Odèn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre aquest municipi del Solsonès. Vegeu-ne altres significats a «Odèn».
Infotaula de geografia políticaOdèn
Bandera d'Odèn Escut d'Odèn
Bandera d'Odèn Escut d'Odèn
Odèn-Castell i Sta Cecília.JPG
Odèn. El castell i l'església de Sta Cecília

Localització
Localització d'Odèn respecte del Solsonès.svg
42° 08′ 08″ N, 1° 23′ 17″ E / 42.135555555556°N,1.3880555555556°E / 42.135555555556; 1.3880555555556
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Solsonès
Entitats de població
Entitats de població 9
Conté Canalda
Població
Total 259 (2016)
• Densitat 2,26 hab/km²
Gentilici Odenès, odenesa
Geografia
Superfície 114,4 km²
Altitud 1291 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Andreu Alet Espuga
Indicatius
Codi postal 25283
Codi INE 25148
Codi IDESCAT 251484
Modifica dades a Wikidata
El municipi d'Odèn amb els municipis limítrofs i les entitats de població
Mapa de cotes d'altitud del municipi d'Odèn.
El Racó, una de les entitats de població del municipi d'Odèn.
Mapa dels principals corrents fluvials del municipi d'Odèn.

Odèn és un municipi del Solsonès, situat a l'extrem nord-occiental de la comarca. Ensems, també és una de les seves nou entitats de població per bé que la capital és a Cambrils. Està dividit en les següents entitats de població (veïnats o pobles) entre les quals l'entitat municipal descentralitzada de Canalda i: Cambrils, Llinars, el Montnou, la Móra Comdal, Odèn, el Racó, el Sàlzer i la Valldan.

Municipi[modifica | modifica el codi]

Situació i límits[modifica | modifica el codi]

El municipi d'Odèn, el tercer més extens de la comarca, es troba al nord-oest de la comarca. Els seus límits són:

Orografia[modifica | modifica el codi]

És un territori força accidentat i excepte en la part de ponent del municipi, amb una acusada inclinació del nord al sud que va de prop dels 2.400 m. d'altitud del Pedró dels Quatre Batlles fins als 641 m. d'Aigüesjuntes o els 532 m. d'altitud que assoleix la rasa de la Valldan al sortir del terme municipal.

Al racó nord-oriental s'hi aixeca la part oriental de la Serra de Port del Comte que es perllonga cap a l'oest mitjançant la Serra de Campelles. Des d'elles arranquen, com una mena de contraforts, un seguit de serralades de direcció preponderant nord-sud que baixen fins a la Riera de Canalda, a la frontera sud del terme. A la banda oriental, però, s'hi obren dues valls que desquassen directament al Segre i que, per tant, presenten un descens de l'est cap a l'oest. Ambdues valls (La Valldan al sud i la de la Móra Comdal al nord), es troben separades de la resta del municipi per la Serra Seca.

Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya hi consten els següents accidents orogràfics:

Serralades
El Borrut, el Coscoller , la Muntanya d'Alinyà, la Serra de Campelles, la Serra de Canalda, la Serra de Cirera, la Serra de la Garriga, la Serra de l'Obac , la Serra de Munyidor, la Serra d'Odèn, la Serra d'Orrit, la Serra Pelada, la Serra Seca, el Serrat de la Font Vella, el Serrat de Pampa i el Serrat de Prat d'Estaques.
Cims
Cap d'Estaques, Colldemà, el Coscoller, el Pedró, el Vulturó, la Gespeguera, l'Espluga, Pedró dels Quatre Batlles, Puig Sobirà, Roc de la Mula, Roc del Migdia, Roca de Canalda, Roca de la Valldan, Roca Llarga, Roques Blanques, Serra-seca, Serrat de Carissols, Serrat de la Creu, Sobirans, Tossal de Cambrils, Tossal de la Pinassa, Tossal Rodó i Turó de les Olles..
Collades
el Coll de la Cadolla Verda, el Coll de la Móra, el Coll de l'Alzina, el Coll de Veça, el Coll del Boix, el Coll del Portell, el Coll del Vent, el Coll Pregon, la Collada de la Mata, la Collada de l'Estany, la Collada del Sàlzer, els Colls i el Portell del Llop.
Plans
el Pla de la Batalla, el Pla de la Llacuna i el Pla de les Guàrdies.
Altres orònims
la Bòfia de Torremàs, la Coma de la Comtessa, la Costa de la Fàbrica, la Costa de la Fagina i el Forat Negre.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Bona part del seu terme municipal comprèn la capçalera de la Ribera Salada però els pobles de Sàlzer, La Valldan i la Móra Comdal desguassen les seves aigües directament al Segre. La capçalera de la Ribera Salada està constituïda pel Riu Fred, el Riuet de la Plana, el Riu d'Odèn i la Riera de Canalda. Els principals corrents fluvials de la part oriental del municipi són el Riu de la Móra, la rasa de la Valldan i el torrent de Reixar.

