Sogorb

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSogorb
Segorbe
Bandera de Sogorb Escut de Sogorb
Bandera de Sogorb Escut de Sogorb
Sogorb i la Catedral des del Castell.jpg
Vista general de Sogorb

Localització
Localització de Sogorb respecte del País Valencià.png
39° 51′ 07″ N, 0° 29′ 22″ O / 39.8519011°N,0.4895537°O / 39.8519011; -0.4895537
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Palància
És capital de Alt Palància
Municipis 5
Població
Total 9.005 (2016)
• Densitat 84,89 hab/km²
Gentilici Sogorbí, sogorbina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 106,08 km²
Altitud 358 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Història
Festa major
Entrada de Bous i Caballs
finals d'agost i principis de setembre
Dia de mercat dijous
Organització i govern
• Alcalde Rafael Calvo Calpe
Indicatius
Codi postal 12400
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12104
Codi ARGOS 12104
Altres dades
Agermanament

França Andernos-les-Bains (França)

Alemanya Nussloch (Alemanya)

Web www.segorbe.es
Modifica dades a Wikidata

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Palància, de la qual és capital.

Geografia[modifica]

El terme municipal de 106,10 km² es troba al bell mig de la vall del Palància, travessat pel mateix riu de nord-oest a sud-est sent ocupat per la serra d'Espadà en la zona nord i per la serra Calderona en la zona sud. El nucli urbà està situat a 358 metres d'altura, sobre dos turons situats a la vora del riu.

Límits[modifica]

Altura Navaixes
Xèrica
La Vall d'Almonesir
Gàtova Brosen windrose-fr.svg Castellnou
Serra Alfara de la Baronia
Algímia d'Alfara
Torres Torres
Geldo
Soneixa
Sot de Ferrer
Algar de Palància

Accés[modifica]

S'accedeix a Sogob per l'autovia Mudèjar o A-23, prenent l'eixida 27 (Sogorb-Geldo) o la 31 (Sogorb-Altura). La línia de ferrocarril C5 de la xarxa de Rodalies València té dues estacions al municipi, Sogorb-Arrabal i Sogorb-Ciutat, aquesta darrera amb parada del tren de Mitjana Distància Renfe de la Línia 6 (Saragossa-València).

Història[modifica]

La presència humana a Sogorb està corroborada des de temps prehistòrics, ja que les restes més antigues trobats en el turó de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any 1550 aC. Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, un turó des del qual es domina el camí natural entre la costa mediterrània i Aragó.

La presència humana és de temps remots, i a través d'inscripcions, monedes i autors clàssics com Estrabó, Plini el Vell o Claudi Ptolemeu, s'ha identificat amb Segobriga (Σεγόβριγα), una ciutat íbera dels edetans de la Tarraconense.

Catedral de Sogorb amb la seua característica torre trapezoïdal

Després de ser part de la Hispania romana i visigoda, el primer període d'esplendor de la ciutat va arribar amb la dominació musulmana. Després d'augmentar la seva importància estratègica arribà a ser la residència d'Abū Zayd, últim rei musulmà de la Taifa de València, que després de capitular davant el rei Jaume I el 9 d'octubre de 1238 va escapar de la ciutat del Túria per a retirar-se en la localitat del Palància fins al 1245 quan va ser definitivament ocupada pels cristians.

Immediatament va ser nomenada seu episcopal al traslladar-se a ella, la qual, fins llavors, havia estat en la vila d'Albarrasí, Terol. Això li va produir l'enemistat del bisbat de València, i davant la Santa Seu es va dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d'Albarrasí i Sogorb en 1259, creant el bisbat de Sogorb-Albarrasí.

Des de la reconquesta, la importància de Sogorb va anar creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d'Aragó durant el segle XIV a causa del matrimoni d'aquest amb la sogorbina Maria de Luna. Va constituir una àrea de frontera entre el territori dominat per la noblesa aragonesa i l'àrea d'influència dels Furs de València, raó per la qual es troba un ús canviant del català i el castellà als documents oficials d'aquest període.

En 1435 va passar de formar part del patrimoni reial a les mans de l'infant Enric després de la creació del Senyoriu de Sogorb per part d'Alfons el Magnànim per a compensar a l'infant de les pèrdues que havia sofert en el Regne de Castella. En 1459, Joan II d'Aragó li va atorgar el títol de ciutat ducal, sent el seu primer duc de Sogorb l'infant Enric d'Aragó també anomenat "Infant Fortuna" el que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII aquest títol va abandonar la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de Medinaceli.

