha pogut trobar un indret que hagi donat ceràmica ibèrica amb exclusivitat, que permet plantejar la hipòtesi d'un indici d'un petit nucli habitat: el Castell de Vilafortuny.

Època romana: a Catalunya és el període següent al període iber, i comença el segle III aC amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. A Cambrils s'han trobat en diferents llocs restes romanes d'una certa importància que ens demostra que el seu terme estava molt poblat. Algunes d'aquestes restes romanes s'han localitzat a la partida del Cap de Sant Pere (restes d'edificacions); a la de la Pujada de na Ponsa (runes d'edificis); als Tallats; Mas d'en Bosc; a la partida Masos i a la dels Esquirols (restes de viles romanes); enterraments a la zona de la Parellada (Av. del Mil·lenari; C/ de Gaudi; mil·liaris al llarg de la via Augusta, que discorre travessant tot el terme cambrilenc, etc. El jaciment més significatiu és la vila romana de la Llosa. Localitzat al començament dels anys 1980, s'estan fent campanyes d'excavacions que no estan concloses, però s'ha pogut concretar que va existir entre el segle I abans de Crist fins al segle VI després de Crist. A més, els darrers anys s'han localitzat diverses fases d'utilització de l'espai actualment ocupat pel jaciment, des d'una possible fàbrica de salaons, a un lloc de residència, forns, restes de termes privades o una petita necròpolis baix imperial.[4]

De l'Edat Mitjana fins a l'actualitat: apareix documentat per primera vegada el setembre de 1152 quan Ramon Berenguer IV va fer lliurament de la meitat del terme a Ponç de Regomir. Se li donaven les terres amb l'obligació que edifiqués allà un castell. Una sèrie de problemes que no han quedat gaire clars van fer que en 1154 les terres passessin a les mans de Beltran de Cambrils.[5]

El mes de febrer de 1155 li va ser atorgada carta de població per Ramon Berenguer IV que es va reservar els drets de la senyoria. La carta va ser confirmada en 1178 per Alfons I qui va reafirmar la donació als de Cambrils amb l'obligació que s'encarreguessin de la repoblació del municipi. Sembla que el municipi o la seva guarnició van tenir gran importància, ja que, en 1202, Pere I va sol·licitar l'alcalde de Cambrils que l'ajudés en la defensa d'Alfama.

En 1229 part de les tropes de Jaume I va salpar del port de Cambrils, amb rumb a la conquesta de Mallorca. Alguns habitants del poble van participar d'aquesta conquesta així com en la repoblació posterior de València. El 1286 el seu port va ser escollit per a reunir la flota que anava a la conquesta de Menorca.[6]

En 1359 es va emmurallar la ciutat. El 1470, el rei Joan II va fer donació del terme a Portugal; tanmateix, la donació no va arribar a fer-se efectiva i poc després el senyor del castell se li va lliurar al duc de Cardona qui va mantenir els seus drets fins que en 1520 diversos veïns van protagonitzar una revolta que va acabar amb el retorn de la ciutat a la senyoria real. Va pertànyer a la Comuna del Camp.

La veïna població de Montbrió del Camp, que en un moment indeterminat durant l'edat mitjana passà a formar part del terme de Cambrils, el 1406 hagué de cooperar en la construcció de les muralles de Cambrils. Cambrils i Montbrió passaren a ser viles reials considerades com a "Carrer de Barcelona" el 1449. L'any 1622, Montbrió va signar una concòrdia amb Cambrils i un cop delimitat els límits entre ambdós termes, es va segregar.

Durant la Guerra dels Segadors tropes fugitives es van refugiar a la ciutat. El 12 de desembre de 1640, Cambrils va ser assetjada per tropes comandades pel marquès de Los Vélez.[7] Aquest episodi es coneix com la Batalla de Cambrils. Els defensors de la ciutat, encapçalats per Antoni d'Armengol, es van negar a lliurar-la i van haver d'enfrontar-se amb un exèrcit format per 23.000 infants, 3.100 cavallers i 24 peces d'artilleria. El dia 14 queia la ciutat; entre 600 i 1.000 dels defensors van ser assassinats. Els dirigents de la defensa i les autoritats de Cambrils van ser assassinats i els seus cadàvers penjats a les portes de la vila; els cadàvers van romandre penjats fins que el 1641, Josep Margarit i de Biure va ordenar el seu despenjament. La crueltat de les tropes castellanes durant el setge de Cambrils va rebre crítiques fins i tot entre els oficials del seu exèrcit.

