Francesc Gras i Elies

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Gras i Elies
Francesc Gras i Elies.jpeg
Dades biogràfiques
Naixement 1850
Reus
Mort 1912 (61/62 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Modifica dades a Wikidata

Francesc Gras i Elies fou un escriptor català nascut a Reus el 1850. Era fill de Pere Gras i Bellvé.

Va fer els primers estudis a la seva ciutat natal i va completar la seva educació en un col·legi de Barcelona. Dedicat a les lletres, no va trobar la manera de viure'n i va passar estretor econòmica. Va ser arxiver municipal a Reus, però sembla que no s'hi va dedicar gaire. Cels Gomis va dir d'ell, referint-se a la seva activitat literària i poètica, que si Gras i Elies hagués viscut a l'edat mitjana hauria estat un trobador a sou d'algun senyor feudal.[1] Va destacar com a poeta el 1882 en obtenir un premi de l'Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera. Va entrar en el periodisme i va ser corresponsal del diari La Mañana de Madrid, i redactor de Crònica de Catalunya. Va publicar escrits literaris (Tardes de otoño: artículos, novelas y tradiciones) a Las Circunstancias, de Reus. Més tard va publicar La Fuente de los Curutacos a la Ilustración Ibérica, La vara de la justícia, (Barcelona, 1881) i Consuelo: el ángel de la virtud (Barcelona, 1888). Publicà també articles a les publicacions reusenques Revista del Centro de Lectura La Palma i Lo Somatent. Va dirigir El Álbum: semanario científico, literario y artístico. (Tarragona, 1884). Com a poeta ha publicat Notas perdidas,[2] (Barcelona, 1880), Romances de corte i villa, (Barcelona, 1889), i María-Mario: dos idilios, (Barcelona, 1890). Santasusagna diu que "componia les seves poesies mentalment i després les traslladava al paper sense canviar-ne ni un sol mot".[1] Va escriure també obres històriques entre elles Tarragona en 1811,[3] (Barcelona, 1894) Historia de las Ermitas del Arzobispado de Tarragona, (Reus, 1909), El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros días, (Tarragona, 1904) Historia de la ciudad de Reus desde su fundación hasta nuestros días (Tarragona, 1906), i Apuntes históricos de la ciudad de Reus. La seva dedicació a l'estudi i la narrativa local i comarcal fou constant. També provà sort en el camp de la "canción española", col·laborant amb músics i aportant lletres que clarament es movien en el context del regionalisme musical.[4] El 1887 va publicar Siluetas españolas[5] i més tard Siluetes d'escriptors catalans del segle XIX (Barcelona, 1909-1913), el darrer volum, de quatre, publicat un any després de la seva mort, inclou una biografia seva. Va morir a Barcelona el 12 d'octubre de 1912.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 309-315. 
  2. «Notas perdidas». [Consulta: 7-II-2014].
  3. «Tarragona en 1811». [Consulta: 7-II-2014].
  4. Gabriel, Pere. «Lectura social i política de l'obra de Francesc Gras i Elías». A: Pensament i literatura a Reus al segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2006, p. 144. ISBN 8497873685. 
  5. «Siluetas españolas». [Consulta: 7-II-2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pere Gabriel. "Lectura social i política de l'obra de Francesc Gras i Elías" A: Pensament i literatura a Reus al segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2006. Pàg. 133-222.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]