En el segle XVIII, durant la il·lustració, la ciutat va viure un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al segle XIX en el qual va arribar a disputar la capitalitat de la província amb Castelló de la Plana. Durant la Guerra de la Independència Espanyola va ser ocupada pel mariscal Suchet. A més les guerres carlines com la Guerra Civil espanyola van causar greus danys en el seu patrimoni cultural.

Des del segle XIX es va iniciar un període de decadència en el qual la seva població es va mantenir estable en els set mil i els vuit mil habitants fins a principis del segle XXI que va ser perdent importància relativa a causa de l'auge de Castelló de la Plana i de l'àrea urbana que s'ha format en la costa de la província.

No obstant això l'inici del segle XXI ha vist un important creixement demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destinacions de turisme d'interior de tot la Comunidat Valenciana.

Economia[modifica]

Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l'economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com centre ramader (porcí i oví) però si en alguna cosa ha destacat ha estat en l'agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil conreant-se en ella sobretot arbres fruiters (taronges, nespres, caquis, cireres, albercocs). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'olivera, ametller i garrofera. La mineria ha tingut una importància menor però s'ha de destacar l'extracció d'argiles i guixos.

Sogorb ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, el que ha atorgat una gran importància al sector serveis, que ara s'ha vist incrementada per l'auge del turisme rural.

Tots els dijous de l'any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Suposa un esdeveniment a tenir en compte i sol ser motiu de reunió de gents que acudeixen des de tota la comarca per a realitzar compres.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) n'obtingué 6 regidors, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 5 i Segorbe Participa (SP) 2.

Escut de Sogorb.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Sogorb

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Rafael Calvo Calpe 2.267 42,63% 6 (Red Arrow Down.svg-2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José Rafael Magdalena Benedicto 1.825 34,32% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Segorbe Participa[1] Segorbe Participa.png Pedro Gómez Sender 877 16,49% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Manuel Pavía Marín 246 4,63% 0
Vots en blanc Transparent.gif 103 1,94%
Total vots vàlids i regidors 5.318 100 % 13
Vots nuls 170 3,1%**
Participació (vots vàlids més nuls) 5.488 76,91%**
Abstenció 1.648* 23,09%**
Total cens electoral 7.136* 100 %**
Alcalde: José Rafael Magdalena Benedicto (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 5 de PSPV i 2 de SP[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Segorbe.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Sogorb és José Rafael Magdalena Benedicto de PSPV.[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel Sender Gil ARDE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miguel Ángel González Sanchis PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Miguel Ángel González Sanchis PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Olga Raro Plasencia PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Rafael Calvo Calpe PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Rafael Calvo Calpe PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Rafael Calvo Calpe PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Rafael Calvo Calpe PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Rafael Calvo Calpe PP 11/06/2011 --
Des de 2015 José Rafael Magdalena Benedicto PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[7]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[8]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2016
Població 7.839 7.946 8.127 8.229 8.299 8.456 8.730 8.889 9.131 9.244 9.267 9.326 9.291 9.089 9.005


Distribució de la població entre els nuclis de població:

Entitat de població Habitants (2009)
Sogorb 8.788
La Esperanza 24
Extramuros Geldo 24
Peñalva 296
Villatorcas 16

Patrimoni cultural[modifica]

Claustre de la Catedral
Església de de Sant Joaquim i Santa Anna.

El Conjunt històric de Sogorb va ser declarat Bé d'Interés Cultural el 24 de setembre de 2002[9]

Monuments religiosos[modifica]