Vista del monument en memòria de la batalla i setge de Cambrils, així com de part de l'antiga Muralla de Cambrils.

El 1811 la ciutat va ser ocupada per tropes franceses al comandament de Pierre-Joseph Habert. El 1813 els francesos van ser derrotats per tropes angleses. El 1874 van entrar al poble les tropes carlistes que van incendiar el jutjat i l'ajuntament; a més, van cremar i van saquejar diverses cases i van assassinar tres liberals.

El 10 d'octubre de 1994 es va produir el que es coneix com l'aiguat del 10 d'octubre de 1994. Les intenses pluges van fer que es desbordés la riera d'Alforja al seu pas per Cambrils, esdeveniment conegut com a rierada de Cambrils del 1994.[8]

Cultura[modifica | modifica el codi]

En el terme municipal s'han trobat diverses restes arqueològiques del període paleolític. També hi ha nombroses restes romanes, com ara mosaics o ceràmica. També s'han recuperat al mar àmfores d'aquest període.

De les antigues muralles que envoltaven la ciutat es conserva la porta, que va ser restaurada el 1932 per Cèsar Martinell. També pot veure's una de les torres, coneguda com a Torre de la Presó, ja que va funcionar com a tal durant un temps. A la zona del port es troba una antiga torre de guaita construïda el 1664.

Biblioteca de Cambrils

L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. La seva construcció es va iniciar el 1550, és de nau única i planta rectangular. El temple ha estat modificat en diverses ocasions. En el seu interior es veneren les relíquies de sant Plàcid. L'ermita de la Mare de Déu del Camí va ser l'antiga església parroquial segons apareix en un document de 1154. L'edifici actual és de 1778 i es va construir amb pedres procedents de la pedrera de Montjuïc. Té tres naus i cripta; annexa hi ha una antiga torre de vigilància.

A l'agregat de Vilafortuny s'hi trobava l'església de Santa Maria, citada ja el 1194. L'església original va ser destruïda per atacs pirates el segle XV. L'arquebisbe Cervantes de Gaeta va autoritzar el 1575 la construcció d'un nou temple, el de Santa Maria del Mas d'en Bosch, que també va ser saquejat pels pirates el 1582 encara que no va ser destruït. Es tracta d'un edifici de petites dimensions amb un petit cementiri. També a Vilafortuny trobem el Castell de Vilafortuny.

Vora la riera de Riudecanyes trobem el Mas de l'Arany, construït el segle XVII sobre unes restes d'un altre mas del segle XV.

Al llarg de l'any, Cambrils celebra tres festes majors: el mes de juny, el dia 29, la Festa Major de Sant Pere; el 8 de setembre se celebra la Festa Major de la Mare de Déu del Camí i a l'hivern se celebra la Festa Major de la Immaculada, el 8 de desembre.

Al municipi es troba el Museu d'Història de Cambrils i el Museu Agrícola de Cambrils.[9]

Museus[modifica | modifica el codi]

El Museu Molí de les Tres Eres és la seu principal del Museu d'Història de Cambrils i punt de partida de les rutes ecoturístiques locals. La seva visita permet conèixer les restes arqueològiques localitzades al municipi, on es destaca el conjunt de bronzes de la vil·la romana de la Llosa. A més, també podreu descobrir un molí fariner hidràulic en funcionament, després d'haver estat un segle aturat.

El Museu Agrícola és un antic celler cooperatiu modernista dissenyat per l'arquitecte deixeble d'Antoni Gaudi, Sr. Bernardí Martorell. L'edifici va ser utilitzat per fer vi des de 1921 fins al 1994, quan s'iniciaren les obres de rehabilitació per convertir-lo en museu. Aquest obrí les portes per presentar l'evolució de la pagesia a Cambrils, especialment en tot el procés d'obtenció de l'oli i del vi. També hi ha diverses exposicions temporals als antics cups del celler.