Clima[modifica | modifica el codi]


DADES CLIMATOLÒGIQUES MENSUALS DE CAMBRILS[1]
Mes Pluviometria
(mm)
Temp. mínima
(°C)
Temp. mitjana
(°C)
Temp. màxima
(°C)
Radiació solar
(w/m2/dia)
Gener 48,3 -2,9 1,9 8,2 6.220
Febrer 38,4 -2,5 2,6 8,2 9.350
Març 58,3 -0,6 5,5 11,2 13.770
Abril 71,3 1,6 7,1 13,3 18.710
Maig 101,3 5,6 11,3 17,7 21.730
Juny 92,2 9,4 15,4 21,4 23.110
Juliol 63,3 12,3 18,9 25,2 22.390
Agost 91,6 12,1 18,4 25,2 20.010
Setembre 89,5 9,0 15,4 21,2 15.810
Octubre 76,4 4,4 10,2 15,5 10.590
Novembre 69,8 0,2 5,3 9,8 6.850
Desembre 59,7 -1,9 2,5 7,0 5.230

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2005)
Cambrils 50
Canalda 37
Llinars 58
Montnou, el 59
Móra Comdal, la 1
Odèn 18
Racó, el 17
Sàlzer, el 4
Valldan, la 21
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
53 12 47 353 375 1.242 1.158 963 615 610
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
615 632 640 622 534 489 390 337 310 300
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
285 280 279 278 272 275 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE '[2]
Any Menors de 15 anys De 15 a 64 anys Més de 64 anys
2000 16 homes i 14 dones 87 homes i 72 dones 56 homes i 34 dones
2005 9 homes i 6 dones 95 homes i 75 dones 46 homes i 34 dones
2010 9 homes i 6 dones 106 homes i 69 dones 45 homes i 29 dones
Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
2000 0 0 0 20 12 32 32
2001 0 0 0 10 8 18 18
2002 0 0 0 11 9 20 20
2003 0 0 0 11 8 19 19
2004 0 0 0 11 8 19 19
2005 0 0 0 10 8 18 18
2006 0 0 0 10 9 19 19
2007 0 0 0 11 9 20 20
2008 0 0 0 11 8 19 19
Font: INE


Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica del municipi se centra de manera molt destacada en el sector primari per bé que en aquests últims anys el turisme rural ha experimentat un considerable augment.

Agricultura[modifica | modifica el codi]

Té escàs pes específic dins el sector, ja que la superfície dedicada a conreus no arriba al 10% del territori. És bàsicament de secà. Cal destacar el cultiu de patates, denominades trumfos (les patates de llavor d'Odèn tenien ja anomenada al s. XVI)


% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)[2]
Tipologia hectàrees  % superfície
del municipi
 % comarcal d'aquesta
tipologia
Terres llaurades 861 9,5 4,2
Pastures permanents 2.153 23,6 27,3
Boscos 5.321 58,4 10,4

Ramaderia[modifica | modifica el codi]


CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[2]
Tipologia 1982 1999  % comarcal caps de bestiar
per habitant
Boví 452 1.372 10,0 4,9
Oví 1.382 3.094 10,5 11,1
Cabrum 110 445 14,1 1,6
Porcí 921 3.181 2,4 11,4
Aviram 878 518 0,1 1,9
Conilles mare 856 635 6,1 2,3
Equí 54 22 18,2 0,1

A banda d'aquestes branques de la ramaderia clàssica, actualment al municipi hi ha instal·lat el centre de reproducció i cria de falcons destinats a la falconeria més gran del món: Roc Falcon

Població activa

De les 122 persones que configuraven la població activa d'Odèn l'any 2001 (100 el 1996), 44 treballaven al municipi i 78 es desplaçaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havia 55 llocs de treball. 44 eren ocupats per residents i els 11 restants venien a treballar-hi des d'un altre municipi.[3]



 % DE POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS[3]
Primari Indústria Construcció Serveis
32% 21,3% 9,8% 36,9%
Índex de motorització


PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)[2]
any Cotxes Motocicletes Camions i
furgonetes
1991 278,15 36,42 201,99
2006 440,00 54,45 363,64
Catalunya (2006) 447,39 74,61 108,28

Serveis[modifica | modifica el codi]

Educació: L'any 2000 es va clausurar l'única escola d'ensenyament primari del municipi que estava ubicada a Cambrils.

Etimologia del topònim[modifica | modifica el codi]

L'etimologia del topònim "Odèn" és incerta, tot i que molt probablement és preromana. En l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell (l'any 839) hi apareix escrit Odden. Segons el Diccionari català-valencià-balear, Meyer-Lübke l'inclou entre els noms que porten el sufix ibèric -en (BDC, XI, 6); segons Menéndez Pidal (Topon. 139), potser ve del llatí Audus sufixat amb -ēnu.

En un mapa publicat a Roma l'any 1690 hi apareix escrit Auden. Vegeu també, per aquestes qüestions i altres relatives a la història local, el llibre de Jaume Oliver, Odèn. Història i Patrimoni a la muntanya del Solsonès, Lleida, 2003[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odèn Modifica l'enllaç a Wikidata