Maspujols

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maspujols
Bandera de Maspujols Escut de Maspujols
(bandera) (escut)
Localització

Maspujols situat respecte Catalunya
Maspujols situat respecte Catalunya

Localització de Maspujols respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Maspujols
Maspujols
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Maspujolenc, maspujolenca
Superfície 3,66 km²
Altitud 214 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
772 hab.
210,93 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 336250 4561050Coord.: 41° 11′ 3″ N, 1° 2′ 51″ E / 41.18417°N,1.04750°E / 41.18417; 1.04750
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

2
Josep Rabascall Domingo
Codi postal 43382
Codi territorial 430810

Maspujols és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Entitat de població Habitants
Maspujols 736
Rocabruna 36
Font: Municat

Geografia[modifica | modifica el codi]

Maspujols es troba al peu de la serra de la Mussara, i a la ribera de la Riera de Maspujols, just a la confluència d'aquesta amb la Riera Solviana o del Solvià. El seu terme municipal, de 3'4 quilòmetres quadrats, és el més petit del Baix Camp. El poble comunica per una carretera local amb la nacional que uneix Reus amb Falset i Móra, que després continua cap a l'Aleixar i Vilaplana. El ferrocarril de Reus a Móra la Nova passa pel sud del terme, però no hi té cap estació. Com que és un terreny bàsicament pla, quasi el 75% del seu territori es pot dedicar a l'agricultura.[2]

El punt més alt del terme municipal és el turó de Rocabruna, conegut popularment com La Feredat (530 m).

Història[modifica | modifica el codi]

El municipi apareix citat per primera vegada en un document mitjançant el qual el 1172 el rei Alfons el Cast feia donació a Berenguer d'Oms d'una zona coneguda com a Rocabruna. Allà va ser on més endavant es va iniciar el nucli de Maspujols. En 1303 apareix esmentada una masia, Cal Pujol, pertanyent al terme municipal de l'Aleixar. Va formar part del comtat de Prades des de la seva creació el 1324.

Va aconseguir la independència administrativa de l'Aleixar el 1625 gràcies a una sentència dels ducs de Cardona, hereus dels comtes de Prades.

El 1720 es va produir dins del terme de Maspujols un enfrontament armat entre les tropes borbòniques i alguns voluntaris botiflers i els guerrillers comandats pel Carrasclet. La batalla va ser guanyada per les tropes reials que, després de la victòria, van saquejar el poble.

El 1811 es va produir un nou saqueig, aquesta vegada per part de les tropes napoleòniques a les ordres del general MacDonald. Durant la Primera guerra carlina, Josep de Grau, propietari de Can Pujols, va aixecar en armes tots els seus jornalers a favor del Pretendent.[2] Acabada la guerra es dedicà a fabricar aiguardent, l'Acqua Pujolis, que es venia embotellat. Durant el Trienni liberal el poble es decantà pels absolutistes, cosa que provocà que el juliol de 1822 els liberals reusencs hi fessin una batuda.[3] Durant el Sexenni revolucionari Maspujols es posà al costat dels republicans federals en totes les eleccions, però el 1872 s'alçaren partides carlines al poble.

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial, de línies elegants, està dedicada a Santa Maria. Tant la portalada com el campanar són d'estil barroc. Segons la tradició, temps enrere, degut a la petitesa del terme municipal, l'altar major estava situat al terme de l'Aleixar.[2]

L'ermita de Sant Antoni

Als afores del poble es troba una ermita dedicada a Sant Antoni. És del segle XVIII i va ser restaurada per complet el 1963. Es creu que posseïa una torre, però no ha quedat cap vestigi que ho demostri.

Maspujols celebra la seva festa major el dia 15 d'agost.

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica és l'agricultura de secà. Destaquen els cultius d'avellaners i oliveres. L'oli produit a Maspujols s'emmarca dins la D.O. Siurana.

També hi ha zones destinades al regadiu que han anat ampliant-se gràcies a la construcció del pantà de Riudecanyes. Compta amb una cooperativa agrícola des de 1906.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
8 - - 200 583 652 625 629 629 557
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
595 530 513 466 481 490 407 384 374 401
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
414 451 464 498 513 529 565 710 750 782
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Personatges i fills il.lustres[modifica | modifica el codi]

Entre els personatges maspujolencs destaca Higini Anglès i Pàmies, musicòleg i capellà. També era fill del poble el conegut guerriller carlí Josep Maria Barenys, lloctinent del general Francesch.[4]

Maspujols ha estat freqüentat per pintors de ressò internacional com Joaquim Mir o Ceferí Olivé. Del primer, en destaca el quadre Poble escalonat, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. També pintors com Ferré Revascall s'han inspirat en els paisatges maspujolencs per als seus quadres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 177-180. 
  3. Anguera, Pere. Propaganda política i processos electorals al Baix Camp : 1869-1873. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1985, p. 194. ISBN 8439847335. 
  4. Domènech, Maria Mercè. Maspujols. Valls: Cossetània, 2007, p. 57. ISBN 9788497912693. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maspujols Modifica l'enllaç a Wikidata