Xóvar

Xóvar
Chóvar
Escut de Xóvar
municipi d'Espanya Vista de Xóvar
Localització
39° 51′ 04″ N, 0° 19′ 15″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de Castelló
Comarca	l'Alt Palància
Capital	Chóvar
Municipis	1
Població
Total	303 (2017)
• Densitat	16,55 hab/km²
Gentilici	Xover, xovera
Predomini lingüístic	Castellà
Geografia
Superfície	18,31 km²
Altitud	415 m
Limita amb	Aín Alfondeguilla Assuévar Eslida Soneixa
Partit judicial	Sogorb
Història
Festa major	Verge del Roser i Crist de l'Agonia Maig
Dia de mercat	Dijous i diumenge
Organització i govern
• Alcalde	Miguel Ángel Beltrán Sevilla
Indicatius
Codi postal	12449
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	12056
Codi ARGOS de municipis	12056
Altres dades
Web	www.chovar.es

Xóvar (en xurro, Chova; en castellà i oficialment, Chóvar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Aín, Alfondeguilla, Assuévar, Eslida i Soneixa.

Geografia

La població es troba en el Parc natural de la Serra d'Espadà, per això, encara que el nucli urbà no compta amb una elevada altura (només 415 metres), si que existeixen destacats pics en el seu terme com el Hembrar (859 m), el Puntal de l'Aljub (948 m) o el Pic Gla (959 m).

A causa de la relativa proximitat al mar, uns escassos 20 km, té unes peculiars condicions climàtiques, destacant la presència de vents de llevant, que proporcionen una elevada humitat i una relativa frescor. Aquestes característiques permeten que la vegetació sigui abundant existint espècies com el bruc, el ginebre i la surera.

Història

Hi ha restes del Bronze als jaciments de la Cueva i de la Bellota i ibers al poblat del Rubial. D'origen musulmà, fou una alqueria dependent, del castell d'Assuévar de la jurisdicció d'Almedíxer. Fou lloc de moriscos, els quals participaren el 1525 en la revolta de la serra d'Espadà. A més, el primer esment escrita de la localitat es produïx quan el rei de la taifa de València, Zayd Abu Zayd s'interessa per la recent fundada localitat de Xóvar, que s'havia poblat per veïns del castell de Begís.

Demografia

Evolución demográfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2011
768	779	687	651	581	504	480	455	421	407	378	353	347	363

Economia

L'economia es basa en el conreu de l'ametler i de l'olivera, i l'elaboració d'un excel·lent oli.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	Vicente Beltrán Beltrán	UCD	19/04/1979	--
1983 - 1987	Jaime Máñez Bellón Arturo Mondragón Ten	AI	28/05/1983	--
1987 - 1991	José Gómez Mondragón	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991 - 1995	Pedro Gómez Riojano	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995 - 1999	Pedro Gómez Riojano (Decés 22/09/1996) Emilio Mondragón Granell	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999 - 2003	Emilio Mondragón Granell	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003 - 2007	María Teresa Palacios Beltrán	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007 - 2011	María Teresa Palacios Beltrán	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011 - 2015	Miguel Ángel Beltrán Sevilla	PP	11/06/2011	--
Des de 2015	n/d	n/d	13/06/2015	--

Monuments

Església de Santa Anna.

• Església de Santa Anna.
• Ajuntament.
• Castell de Xóvar. Degué ser una torre guaita del castell d'Assuèvar. Només romanen un mur i una torre en ruïnes.
• El Rubial. Poblat iber situat en el cim de la muntanya del mateix nom. Actualment es mantenen els fonaments d'algunes de les seves construccions i s'han trobat restes de ceràmica i algunes monedes.
• Torres de la Punta de la Sartén i La Torreta. D'origen àrab.

Llocs d'interés

• Pantà de Xóvar. Aquest embassament d'origen musulmà va ser construït en el segle XII. Regula les avingudes del barranc Ajuez i té una altura de 12 metres.
• Coves de los Calaricos. En aquest impressionant conjunt es poden observar magnífiques estalactites i estalagmites.

Festes i celebracions

• Festes patronals. Celebrades a principis de maig en honor a la Verge del Roser i al Crist de l'Agonia.
• Diumenge de la Rosa. El primer diumenge de maig, inclosa dins de les Festes patronals.
• Setmana Taurina. La segona setmana d'agost.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.