  • Catedral. Es va iniciar la seva construcció en el segle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de la qual tot just queden algunes restes en la façana oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torre de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és a causa de la remodelació iniciada en l'any 1791 d'estil academicista. És d'una sola nau, sense creuer ni cúpula, amb capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoïdal, obligat per la irregularitat de la muralla a la qual s'adossa, ja que constituïx un dels exemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillesa. En aquesta catedral el segle XIX i va restar en qualitat de tenor l'eclesiàstic, cantant i músic Joaquin Gil i, anteriorment el segle XVII en fou mestre de capella en Miguel Monjiu i Panzano que fou molt estimat pel Capítol catedralici.[10]
  • Museu catedralici. Es troba instal·lat en el claustre alt, al que s'accedeix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seva àmplia col·lecció de pintura gòtica valenciana sent la millor col·lecció després del Museu de Belles Arts de València. A part algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental sortida del taller de Joan Vicent Macip entre 1525 i 1531. També és resenyable la mostra d'escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la Mare de Déu de la llet en marbre de Carrara atribuït a Donatello.
  • Església de Sant Martí.
  • Casa de la Misericòrdia, és un antic hospital, transformat actualment en hotel, catalogat com bé de rellevància local, amb codi identificatiu 12.07.104-017, segons dades de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[11]
  • Església de Sant Joaquim i Santa Anna
  • Església de Sant Pere.
  • Ermita de la Verge de l'Esperança, catalogada com a Bé Immoble de Rellevància Local amb número d'identificació 12.07.104-015, a uns dos quilòmetres de la vila de Sogorb, a la comarca de l'Alt Palància, al costat de les restes del convent de jerònims al qual complementava, i del qual actualment no queden més que uns poques restes.
  • Església de Santa Maria.
  • Seminari. El Seminari Menor Diocesà de la Santíssima Trinitat i Sant Pere és el conjunta arquitectònic més monumental de la ciutat. Correspon a l'antiga casa, col·legi i església dels jesuïtes, que es van establir a Sogorb el 1635 gràcies a la fundació de Pedro Millares. L'any 1771, després de l'expulsió dels jesuïtes, Carles III el va cedir al bisbe Alonso Cano com a seminari. Els edificis són del segle XVII, tant el col·legi com la residència s'estructuren en una doble ala que dóna a la zona dels horts, on l'eix està marcat per una gran escalinata coberta per una cúpula. Entre aquestes edificacions i la façana principal hi ha un claustre doble i l'església. El conjunt està dominat per la gran cúpula, amb tambor, i l'abundant talla barroca i esgrafiats.

A la part de fora, la façana principal s'adapta a la irregularitat del carrer. Tot i la sobrietat, destaca la portada del temple, amb columnes jòniques i retropilastres i un escut al timpà partit i corbat. Un altre element destacable és la portada d'accés principal a l'edifici, adovellada i flanquejada per columnes corínties i un àtic que emmarca un gran balcó i que adopta la curvatura en angle del carrer.

Interiorment l'edific s'estructura a banda i banda d'una gran escala amb cúpula sense llanternó i amb una rica decoració a base d'esgrafiats. L'església és de planta de creu llatina, amb galeries sobre les capelles laterals i un creuer dominat per una gran cúpula amb abundant decoració barroca. Elements destacables són la prominent cornisa sobre pilastres corínties que recorre el temple i la rica decoració d'esgrafiats.

Monuments civils[modifica]

Aqüeducte, torre del Botxí i museu municipal.
Torre de la presó
  • Arc de la Verònica. Porta d'accés a la ciutat que s'obre en l'antiga muralla. S'anomena així perquè en la seva part interior conserva una imatge de la Santa Faç (denominada pels sogorbins la cabecica de nuestro señor). De reduïdes proporcions, es compon d'un arc de mig punt amb dovelles extraordinàriament allargades que semblen indicar un origen musulmà.
  • Torre del botxí (Sogorb). S'anomena així degut al fet que era la residència del botxí. És de cos cilíndric, amb una altura de 17,30 m. La seua part inferior, fins a l'altura d'uns 8,30 m és massissa construïda en maçoneria de pedres travades amb morter de calç i grava; el cos superior, de maçoneria reforçada amb carreus en els punts on s'obrin les espitlleres i les troneres, per la seua banda interna té forma d'hexàgon seccionat i obert cap a l'interior amb volta de creueria recolzada sobre mènsules senzilles. Als costats del polígon s'obrin tres espitlleres i la porta d'entrada. L'accés a l'interior de la torre es fa des del camí de ronda de la muralla per una estreta porta de carreus amb entrada amb forma d'arc escarser que travessa tot el gruix del mur en sentit lleugerament oblic. La seua construcció hagué de realitzar-se entorn del segle XIV, coincidint amb la guerra dels dos Peres.
Font de los cincuenta caños
  • Torre de la presó. És una torre del segle XIV situada al costat d'una de les antigues portes d'accés a la ciutat, al final del llençc de muralla del carrer de l'Argén i en contacte amb l'aqüeducte, que la travessa en direcció a la plaça de l'Àngel. Exteriorment és de planta cilíndrica amb un cos inferior de major diàmetre i probablement més primitiva que l'anterior, en el qual se situen les cel·les que van ser utilitzades com presons. El segon cos té un diàmetre de 8,70 m i està dividit interiorment en dues plantes de secció octogonal, amb voltes de creueria d'estil gòtic, espitlleres i comunicació fins a la terrassa per una escala de caragol embeguda en el mur. L'altura total és de 21,30 m.
Sostre artesanat d'estil mudèjar de l'Ajuntament de Sogorb
  • Ajuntament o Antic palau Ducal. Va ser construït en la primera meitat del segle XVI, per Alfons d'Aragó i Sicília, segon duc de Sogorb i fill de l'Infant Fortuna. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la Cartoixa de Vall de Crist de la veïna localitat d'Altura.

