Xóvar
 Xóvar | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Chóvar (es)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarques | l'Alt Palància | ||||
| Capital | Chóvar | ||||
| Població | |||||
| Total | 288 (2019) | ||||
| • Densitat | 15,73 hab/km² | ||||
| Gentilici | Xover, xovera | ||||
| Predomini lingüístic | Castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 18,31 km² | ||||
| Altitud | 415 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Sogorb | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia de mercat | Dijous i diumenge | ||||
| Festa major | Verge del Roser i Crist de l'Agonia Maig | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Miguel Ángel Beltrán Sevilla | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12499 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 12056 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12056 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | chovar.es… | ||||
Xóvar[1] (en xurro, Chova; en castellà i oficialment, Chóvar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Limita amb Aín, Alfondeguilla, Assuévar, Eslida i Soneixa.
Geografia[modifica]
La població es troba en el Parc natural de la Serra d'Espadà, per això, encara que el nucli urbà no compta amb una elevada altura (només 415 metres), si que existeixen destacats pics en el seu terme com el Hembrar (859 m), el Puntal de l'Aljub (948 m) o el Pic Gla (959 m).
A causa de la relativa proximitat al mar, uns escassos 20 km, té unes peculiars condicions climàtiques, destacant la presència de vents de llevant, que proporcionen una elevada humitat i una relativa frescor. Aquestes característiques permeten que la vegetació sigui abundant existint espècies com el bruc, el ginebre i la surera.
Història[modifica]
Hi ha restes del Bronze als jaciments de la Cueva i de la Bellota i ibers al poblat del Rubial. D'origen musulmà, fou una alqueria dependent, del castell d'Assuévar de la jurisdicció d'Almedíxer. Fou lloc de moriscos, els quals participaren el 1525 en la revolta de la serra d'Espadà. A més, el primer esment escrita de la localitat es produïx quan el rei de la taifa de València, Zayd Abu Zayd s'interessa per la recent fundada localitat de Xóvar, que s'havia poblat per veïns del castell de Begís.
Demografia[modifica]
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 768 | 779 | 687 | 651 | 581 | 504 | 480 | 455 | 421 | 407 | 378 | 353 | 347 | 363 |
Economia[modifica]
L'economia es basa en el conreu de l'ametler i de l'olivera, i l'elaboració d'un excel·lent oli.
Administració[modifica]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Vicente Beltrán Beltrán | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Jaime Máñez Bellón |
AI | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Gómez Mondragón | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Pedro Gómez Riojano | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Pedro Gómez Riojano (Decés 22/09/1996) |
PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Emilio Mondragón Granell | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | María Teresa Palacios Beltrán | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | María Teresa Palacios Beltrán | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Miguel Ángel Beltrán Sevilla | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | n/d | n/d | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Monuments[modifica]
- Església de Santa Anna.
- Ajuntament.
- Castell de Xóvar. Degué ser una torre guaita del castell d'Assuèvar. Només romanen un mur i una torre en ruïnes.
- El Rubial. Poblat iber situat en el cim de la muntanya del mateix nom. Actualment es mantenen els fonaments d'algunes de les seves construccions i s'han trobat restes de ceràmica i algunes monedes.
- Torres de la Punta de la Sartén i La Torreta. D'origen àrab.
Llocs d'interés[modifica]
- Pantà de Xóvar. Aquest embassament d'origen musulmà va ser construït en el segle XII. Regula les avingudes del barranc Ajuez i té una altura de 12 metres.
- Coves de los Calaricos. En aquest impressionant conjunt es poden observar magnífiques estalactites i estalagmites.
Festes i celebracions[modifica]
- Festes patronals. Celebrades a principis de maig en honor a la Verge del Roser i al Crist de l'Agonia.
- Diumenge de la Rosa. El primer diumenge de maig, inclosa dins de les Festes patronals.
- Setmana Taurina. La segona setmana d'agost.
Referències[modifica]
- ↑ «Xóvar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
