Olius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Oliu.
Infotaula de geografia políticaOlius
Bandera d'Olius Escut d'Olius
Bandera d'Olius Escut d'Olius
Cementiri d'Olius.jpg
Cementiri d'Olius

Localització
Localització d'Olius respecte del Solsonès.svg
41° 58′ 17″ N, 1° 33′ 42″ E / 41.971388888889°N,1.5616666666667°E / 41.971388888889; 1.5616666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Solsonès
Entitats de població 4
Població
Total 929 (2016)
• Densitat 17,05 hab/km²
Geografia
Superfície 54,5 km²
Altitud 565 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Ramón Sala Argerich
Indicatius
Codi postal 25286
Codi INE 25151
Codi IDESCAT 251517
Modifica dades a Wikidata

Olius és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital al nucli del Pi de Sant Just.

Entitat de població Habitants (2005)
Brics 64
Castellvell, el 38
Olius 118
Pi de Sant Just, el 395
Font: Municat
Mapa del municipi d'Olius, les seves entitats de població i els municipis limítrofs

Municipi[modifica | modifica el codi]

Situació i límits[modifica | modifica el codi]

Es troba al bell mig de la comarca. És un municipi molt ample car té una extensió de 54,5 km² i prop de 9 km. d'amplitud d'est a oest. Les seves terres rodegen tot el terme de Solsona, menys per la part nord que limita amb el municipi de Lladurs. Per llevant, limita amb Navès; pel sud limita amb Clariana de Cardener, Riner i Llobera i per ponent limita amb Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera.

A l'interior del terme municipal de Solsona hi ha l'enclavament de Mirabella

Orografia[modifica | modifica el codi]

Mapa orogràfic del municipi.

Excepte en la seva franja més occidental el terme es troba a l'altiplà del Solsonès, a la Depressió Central a unes altituds que oscil·len entre els 600 i els 800 m a la franja de llevant, aquest altiplà es solcat de nord a sud per la vall del Cardener i en aquest sector les altituds oscil·len entre els 500 i els 600 m. A la franja de ponent, per contra, el territori s'enlaira a causa de les serralades que, també de nord a sud, solquen el centre de la comarca a manera d'espina dorsal. En aquest sector les altituds oscil·len entre els 800 i els 930 m assolint-se la cota màxima al cim del Torregassa, de 938,2 m d'altitud.

El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya inclou els següents accidents orogràfics:

Serralades
el Serrat Alt, la Serreta, el Serrat de l'Hostal de les Forques, el Serrat del Moro i el Serrat del Vent.
Cims
El Castellvell, el Serrat Alt, el Serrat de la Talaia, el Serrat de la Torregassa, el Serrat de Sant Bartomeu, el Serrat del Villaró, el Serrat Xiroi, el Torregassa i el Villaró
Collades
La Collada de Clarà.
Plans
El Pla de Golferics, el Pla de l’Àliga, la Plana del Villaró i els Planells de Torredeflot.
Altres orònims
La Costa de la Rebollosa, la Costa de Vilafranca i la Costa del Bisbe.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
14 18 17 223 532 847 589 522 488 416
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
487 572 600 559 475 323 448 507 494 507
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
482 520 555 582 610 686 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)[1]
Menors de 15 anys De 15 a 64 anys Més de 64 anys
56 homes i 40 dones 191 homes i 187 dones 40 homes i 52 dones

Economia[modifica | modifica el codi]

Agricultura[modifica | modifica el codi]


% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)
Tipologia hectàrees  % superfície
del municipi
 % comarcal d'aquesta
tipologia
Terres llaurades 2.117 38,6 10,3
Pastures permanents 232 4,2 2,9
Boscos 2.895 52,8 5,7

Ramaderia[modifica | modifica el codi]


CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
Tipologia 1982 1999  % comarcal caps de bestiar
per habitant
Boví 559 606 4,4 1,2
Oví 1.203 1.857 6,3 3,6
Cabrum 42 186 5,9 0,4
Porcí 7.144 21.495 16,4 41,1
Aviram 37.692 181.835 22,9 347,7
Conilles mare 1.421 724 6,9 1,4
Equí 1 2 1,7 0,0

Índex de motorització[modifica | modifica el codi]


PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)[1]
any Cotxes Motocicletes Camions i
furgonetes
1991 502,06 53,50 164,61
2006 580,17 83,09 236,15
Catalunya (2006) 447,39 74,61 108,28

Història[modifica | modifica el codi]

Amb l'anomenada Reconquesta apareixen les primeres notícies d'Olius.[2]

Edificis emblemàtics[modifica | modifica el codi]

Els edificis més emblemàtics del municipi són l'església romànica de Sant Esteve d'Olius, de finals del segle XI i el cementiri modernista.

Poble[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Esteve i cripta[modifica | modifica el codi]

Cripta de sant Esteve d'Olius

És un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart de segle XI. El temple d'art romànic va ser consagrat l'any 1079, pel bisbe de la Seu, Bernat Guillem. Hi dedicà dos altars, un a dalt, en honor de Sant Esteve i l'altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de Santa Maria.

L'església és un temple de grans proporcions (36 m per 10 m) amb una sola nau de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals. L'absis de semicercle manté l'amplada i l'altura de la nau. En la seva part de fora s'hi dibuixen arcuacions cegues i lesenes.

La cripta forma un espai rectangular de 10,4 m per 6,28 m, dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'estança rep llum per tres finestres de dobre esqueixada (vegeu fotografia adjunta), amb notable pendent cap endins.

Cementiri[modifica | modifica el codi]

L'any 1915 es va encomanar el projecte d'un nou cementiri a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell i Puig, home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer. Era un arquitecte d'estil modernista que va rebre la influència d'Antoni Gaudí i de Lluís Domènech i Muntaner.[3] També va signar obres com les esglésies de Puig-Reig, Mollerussa i Figols.

L'espai escollit per fer el nou cementiri fou un de roques caigudes, voltades d'alzines. Les roques caigudes simbolitzen la mort, mentre les alzines, sempre verdes, simbolitzen la vida. Vida i mort com expressió d'un cementiri cristià. L'entrada està formada per un arc parabòlic típicament gaudinià.

L'interior és un espai de planta irregular, adaptat al terreny, on les tombes i els panteons són excavats en les roques i segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l'esvelta agulla amb una creu cònica per la seva altura i per la seva execució a base de petites pedres sobreposades que es van apropant fins a arribar al cim, acabat amb una doble creu. Al peu d'aquesta creu hi ha la tomba dels rectors d'Olius.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
2000 0 0 0 68 71 139 139
2001 0 0 0 66 71 137 137
2002 0 0 0 66 72 138 138
2003 0 0 0 60 64 124 124
2004 0 0 0 60 62 122 122
2005 0 0 0 58 60 118 118
2006 0 0 0 63 64 127 127
2007 0 0 0 64 61 125 125
2008 0 0 0 62 60 122 122
Font: INE


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 IDESCAT: Bases de dades municipals
  2. A l'any 985, el prevere Duran dóna una vinya a la casa de Sant Esteve. Això fa pensar que ja hi existia una església amb una comunitat de clergues
  3. Marimon, Silvia «un cementiri excavat a les roques». Sàpiens [Barcelona], núm. 84 data = octubre 2009, p. 63. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olius Modifica l'enllaç a Wikidata