Botarell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Botarell
Bandera de Botarell Escut de Botarell
(bandera) (escut)
Localització

Botarell situat respecte Catalunya
Botarell situat respecte Catalunya

Localització de Botarell respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Església parroquial de Sant Llorenç de Botarell
Església parroquial de Sant Llorenç de Botarell
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Botarellenc, botarellenca
Superfície 11,96 km²
Altitud 196 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.113 hab.
93,06 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 331350 4555975Coord.: 41° 8′ 15″ N, 0° 59′ 26″ E / 41.13750°N,0.99056°E / 41.13750; 0.99056
Organització
Entitats de població

2
Codi territorial 430332

Botarell és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal s'estén per una superfície d'11,98 km2 en un terreny bàsicament pla. Situat a una alçada d'uns 196 metres, està envoltat pels termes de Montbrió del Camp al sud, Riudoms a l'est, Les Borges del Camp al nord-est, Riudecols al nord-oest i Riudecanyes a l'oest. En un punt toca el d'Alforja. Enllaça per carretera amb Montbrió i Duesaigües i amb la nacional de Reus a Falset.

Història[modifica | modifica el codi]

Apareix documentat per primera vegada en l'acta de població concedida a Siurana el 1153, encara que es creu que l'origen del municipi està en una alqueria sarraïna. El 1184 el terme va ser cedit a Berenguer de la Bisbal i a la seva muller per l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls. Se'ls hi va imposar la condició de repoblar-lo, encara que l'església es reservava el dret sobre els delmes.

Botarell va formar part de la Comuna del Camp. Al segle XVI la possessió de les terres va passar a les mans del tarragoní Miquel de Montargull, sense que es conegui com hi accedeix, fins a la Guerra dels Segadors, tot i que els Montargull eren filipistes. Va ser llavors quan la senyoria va passar als marquesos de Tamarit, que van conservar els seus drets fins al segle XIX. A la fi del segle XVIII els camps es van veure afectats per una important plaga de fil·loxera que va afectar l'economia municipal.

A la guerra del francès el poble va ser obligat a donar bagatges a les tropes napoleòniques. Durant la Primera Guerra Carlista van ser cremats pels carlins l'edifici de l'ajuntament i el de la presó (1836). a la tercera carlinada el poble va ser ocupat dos cops pels carlins, que s'emportaren queviures.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Botarell 1.094
les Costes 19
Font: Municat

L'església parroquial està dedicada a Sant Llorenç. És d'estil renaixentista i va ser construïda abans de 1573. És d'una nau, sense cúpula, amb cor i un campanar de planta rectangular excepte el darrer pis, que és octogonal i coronat amb una cúpula. No es conserva cap dels seus retaules, ja que van ser destruïts el 1936. Encara poden veure's algunes restes de l'antic castell que va dominar la població, que segons Madoz encara era dempeus el 1846 i que devia de ser impressionant: encara hi ha una dita pel Camp que diu: "Botarell, vila xica i gran castell". Va ser construït al segle XVI i en queden alguns indicis dels seus murs. Al terme municipal destaquen algunes masies. com el mas d'en Duran, que actuava com a centre de la batllia i on encara es pot veure el calabós, un gran mas amb forns i molins incorporats que conserva pintures murals, algunes del segle XVIII, i un antic oratori. Actualment hi ha les oficines de la planta de compostatge de residus sòlids urbans del Baix Camp. El Mas d’en Vernis, que de fet són dos masos construïts a tocar, un d’ells amb la data 1737 a la llinda. El Mas d'en Giol, segons la tradició del temps dels moros, de tipus basilical i amb una capella de la fi del segle XIX desafectada. El Mas d'en Perdiu va ser reformada per l'arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver, amb una xemeneia a l'exterior i una llar de foc de ceràmica vidriada molt interessants al menjador. Dins del poble destaca el Mas del Gerro, de regust modernista, construït el 1915.[2]

Botarell celebra la seva festa major al mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç.

El 3 de febrer es beneeixen els blaiets, que segons la tradició protegeixen del mal de coll.

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica és l'agricultura, predominantment de secà. Destaquen els cultius d'oliveres, ametllers i avellaners.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24 31 39 293 479 477 432 468 433 456
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
421 378 348 362 347 380 411 465 462 491
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
510 530 624 749 881 963 1.032 1.085 1.126 1.100
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Botarell, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 235 43,43
ERC Oriol Junqueras 88 16,26
PPC Alicia Sánchez-Camacho 57 10,53
PSC Pere Navarro 42 8,31
ICV-EUiA Joan Herrera 33 6,09
CUP David Fernández 30 5,54
C's Albert Rivera 20 3,69
Vots en blanc 15 2,74
Altres 18 7,02
Total 548 70,62

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 105-110. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Botarell Modifica l'enllaç a Wikidata