Xóvar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaXóvar
Chóvar
Escut de Xóvar
Escut de Xóvar
VGeneral Chóvar.JPG
Vista de Xóvar

Localització
Localització de Xòvar respecte del País Valencià.png
39° 51′ 04″ N, 0° 19′ 15″ O / 39.8511335°N,0.320721°O / 39.8511335; -0.320721
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Palància
Municipis 1
Població
Total 327 (2016)
• Densitat 17,86 hab/km²
Gentilici Xover, xovera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 18,31 km²
Altitud 415 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Història
Festa major
Verge del Roser i Crist de l'Agonia
Dia de mercat Dijous i diumenge
Organització i govern
• Alcalde Miguel Ángel Beltrán Sevilla
Indicatius
Codi postal 12449
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12056
Codi ARGOS 12056
Altres dades

Web www.chovar.es
Modifica dades a Wikidata


Xóvar[1] (en xurro, Chova; en castellà i oficialment, Chóvar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Aín, Alfondeguilla, Assuévar, Eslida i Soneixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La població es troba en el Parc natural de la Serra d'Espadà, per això, encara que el nucli urbà no compta amb una elevada altura (només 415 metres), si que existeixen destacats pics en el seu terme com el Hembrar (859 m), el Puntal de l'Aljub (948 m) o el Pic Gla (959 m).

A causa de la relativa proximitat al mar, uns escassos 20 km, té unes peculiars condicions climàtiques, destacant la presència de vents de llevant, que proporcionen una elevada humitat i una relativa frescor. Aquestes característiques permeten que la vegetació sigui abundant existint espècies com el bruc, el ginebre i la surera.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha restes del Bronze als jaciments de la Cueva i de la Bellota i ibers al poblat del Rubial. D'origen musulmà, fou una alqueria dependent, del castell d'Assuévar de la jurisdicció d'Almedíxer. Fou lloc de moriscos, els quals participaren el 1525 en la revolta de la serra d'Espadà. A més, el primer esment escrita de la localitat es produïx quan el rei de la taifa de València, Zayd Abu Zayd s'interessa per la recent fundada localitat de Xóvar, que s'havia poblat per veïns del castell de Begís.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolución demográfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2011
768 779 687 651 581 504 480 455 421 407 378 353 347 363

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia es basa en el conreu de l'ametler i de l'olivera, i l'elaboració d'un excel·lent oli.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Beltrán Beltrán UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987

Jaime Máñez Bellón
Arturo Mondragón Ten

AI 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Gómez Mondragón PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Pedro Gómez Riojano PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999

Pedro Gómez Riojano (Decés 22/09/1996)
Emilio Mondragón Granell

PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Emilio Mondragón Granell PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 María Teresa Palacios Beltrán PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 María Teresa Palacios Beltrán PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Miguel Ángel Beltrán Sevilla PP 11/06/2011 --
Des de 2015 n/d n/d 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Anna.
  • Església de Santa Anna.
  • Ajuntament.
  • Castell de Xóvar. Degué ser una torre guaita del castell d'Assuèvar. Només romanen un mur i una torre en ruïnes.
  • El Rubial. Poblat iber situat en el cim de la muntanya del mateix nom. Actualment es mantenen els fonaments d'algunes de les seves construccions i s'han trobat restes de ceràmica i algunes monedes.
  • Torres de la Punta de la Sartén i La Torreta. D'origen àrab.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Pantà de Xóvar. Aquest embassament d'origen musulmà va ser construït en el segle XII. Regula les avingudes del barranc Ajuez i té una altura de 12 metres.
  • Coves de los Calaricos. En aquest impressionant conjunt es poden observar magnífiques estalactites i estalagmites.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Celebrades a principis de maig en honor a la Verge del Roser i al Crist de l'Agonia.
  • Diumenge de la Rosa. El primer diumenge de maig, inclosa dins de les Festes patronals.
  • Setmana Taurina. La segona setmana d'agost.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Xóvar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]