Matet

Matet

Bandera de Matet Escut de Matet
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
39° 56′ 16″ N, 0° 28′ 07″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de Castelló
Comarca	Alt Palància
Capital	Matet
Població humana
Població	94 (2025) (6,31 hab./km²)
Gentilici	Matetà, matetana
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	14,89 km²
Altitud	586 m
Limita amb	l'Alcúdia de Veo Pavies la Vall d'Almonesir Gaibiel Algímia d'Almonesir Vilamalur
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Dia de mercat	Dimarts
Festa patronal	Verge de l'Assumpció Segona i tercera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde	Francisco Javier Olaso Valero
Identificadors descriptius
Codi postal	12415
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	12076
Codi ARGOS de municipis	12076
Lloc web	matet.es

Matet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb L'Alcúdia de Veo, Algímia d'Almonesir, Gaibiel, Pavies, La Vall d'Almonesir i Vilamalur.

Geografia

La localitat es troba en la vessant d'un pujol rocós coneguda com el Pilón en els contraforts nord-occidentals de la Serra d'Espadà. A causa de la seua situació geogràfica, el terme municipal és abrupte i presenta altures destacades com ara el Morterico (862 msnm), el Rector (855 m) o el Carro (835 m). El clima és temperat, encara que una mica fresc a l'hivern, i sec. Encara que el terreny és majoritàriament muntanyós, també comprén algunes zones de plana.

Història

D'origen musulmà, Matet formava part de la Vall d'Almonesir. Entre els anys 1233 i 1238 fon conquerida pels cristians, que mantingueren la població àrab, i atorgada, el 1245, al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau. Posteriorment la població fou confiscada pel rei i, el 1260, la vall va ser donada a Pere Martí de Luna. L'any 1280 va passar a Pere Cornell; més tard el terme es va fragmentar i va formar un senyoriu junt amb Gaibiel, pertanyent al duc de Sessa, i per compra a Pere d'Urrea, comte d'Aranda. El 18 d'abril del 1582 el senyor vigent Joan Ximénez d'Urrea i la seua dona, Joana d'Enríquez, li donaren carta de poblament. A les primeries del segle xvii estigué immers en les revoltes morisques de la serra d'Espadà.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010
605	567	588	574	441	441	367	274	158	121	140	131	130	121	125	114

Economia

L'economia es basa en l'agricultura de secà, especialment en el cultiu de l'olivera i ametler i en la seua manufactura. També destaca per la producció de mel i de l'extraordinari oli d'oliva de la serra d'Espadà. També té molta implantació la caça.

Monuments

• Ermita de Santa Bàrbara.
• Església de Sant Joan Baptista. Del segle xviii, és d'estil renaixentiste.
• El Pilón. Del segle xi. És una torre defensiva d'origen musulmà situada al cim del pujol rocós on està situada la població; té una forma esvelta, amb un cos cilíndric fet de maçoneria, i disposa d'un accés principal elevat. Ha sigut parcialment restaurada, però el remat superior ha desaparegut. Va ser declarada Bé d'Interés Cultural l'any 1985.
• Casa Consistorial. Gran edifici inaugurat el 18 de juliol del 1965, és una construcció monumental realitzada en estil modern, amb dos grans balconades. La porta principal s'obri en un pòrtic de pilars, situat davall de la balconada principal.

Festes i celebracions

• Festes patronals. En honor de la verge de l'Assumpció durant el mes d'agost.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Sant Joan Baptista. El 24 de juny.
• Verge del Roser. El 3 i 4 d'octubre.

Enllaços externs

• Ajuntament de Matet
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..