Pratdip

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPratdip
Escut de Pratdip
Escut de Pratdip
Pratdip.jpg
Vista de Pratdip

Localització
Localització de Pratdip respecte del Baix Camp.svg
41° 03′ 00″ N, 0° 52′ 00″ E / 41.05°N,0.86666666666667°E / 41.05; 0.86666666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Baix Camp
Entitats de població 3
Població
Total 691 (2016)
• Densitat 19,04 hab/km²
Gentilici Pratdipenc, pratdipenca
Geografia
Superfície 36,3 km²
Altitud 245 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Josep Montane Vidal
Indicatius
Codi postal 43320
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43118
Codi IDESCAT 431188
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Pratdip és un municipi de la comarca del Baix Camp. Situat al vessant sud-oriental de la Serra de Llaberia, el seu terme municipal té una extensió de 36 km2, limitat pels termes de Colldejou al nord, Vilanova d'Escornalbou al nord-est, Mont-roig a l'est i Vandellòs al sud i el sud-est, tots ells municipis del Baix Camp, i per Tivissa, al nord-oest, de la Ribera d'Ebre. El terreny del terme és molt trencat i esquerp i la seva altitud oscil·la entre els 100 metres que té a la vora del Riu de Llastres i els 862 de Mont-redon a la serra de Llaberia. A llevant del poble s'aixeca aïllat el Puig de la Cabrafiga, de 614 metres, visible des d'una bona part de la comarca.[1]

Segons dades de 2013 la seva població era de 700 habitants.

Entitat de població Habitants
Planes del Rei, les 194
Pratdip 482
Santa Marina 24
Font: Municat

Economia[modifica | modifica el codi]

La base de l'economia és l'agricultura. Destaquen els cultius d'avellaners, ametllers i oliveres. Els cultius de regadiu es limiten a horts familiars. Hi ha molt poca ramaderia. Al ser un terme muntanyós, quasi el 75% del territori són garrigues i bosc, i terrenys de pasturatge poc aprofitats.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
31 37 56 133 621 964 987 1.048 956 926
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
901 831 722 727 617 550 481 481 439 437
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
452 491 563 617 655 715 833 835 848 685
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Representació de l'escut heràldic municipal de Pratdip segons el seu blasonament oficial

Pratdip, conegut per la gent de la rodalia i del mateix poble, com el Prat, és un topònim d'origen preromà segons Coromines.[1] Des de la seva fundació va formar part de la baronia d'Entença i més tard del comtat de Prades. Apareix citat per primera vegada el 1154 i de nou el 1194 en unes butlles d'Anastasi IV i de Celestí III, on es fa referència a la seva església. El segle XIII va sofrir l'atac i posterior saqueig per part de Pere dels Arcs. El 1343, l'infant Pere, comte de Prades, en dotar l'hospital, conegut ara com L'Hospitalet de l'Infant, li adjudicà totes les aigües de Pratdip que confluïen en el riu de Llastres, per tal de reconduir-les per a regar i moldre.[2]

Durant el segle XVIII es va produir un augment demogràfic i econòmic important, i sembla que la ramaderia va agafar embranzida. El 20 de febrer de 1811 es va produir a Pratdip una batalla que va enfrontar a tropes napoleòniques amb les del coronel Iglésies, que va fer retrocedir vint vegades les tropes franceses.[1] Durant les guerres carlines es va instal·lar un destacament permanent al seu castell.

Pratdip es va veure afectada per un sisme el 1846 que obligà a la població a fugir i a refugiar-se durant uns dies a les eres de la part alta del poble. Algunes de les cases van quedar clivellades, i també l'ermita de Santa Marina.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Castell de Pratdip

L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. Té una barreja d'estils, ja que tant l'absis com la portalada són d'estil romànic mentre que la volta és gòtica. En un dels murs s'hi troba una llosa sepulcral datada el 1238 i pertanyent a Jacobus de Carcassona. L'església va ser restaurada el 1959. Els diversos retaules que contenia van ser cremats el 1936.

De l'antiga muralla se'n conserven encara dues torres. Una d'elles, coneguda com la del Capet, conserva un arc del portal que es va utilitzar en un temps com a presó. La segona, incorporada a una casa particular, és a la plaça de l'Església. S'hi poden veure també algunes restes del castell. Molt a prop hi ha un molí, el Molí de més Amunt, on, segons una llegenda, es trobava amagat un tresor deixat pels francesos dins d'una pell de cabra.[1] Una altra llegenda relaciona el nom del poble amb els dips, gossos vampirs mitològics. Aquestes llegendes van ser aprofitades per l'escriptor Joan Perucho per escriure la novel·la Les històries naturals.[3]

Queda dempeus, encara que reformada, la masia medieval fortificada del Mas d'en Porxo. Molt a prop del poble es veuen també les restes dels Tres Molins de Pratdip.

A pocs quilòmetres es troba l'Ermita de Santa Marina. Es tracta d'un santuari construït el segle XVI. Segons la tradició, les joves solteres que acudien en romeria al santuari trobaven aviat casador. La romeria a l'ermita té lloc el mes de juliol.

Pratdip celebra la seva festa major el 18 de juliol i la segona festa el mes de setembre.

Excursions[modifica | modifica el codi]

Pratdip és un bon lloc per començar una excursió al Puig de la Cabrafiga. Aquest muntanya isolada és ben visible a l'horitzó des de gairebé tot el Tarragonès amb la seva forma triangular.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 231-238. 
  2. Bru i Borràs, F. Màrius. Fulls d'història de la vila de Tivissa i del seu territori antic per F. Màrius Bru i Borràs: obra pòstuma revisada i addicionada. Barcelona: Aymà, 1955, p. 166. 
  3. «Joan Perucho». Escriptors.cat. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pratdip Modifica l'enllaç a Wikidata