El saló de sessions es troba adornant per un magnífic enteixinat del segle XIV, d'estil mudèjar, amb cassetons octogonals i estrelles de quatre puntes. Un altre enteixinat es troba en un dels salons del Circulo Segorbino, en la planta baixa; és de cassetons quadrats de tipus italià i estrelles en punta de diamant que, al costat de l'anterior, es conta entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar diverses portes amb traçats mudèjars. L'ajuntament el va adquirir l'any 1864per tal d'utilitzar-lo com a seu.

  • Castell de l'Estrella. L'antic alcàsser medieval va ser destruït per a la construcció de l'hospital a la fi del segle XVIII. Les torres i murs que avui dia es poden veure, corresponen a la fortificació portada a terme entre 1875 i 1876, amb motiu de la segona guerra Carlista. Però les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
  • Font de los cincuenta caños. Situada a un quilòmetre del nucli urbà en un paratge proper al riu destaca per tenir una aixeta amb l'escut de cada província espanyola.
  • Museu municipal. Es va construir en l'any 1792, amb fons municipals i per ordre del rei Carles IV, segons resa en la inscripció de la façana. En l'actualitat alberga el museu municipal d'arqueologia i etnologia.

Llocs d'interès[modifica]

Gastronomia[modifica]

Sogorb es caracteritza per tenir una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L'oli de la serra d'Espadà, obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'època medieval, caracteritzant-se per posseir un sabor suau i afruitat, a més de comptar amb un molt baix grau d'acidesa. Està en tràmits d'obtenir la denominació d'origen.

Coneguts també són els productes del porc, destacant els embotits i el pernil. Els plats més típics a més de la paella són l'arròs al forn, el empedrao i sobretot l'olla sogorbina. Quant a les postres, a més de totes les fruites que es conreen en les hortes del municipi són de destacar els pastissos de moniato o de cabell d'àngel, rosigones i coques cristines.

Festes[modifica]

Entrada de bous i cavalls de Sogorb

Entre els nombrosos actes festius de les festes patronals, celebrades entre l'última setmana d'agost i la primera quinzena de setembre en honor a la verge en la seva triple advocació: de l'Esperança, el Loreto i la Cova Santa, destaca l'Entrada de bous i cavalls declarada festa d'Interès Turístic Internacional.

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. A les elección municipals de 2015 Acción Republicana Democrática Española (ARDE) no es presentà i perdé el seu regidor. Membres d'ARDE i de Podem es presentaren dins l'agrupació d'electors Segorbe Participa.
  2. Redacció «Magdalena investido Alcalde de Segorbe» (en castellà). infopalancia.com, 13-06-2015 [Consulta: 19 octubre 2017].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona de Segorbe «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 53, 28-04-2015, pàg. 9-10 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Segorbe», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Segorbe. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
  7. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  8. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  9. «DECRET 163/2002, de 24 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural el Conjunt Històric de Sogorb i l'Església Catedral Basílica de Sogorb» (PDF). Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, núm. 4347, 01-10-2002, p. 24451.
  10. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 187 (ISBN 84 239-4534-0)
  11. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=3809

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sogorb Modifica l'enllaç a Wikidata