Tots Sants

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentTots Sants
All-Saints.jpg
Tots Sants, per Fra Angelico
Tipus festa pública, festivitat religiosa i aniversari
Dia 1 de novembre
Modifica les dades a Wikidata

Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum)[1] és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats[2] que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. En alguns indrets, també hi resta la tradició de fer representacions teatrals. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts, també és moment en què es mengen les castanyes i els panellets i el 2 de novembre, els morts visiten els vius,[3] també es fan les representacions teatrals. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu. Per Tots Sants s'acosta el fred i els dies s’escurcen com més va més; i la natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates.

Història[modifica]

Origen[modifica]

Tots Sants deriva, en concret, d'una festa cèltica anomenada Samain que es feia per venerar els morts. Per als pobles celtes, l'any estava dividit en dos grans períodes: el temps clar i el temps fosc. El primer es referia a l'època de primavera i d'estiu en el qual el sol es pon cada vegada més lentament, hi ha llum i calor. El segon període es referia a la tardor i l'hivern en els quals els dies s'escurcen cada vegada més, fa fred i la foscor s'apropia d'una gran part del dia.[4]

Els dies que comprenien la festa del Samain eren uns dies que estaven fora dels dos períodes, és a dir, no estaven inclosos en cap dels dos. No obstant això, tothom era conscient que els dies Samain donaven la benvinguda al període d'obscuritat i això possibilitava que les portes de l'altre món restessin obertes i els morts poguessin contactar amb els vius. Les festes Samain també coincidien en una època de l'any en què els camps i les terres semblen igual d'esmorteïdes que el mateix món dels difunts. Ha passat el temps de collita i de la verema, aquesta és època de sembra i els camps se submergeixen en un estat latent fins que, amb la primavera, següent tot torni de nou a la vida.[4]

Cristianització[modifica]

La festa cristiana de Tots Sants no fou instituïda, però, fins al segle vii amb el papa Bonifaci IV. Aquest Pontífex va decidir purificar un temple pagà dedicat a tots els Déus, el Panteó de Roma, que Marc Agripa va manar construir en honor al déu Júpiter per l'ajuda que els havia donat en les dures batalles que va guanyar contra Marc Antoni i Cleòpatra i el va consagrar en honor a la Verge i a tots els màrtirs cristians. També va decidir que cada 1 de novembre es celebrés una festa, una diada en el seu honor i en l'honor de tots els màrtirs i sants cristians que allà es veneraven. Va concloure que durant aquest dia es fes una missa en honor als morts i un pelegrinatge al cementiri per fer una visita solemne als difunts.[4]

S'ha convertit en un tret comú en totes les cultures que en un moment o un altre van ser influïdes per l'antiga Roma. Més tard, la festa s'estengué a tots els sants i Gregori IV en fixà la celebració el primer de novembre. Al final del segle x li fou agregada, l'endemà, la commemoració dels fidels difunts. Un segle després, els monjos de l'Cluny van formalitzar l'esdeveniment creant un dia de Commemoració dels Fidels Difunts.[2]

Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites.[5] El culte als morts es manté fins al dia d'avui. Normalment es diu una missa en honor als morts i, després, es fa una visita al cementiri per dur flors als difunts i arreglar una mica la seva tomba.[2]

Tradicions catalanes[modifica]

Anada al cementiri[modifica]

Tots Sants és dia de recordar els difunts. Per això hi ha el costum d’anar al cementiri a visitar la tomba dels avantpassats, arranjar-la i ornar-la amb flors. Aquesta tradició té un caràcter familiar i es manté en la intimitat.[4]

Castanyada[modifica]

Article principal: Castanyada

Gastronòmicament, un dels costums més característics de la festivitat és la castanyada, una trobada originàriament de caràcter familiar per a menjar castanyes torrades i moniatos, productes típics de la tardor. Aquesta pràctica s’ha estès a l'àmbit ciutadà i avui molts ateneus, centres cívics, associacions o escoles organitzen castanyades populars que apleguen molta gent en un ambient festiu.[4] Són típics també un tipus de pastissets fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. De panellets, n'hi ha de moltes menes, com ara de coco, de xocolata, d'ametlla, de cafè, de pinyons, etc. Abans era tradició que aquest dia els padrins regalaven els panellets als seus fillols.

Representacions teatrals[modifica]

Fins al segle xx la festivitat de Tots Sants havia comptat amb manifestacions de teatre popular, i la peça més representada era Don Juan Tenorio, tant en la versió original com en una altra d’humorística i burlesca.[4]

Referències[modifica]

  1. «Tots Sants» (en ca-es). [Consulta: 23 octubre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 Tots Sants i el dia de difunts a culturcat.cat
  3. "Tots Sants i Dia dels Morts" a Festes.org
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Tots Sants». Cultura popular de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 19 gener 2015].
  5. Soler i Amigó, Joan. Cultura popular tradicional. Barcelona: ed. Pòrtic. 2001. Pàgina 196.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tots Sants Modifica l'enllaç a Wikidata