La Torre de l'Ermita és una torre militar medieval de guaita declarada Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu bon estat de conservació i impressionant alçada. Situada dins el recinte del Santuari de la Mare de Déu del Camí, es coneix ja des del segle XIV la seva funció de vigilància de la costa i de l'antic Camí Reial de Barcelona a València (via Augusta). Es conserva la seva distribució interna amb escales de caragol i a les sales s'hi pot visitar una mostra sobre Cambrils a l'Edat Mitjana.

Torre del Port, al passeig Miramar del port de Cambrils.

Jaciment de la vil·la romana de la Llosa, al carrer de Josep Iglesias de la urbanització Albareda.

Economia[modifica | modifica el codi]

Cambrils capital gastronòmica: una Galerada

Durant molts anys les principals activitats econòmiques del municipi van ser la pesca i l'agricultura. Tanmateix, l'apogeu del turisme des de mitjans la dècada dels seixanta han convertit al sector serveis en la principal font d'ingressos de Cambrils. La conjuminació d'aquests dos sectors fa que Cambrils sigui una plaça reconeguda de gastronomia del peix i marisc.

Cambrils és considerada com la Capital Gastronòmica de la Costa Daurada. A més de 60 restaurants, entre ells alguns de fama internacional i amb distintius d'estel "*Michelin", se li uneix una enorme varietat de bars, cafeteries, terrasses, gelateries, etc., que fan que una bona part del seu turisme sigui atret pels productes cambrilencs de primera qualitat, tant agrícoles com pesquers, com pel bon fer dels seus restauradors.

El Mercat ambulant dels dimecres, "el mercadet", se celebra amb aproximadament 200 paradistes, i és un dels més visitats turísticament. Cada dimecres, està ubicat des del Passeig Albert a l'Avinguda Mil·lenari, al barri antic de la Vila.

La Cooperativa Agrícola de Cambrils fundada l'any 1902 continua sent el referent agrícola de la comarca en horta, fruita i l'excel·lent oli d'oliva verge extra de la D.O.P Siurana, que ha aconseguit per dues vegades el Primer Premi en la categoria de fruitats al concurs anual que organitza el Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, va aconseguir el premi al millor molí d'Espanya atorgat per AEMO (Asociación Española de Municipios Olivareros) l'any 2006. Actualment la producció arriba als 4.000 Tm d'olives i s'exporta a més de 20 països. La propietat de la terra dedicada al cultiu, està ben repartida i en explotació directa, a excepció del Parc Samà. Hi ha un equilibri entre el secà i el regadiu.[6]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2013)
L'Ardiaca 1.305
Cambrils 22.341
Llosa, la 1.836
Mas d'en Bosch 2.469
Parc Samà 218
Vilafortuny 5.606
Font: Municat

El barri de La Llosa està situat a la part oest del municipi i envoltat de diverses urbanitzacions, com el Dorado, la Dorada, Horta de Santa Maria, etc.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
157 197 245 732 1.651 2.140 2.480 2.554 2.653 3.141
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.342 3.783 3.812 4.076 4.761 7.295 11.211 15.232 15.075 16.547
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
17.536 18.385 19.942 22.215 24.604 27.848 30.956 32.422 33.535 33.301
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «[www.cambrils.cat/ca/la-ciutat/dades-de-la-ciutat/els-nuclis Els nuclis de Cambrils]». Ajuntament de Cambrils.
  2. Moreno, Marta; Sarrà, Fàtima. L’Escola passeja per Cambrils (en català). Ajuntament de Cambrils. Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 2000, p. 19. ISBN DL T.1245-2000. 
  3. Morales Hidalgo, Juan Ignacio. Cambrils al neolític. Implantació i desenvolupament de les economies productores al Camp de Tarragona (en català). Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 2008, p. 219. ISBN 8486769205, 9788486769208. 
  4. «Vil·la Romana de la Llosa» (en català). [Consulta: 24 febrer 2015].
  5. Diplomatari de Cambrils: Col·lecció de documents històrics : volum I 1152-1291 (en català). 2005a ed.. Cambrils: Centre d'Estudis Cambrilencs, p. 292. ISBN ISBN 8460974804. 
  6. 6,0 6,1 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 115-130. 
  7. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.5. D. Madoz, 1846, p. 339. 
  8. «Las comarcas de Tarragona, anegadas por el desbordamiento de ríos y torrentes». Diari de Tarragona, 11-10-1994.
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 44-45. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cambrils Modifica l'enllaç a Wikidata