Assuévar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAssuévar
Azuébar
Escut d'Assuévar
Assuévar, Alt Palància, País Valencià.JPG
Vista d'Assuévar i el castell

Localització
Localització d'Assuévar respecte del País Valencià.png
39° 50′ 03″ N, 0° 22′ 14″ O / 39.834166666667°N,0.37055555555556°O / 39.834166666667; -0.37055555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Palància

Capital Azuébar
Municipi 1
Població
Total 324 (2018)
• Densitat 13,85 hab/km²
Gentilici Assuever, assuevera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 23,4 km²
Altitud 298 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Història i celebracions
Festa major
Dia de mercat Dilluns
Organització política
• Alcalde Gerardo Miravete Zorrilla
Identificador descriptiu
Codi postal 12490
Codi de municipi INE 12018
Codi ARGOS de municipis 12018
Altres

Lloc web www.azuebar.es
Modifica les dades a Wikidata

Assuévar (en castellà i oficialment, Azuébar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Geografia[modifica]

Situada al bell cor de la serra d'Espadà, gaudeix d'un terme on sovintegen els paisatges naturals ideal per als amants dels esports a l'aire lliure. Destacarem la Font de Sas, brollador de la famosa aigua d'Assuévar; la Penya Blanca (963 m); el Pico Bellota (959 m); el Carrascal (880 m); la Mosquera, pot ser el millor bosc mediterrani del País Valencià on predominen les sureres; la Peña Asolá; la Peña Aujerá i las Carboneras. Limita amb Aín, Almedíxer, Xóvar i Soneixa.

Història[modifica]

Els primers pobladors que deixaren petjada al terme ho feren en l'Edat del Bronze en la Peña Aujerá; també hi ha jaciments al Pico Bellota. Els romans deixaren una làpida que es conserva en la façana de l'església. L'origen de l'actual vila és àrab, el topònim podria estar relacionat amb el de la tribu africana Zuwawa. En el Llibre del Repartiment consta que en 1237 l'alqueria de Azueva és donada a Pere, arquebisbe de Narbona i en 1238 la vila i el castell al cavaller J. Gonçalvez d'Eredia. El 20 de març de 1365 Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) perdona els moros d'Assuévar per la seua participació en la guerra junt als castellans i els atorga noves condicions de poblament.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica d'Assuévar
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2014
762 792 788 686 590 556 525 506 428 395 347 366 355 323

Economia[modifica]

L'economia és bàsicament agrícola; hi abasten importància les activitats relacionades amb la transformació de productes de la natura com ara l'envasadora d'aigua de la Font de Sas i l'almàssera on s'elabora l'excel·lent oli de la serra d'Espadà.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Matías Vilaplana Llorens UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Luis Navarro Murria PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Luis Navarro Murria PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Luis Navarro Murria PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Luis Navarro Murria PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Luis Navarro Murria PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Fabián Molina Miravete PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Gerardo Miravete Zorrilla PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Gerardo Miravete Zorrilla PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 n/d n/d 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

  • Església de Sant Mateu. Dels segles XVII i XVIII.

D'estil gòtic i estructura molt irregular, és un temple d'una nau amb capelles laterals entre contraforts. Pilars de capitell compost sostenen voltes d'aresta amb llunetes en la nau; el tercer tram està cobert amb cúpula cega sobre estuc i pintures murals de qualitat irregular. Cal destacar el rellotge de sol i la làpida romana amb inscripció incompleta.

Encara que s'han trobat inscripcions romanes, l'origen d'Assuévar està en el seu castell musulmà datat en el s.XII i en l'expansió del municipi de Sogorb. El castell es troba avui completament arruïnat, encara que conserva elements importants de les seves muralles, la part inferior de la seva torre major i restes d'altres torres i un aljub. Els seus elements constructius són de bona qualitat, destacant els carreus.

  • Forns de mercuri del barranc Bellota.

Record de la tradició minera de la població.

Llocs d'interés[modifica]

  • Els Posos. Riu subterrani dels més llargs que es coneixen.
  • Manantial de la font de Sas.
  • Paratge de La Mosquera. Lloc privilegiat de la serra d'Espadà,

pot ser el millor bosc mediterrani del País Valencià on predominen les sureres.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. Se celebren durant la segona quinzena del mes d'agost en honor a Sant Mateu.
  • Sant Miquel. El 29 de setembre.

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]