Toràs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaToràs
Torás (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
VGeneral2 Torás.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Toràs respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 55′ 10″ N, 0° 41′ 09″ O / 39.9195°N,0.6857°O / 39.9195; -0.6857Coord.: 39° 55′ 10″ N, 0° 41′ 09″ O / 39.9195°N,0.6857°O / 39.9195; -0.6857
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaAlt Palància Modifica el valor a Wikidata

CapitalTorás Modifica el valor a Wikidata
Població
Total247 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat14,7 hab./km²
GentiliciToraser, torasera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Part deMancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància Modifica el valor a Wikidata
Superfície16,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud773 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDissabte
Festa patronalSantíssim Crist
Del 6 al 12 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCarlos Leoncio del Río Díaz Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12431 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE12114 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12114 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webtoras.es Modifica el valor a Wikidata

Toràs (en castellà i oficialment, Torás) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Geografia[modifica]

El terme municipal té una superfície relativament muntanyosa i està enclavat quasi al centre del circ que formen la Serra de Pina al nord, la del Toro-Javalambre a l'oest i la serra d'Andilla al sud. Sobre trobar-se en una zona mitjanament elevada, no hi ha muntanyes d'altitud destacada. Limita amb els de Barraques, Begís, Teresa, El Toro i Viver.

Al sud discorre el curs alt del riu Palància, de cabal regular —encara que augmenta en època de pluges—, aigües netes i transparents i una certa riquesa piscícola.

Vora una tercera part de la superfície del terme és massa forestal en la qual destaquen el pi, la savina i la carrasca. Les zones de bosc a on abunden este tipus d'arbres són Hoya Elvira, L'Agua Mala, El Sabinar, La Cañadilla, El Bolaje, Los Arenales, entre altres.

Toràs té un clima continental, amb hiverns frescs i estius temperats.

Història[modifica]

Toràs fon fundat pels àrabs i, posteriorment, conquerit per Jaume I (1208-1276) i lliurat a l'orde de Calatrava, en poder de la qual es va mantindre fins al regnat de Carles I, qui va incorporar-la a la Corona. El general isabelí Azpiroz va instal·lar-se al municipi, cosa que va provocar un fort setge per part dels carlins, que acabà el 22 de maig de 1840. Va pertànyer a Begís fins al març de 1843, quan es va erigir com a municipi independent. Demogràficament presenta, des de les primeries del segle XX, una progressiva reducció de la seua població jove, que va emigrar a zones industrials com ara Barcelona, la Plana de Castelló i l'Horta de València.

Topònim[modifica]

El seu nom prové de toros i toràs que hi acudien antigament a pasturar als seus voltants, encara que en l'actualitat es troben reduïts al mínim.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
797 746 686 699 660 681 520 435 314 258 258 269 258

Economia[modifica]

Per orde d'importància, els sectors econòmics predominants a Toràs són l'agricultura, amb predomini de l'ametler i l'olivera, així com pomes i hortalisses; la ramaderia, sobretot les ovelles, encara que també hi han granges de porcs i avícoles; i la construcció i el sector servicis. La indústria és inexistent.

Alcaldia[modifica]

Des de 2011 l'alcalde de Toràs és Carlos Leoncio del Río Díaz del Partit Popular (PP).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Domingo Macián Lázaro UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Cayetano Muñoz Monleón PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Cayetano Muñoz Monleón PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Lizondo Macián PSPV-PSOE 30/06/1991 --
1995–1999 Blas Mañes Macián PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Vicente Macián Flor PP 03/07/1999 --
2003–2007 José Vicente Macián Flor PP 14/06/2003 --
2007–2011 José Vicente Macián Flor PP 16/06/2007 --
2011–2015 Carlos Leoncio del Río Díaz PP 11/06/2011 --
2015–2019 Carlos Leoncio del Río Díaz PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Carlos Leoncio del Río Díaz PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Monuments d'interés[modifica]

Font del Xorrillo (Chorrillo)
Embassament de Camarillas

Església d'una sola nau amb altars laterals sense capelles i volta de canó de proporcions i formes acadèmiques.

  • Ajuntament.
  • La Creu. Es troba en el punt més alt d'una muntanya als voltants del poble.
  • Masia de la Atalaya
  • Masia de los Planos.
  • Masia de la Cerrada. On va nàixer l'escriptor Antonio Ponz Piquer l'any 1725.

Llocs d'interés natural[modifica]

  • Embassament de Camarillas. Construcció excavada en pedra que es nodrix de les aigües de la Font de Camarillas, que es troba al costat de l'embassament.
  • Barranc del Regajo. Conté exemplars de roure valencià o Quercus Fagínea, oms comuns o Ulmus Minor, i xops blancs i negres.
  • Font de Camarillas. Disposa d'una zona d'esplai, amb àrees recreatives que servixen de lloc de reunió de veïns i visitants.
  • Font de la Barrancada. Arreplega les aigües per a regar els camps de fruiters i hortes.
  • Font del Xorrillo (Chorrillo). Es tracta d'un dels llocs on es troben alguns dels últims àlbers del País Valencià. Paral·lela a una senda es troba la séquia per a reg dels cultius de la zona que es proveïx de la font. La climatologia i la humitat de les seues parets és idònia per al creixement de les violetes a la vora del camí. Hi abunda també el romer, el timó i l'espígol, i en algunes roques es troben te o poliol silvestre.
  • Pocico de San Vicente. Proveïa l'aigua per a la pedrera que hi ha prop, de la qual s'extreia una pedra especial per a construir forns de llenya.
  • Partida de Atalaya. Reducte de bosc mediterrani format exclusivament per carrasques (Quercus Rotundifolia), que en l'actualitat s'utilitza com a aprofitament agroforestal que es compatibilitza amb la busca de trufes o tòfones, amb la condició de carrascal.
  • Font Malaño.
  • Muntanya Alta del Navajo. Situada a 1.104 metres d'altitud sobre el nivell de la mar, on es pot apreciar una vista panoràmica de tota la comarca.
  • Alt de la Creu. Situat a 1.121 metres d'altitud.
  • Alt del Cogombre. Situat a 1.136 metres d'altitud, punt més alt del terme.

Festes i celebracions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torás. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toràs