Matet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMatet
Bandera de Matet Escut de Matet
Bandera de Matet Escut de Matet
Matet 01.jpg

Localització
Localització de Matet respecte del País Valencià.png
39° 56′ 16″ N, 0° 28′ 07″ O / 39.9377215°N,0.4687287°O / 39.9377215; -0.4687287
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Palància
Capital Matet
Municipis 1
Població
Total 87 (2016)
• Densitat 5,84 hab/km²
Gentilici Matetà, matetana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 14,89 km²
Altitud 586 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Història
Festa major
Verge de l'Assumpció
Segona i tercera setmana d'agost
Dia de mercat Dimarts
Organització i govern
• Alcalde Francisco Javier Olaso Valero
Indicatius
Codi postal 12415
Codi INE 12076
Codi ARGOS 12076
Altres dades

Web www.matet.es
Modifica dades a Wikidata

Matet (en xurro, Maté; en castellà i oficialment, Matet) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb L'Alcúdia de Veo, Algímia d'Almonesir, Gaibiel, Pavies, La Vall d'Almonesir i Vilamalur.

Geografia[modifica]

La localitat es troba en la vessant d'un pujol rocós coneguda com el Pilón en les estribacions nord-occidentals de la Serra d'Espadà. A causa de la seva situació geogràfica, el seu terme és abrupte presentant altures destacades com el Morterico (862 m), el Rector (855 m) o el Carro (835 m). El clima és temperat, encara que una mica fresc a l'hivern, i sec. Sent el terreny muntanyenc i fraccionat en la seva major part, també comprèn algunes zones de plana.

Història[modifica]

D'origen musulmà, formava part de la Vall d'Almonesir, entre els anys 1233 i 1238 fou conquerida pels cristians, que mantingueren la població àrab, i atorgada, en 1245, al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau; posteriorment fou confiscat pel rei, en 1260 la vall va ser donada a Pere Martí de Luna; el 1280 passa a Pere Cornell; més tard es va fragmentar dit terme i va formar un senyoriu juntament amb Gaibiel, pertanyent al duc de Sessa, i per compra a Pere d'Urrea, comte d'Aranda; el 18 d'abril de 1582 el senyor vigent Joan Ximénez d'Urrea i la seua dona, Joana d'Enríquez donaren carta pobla; a les primeries del XVII estigué immers en les revoltes morisques de la serra d'Espadà.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2004 2006 2008 2010
605 567 588 574 441 441 367 274 158 121 140 131 130 121 125 114

Economia[modifica]

L'economia es basa en l'agricultura de secà, olivera i ametler i en la seua manufactura, mel i l'extraordinari oli d'oliva de la serra d'Espadà. També té molta implantació la caça.

Monuments[modifica]

  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Església de Sant Joan Baptista. Del segle XVIII i estil Renaixentista.
  • El Pilón. Del segle XI. Torre defensiva d'origen musulmà situada en el cim del pujol rocós on està situada la població. Aquesta esvelta torre de cos cilíndric amb construcció de maçoneria disposa d'un accés principal elevat. Ha estat parcialment restaurada encara que la rematada superior ha desaparegut. Va ser declarada Bé d'Interès Cultural l'any 1985.
  • Casa Consistorial. Gran edifici inaugurat el 18 de juliol de 1965, és una construcció grandiosa i monumental edificat en estil modern, té dos grans balconades. La porta principal s'obre en un pòrtic de pilars, situat sota la balconada principal.

Festes i celebracions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matet Modifica l'enllaç a Wikidata